19 de març de 2021
19.03.2021
L'Empordà
DIA MUNDIAL DE L'AIGUA
SEGUIMENT DEL VIRUS

SARS-CoV-2 i aigües residuals

La importància d'aquestes aigües rau en la quantitat d'informació que poden donar sobre la propagació del virus, i la seva anàlisi s'ha convertit en una forma de rastreig de la Covid-19

19.03.2021 | 15:42
ARXIU

L'estudi de les aigües residuals s'ha convertit en una eina clau per als investigadors en la predicció de nous brots i la detecció de noves variants del virus gràcies a la seva capacitat d'oferir dades que puguin establir tendències entre la població per a la detecció primerenca de nous repunts.

Tant és així que, abans que es registressin els primers casos de pacients infectats a Holanda, els científics de l'Institut d'Investigació de l'Aigua KWR ja havien detectat rastres de coronavirus en aigües fecals durant els primers dies de març, i es van convertir en els primers investigadors a publicar dades sobre aquest fet. Aquests estudis van anar seguits d'altres des d'Austràlia i Espanya. El monitoratge del SARS-CoV-2 en aigües residuals va passar a altres països com la Xina, els Estats Units o Suècia com a eina de seguiment i sistema de vigilància epidemiològica.

Primers estudis

Tot i que l'estudi de les aigües residuals es porta fent des de fa anys, la seva aplicació per monitoritzar i seguir l'evolució del coronavirus sí que ha sigut una novetat. Així, després de la publicació de les primeres anàlisis de les aigües fecals, afegit als primers estudis que descrivien la presència de material genètic del SARS-CoV-2 en excrements de pacients Covid-19 amb símptomes i sense, hi va haver un impuls en aquest tipus de treballs d'investigació, que es van començar a desenvolupar amb més intensitat. Per això era necessari desenvolupar un mètode.

Al nostre país, el grup de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) ja tenia una llarga trajectòria en l'anàlisi d'altres virus en aigües residuals. Aquesta experiència, juntament amb les metodologies que ja tenien implementades al laboratori, i la col·laboració amb el Centre d'Edafologia i Biologia aplicada del Segura (CEBAS-CSIC) i amb empreses del sector va permetre que, d'una manera ràpida, «es poguessin implementar aquests procediments i analitzar setmanalment mostres d'aigües residuals recollides a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDARs) a diferents punts del territori nacional», comenta Gloria Sánchez, investigadora a l'IATA-CSIC.

Tot això ha fet que, des de finals de febrer del 2020, un grup d'investigadors d'aquest institut hagi estat treballant activament en l'optimització, validació i implementació d'aquests procediments. «Gràcies a la crucial col·laboració establerta amb la doctora Ana Allende i la doctora Pilar Truchado del Centre d'Edafologia i Biologia aplicada del Segura (CEBAS-CSIC) i a la participació de l'Empresa de Sanejament de Múrcia (ESAMUR) que va finançar l'estudi, va ser possible detectar el virus en aigües residuals ja a principis de març del 2020, abans que fossin registrats els primers casos clínics en tres dels sis municipis murcians en què es va portar a terme el mostreig», destaca Sánchez.

Després, el grup de l'IATA-CSIC va liderar un segon estudi al País Valencià, en col·laboració amb l'I2SysBio, on es van detectar traces del SARS-CoV-2 en mostres retrospectives d'aigües de finals de febrer del 2020. El resultat d'aquests estudis ha sigut el desenvolupament d'un sistema d'anàlisi molecular que pot alertar de la circulació del coronavirus i oferir informació sobre la prevalença del virus en la població i la progressió que aquest pot tenir.

L'estudi de les mostres recollides permet veure les tendències de la circulació del virus en una determinada zona o fins i tot en un recinte o edifici concret. Per exemple, ja s'ha implementat el control del SARS-CoV-2 en col·lectors de residències de gent gran del País Valencià, perquè, en cas de detecció de la presència de restes del virus en aquestes aigües urbanes, es procedeixi a fer proves PCR a tots els residents i treballadors, per localitzar la persona infectada, comenta la investigadora.

Aquests estudis complementen les dades registrades en hospitals i centres de salut, i fan una valuosa tasca de rastreig, ja que permeten no només detectar i quantificar SARS-CoV-2 en aigües, també ajuden a estudiar quines variants estan circulant a les diferents poblacions, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva.

