Cada vegada que neva, el gel forma plaques als carrers que, per la seva perillositat, s'han d'eliminar al més aviat possible. És llavors quan grans camions llevaneu apareixen en escena llançant sal a la carretera que, per una senzilla reacció química, porta al gel a fondre's més de pressa. Però, ¿i si el que fa dècades que portem fent sense pensar, estigués tenint un brutal efecte secundari? Un recent estudi assegura que fondre la neu amb sal allibera còctels químics tòxics que a llarg termini poden esdevenir una veritable amenaça per a l'aigua potable i la salut de la població.
Els subministraments d'aigua potable del món, amenaçats ja de per si per l'escalfament global, podrien haver trobat un nou enemic. Un grup d'investigadors de la Universitat de Maryland (EUA) ha cridat l'atenció sobre un altre potencial risc per a l'aigua potable: la sal.
Els investigadors adverteixen que la sal introduïda en el medi ambient està causant un dany molt considerable. I és que aquesta substància interactua amb el terra i les carreteres alliberant un còctel de metalls, sòlids dissolts i partícules radioactives que, a llarg termini, acaba enverinant l'aigua potable, el que podrà causar greus perjudicis a la salut humana, l'agricultura, la vida silvestre i l'estabilitat dels ecosistemes.
No és la primera vegada que aquest grup de recerca, liderat pel geòleg Sujay Kaushal, alerta sobre les poc conegudes conseqüències de la sal. En estudis previs, Kaushal ja va estudiar com el clorur de sodi utilitzat per fertilitzar els cultius produïa aquest efecte cascada que va denominar 'Síndrome de salinització'.
"Solíem pensar que afegir sals no era un gran problema, que el trobàvem a les carreteres a l'hivern i anava desapareixent progressivament", assenyala l'investigador.
No obstant això, el que passava era tot el contrari: "la sal es queda i s'acumula". Després d'estudiar els riscos per a la salut, el medi ambient i les infraestructures, els investigadors han constatat la crua realitat: "La sal, i concretament el clorur, s'està convertint en una de les amenaces més greus per al nostre subministrament d'aigua dolça".
És per això que els signants de l'estudi consideren que aquest fenomen hauria de tractar pels governs amb la mateixa preocupació que la pluja àcida o la pèrdua de biodiversitat.
La principal font de clorur relacionada amb l'activitat humana són les sals que es llancen a les carreteres durant l'hivern. Però no són les úniques. Les fuites, les aigües residuals, els fertilitzants agrícoles i les salmorres també poden contribuir a salinitzar el medi ambient.
A això s'afegeixen les fonts indirectes, com les carreteres, ponts i edificis erosionats, que en descompondre alliberen sal; o naturals, com el mateix mar, que en incrementar-se pot ser una altra font d'intrusió d'aigua salada.
Els danys de la intrusió de sal en el sòl no són intranscendent. Els ecosistemes corren un greu perill, ja sigui per l'entrada d'espècies exòtiques més proclius a sobreviure en entorns salins o per la potencial modificació que poden patir els microbis a terra i a l'aigua. I és que un canvi en aquests últims, a l'ésser responsables dels cicles de nutrients de l'ecosistema, podria arribar a crear un efecte-rebot, dipositant encara més sals i metalls pesants en l'ecosistema.
Els danys són extensibles a les àrees urbanes, ja que la sal té la capacitat de degradar carreteres i infraestructures, així com corroir canonades i, conseqüentment, alliberar aquestes substàncies en els subministraments d'aigua potable.
«Hem realitzat importants millores en la gestió de la pluja àcida i la qualitat de l'aire", assenyala Kaushal, que insisteix que el de la sal ha de ser un altre punt en el qual fixar-se.
"El que necessitem és una millor comprensió dels complicats efectes de les sals agregades i regular en conseqüència", insisteix l'autor principal de l'estudi, que adverteix que es tracta d'una necessitat "per evitar un futur realment difícil per als subministraments d'aigua dolça».