Servei de vigilància


L'anàlisi d'aigües residuals urbanes s'ha anat estenent a moltes altres comunitats i ciutats de tot el país. Així, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha posat en marxa VATar Covid-19, un projecte de vigilància microbiològica en aigües residuals i aigües de bany com a indicador epidemiològic per a un sistema d'alerta primerenca per a la detecció de SARS-CoV-2 d'àmbit nacional.

A aquest projecte s'hi afegeixen d'altres, com el visor Sarsaigua impulsat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que permet que qualsevol ciutadà pugui consultar l'estat de circulació del virus als diferents municipis catalans. Sarsaigua ofereix dades actualitzades de manera setmanal o quinzenal, i compta amb el suport de la Universitat de Barcelona. En la mateixa línia de servei de vigilància hi ha el Sistema Vigía posat en marxa a la Comunitat de Madrid. Tots aquests projectes prenen mostres tant del clavegueram de les ciutats com de les depuradores.

Segons explica Antonio Lastra, coordinador d'Innovació en Xarxa del Canal de Isabel II, a les 300 mostres que es prenen cada setmana a la Comunitat de Madrid, «el primer que es fa és una sèrie de controls que permetin determinar si la mostra correspon a un perfil d'abocament domèstic habitual, i, posteriorment, es fa l'homogeneïtzació i concentració de la mostra per, en un pas posterior, portar a terme l'anàlisi específica de l'ARN que permet confirmar quina quantitat de material genètic del SARS-CoV-2 trobem en aquesta aigua».

El Sistema Vigía posa en context l'evolució de cadascun dels punts de recollida de mostres, si la tendència és creixent o no, i en quina posició de la sèrie històrica de dades es troba l'última anàlisi, gràcies al tractament estadístic i matemàtic de les dades obtingudes. Des de l'estiu del 2020 aquestes dades es comparteixen amb la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, «com a eina complementària a les dades purament sanitàries com el nombre d'hospitalitzacions, casos detectats, etc., per al seguiment de la pandèmia», assenyala Lastra

No obstant, per a Sánchez, que és al capdavant de diversos projectes per a detecció del coronavirus en aigües residuals a Espanya, el tractament de dades necessita més desenvolupament «per poder integrar informació dels nivells de SARS-CoV-2 a les aigües, el cabal de les plantes, la dilució de la mostra per l'efecte pluja, la població servida, etc.».

Segòvia, Igualada, Tudela, Logronyo o Don Benito, la presa de mostres se succeeix per tot el país. Però s'ha de destacar que, tal com comenta Lastra, "la SARSCoV-2 no té capacitat infectiva a través de les aigües residuals: una vegada s'excreta, el virus està inactiu. El que detectem a l'aigua residual no és la malaltia Covid-19, sinó les restes del virus que la genera". I és que, encara que el virus deixa un rastre genètic en els pacients infectats que s'expulsa a través dels excrements, no es propaga a través de les aigües fecals urbanes, i per tant no suposen una via de contagi.

El futur de les aigües residuals: del reciclat al camp d'estudi

Si el 2017 la celebració del Dia Mundial de l'Aigua destacava la importància de les aigües residuals i el seu potencial per ser reutilitzades, el 2020 es van convertir en la base d'importants investigacions i troballes sobre la propagació i prevalença de la SARS -CoV-2.

Aquests "residus aquàtics" ja no són només una solució per a la mancança d'aquest element vital i cada vegada més escàs, ara també són font d'informació que pot ajudar les

administracions responsables de la salut pública a adoptar mesures preventives, que ajudin a alleujar la pressió en
el sistema sanitari, gràcies a la detecció primerenca de possibles nous brots, i a l'establiment de tendències en la
pandèmia.
Per a Antonio Lastra l'estudi de l'aigua residual "suposa una radiografia de l'estat de salut i dels costums alimentaris d'una societat". Es tracta d'una nova via d'estudi, amb un ús massiu, per analitzar i tractar la salut
d'una població distribuïda sense necessitat d'analitzar cadascun dels habitants que la componen, assenyala el
responsable.
 
Mentrestant, Gloria Sánchez afirma que en el futur "l'epidemiologia a través de l'anàlisi d'aigües residuals ens
permetrà fer el seguiment d'aquest i altres virus, i les seves variants, i identificar potencials nous riscos". Els països
tindran una eina eficaç d'alerta contínua per a la detecció de noves pandèmies.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook