La pluja d'estels dels Quadràntids donarà la benvinguda al nou any. Aquesta pluja de meteorits tindrà la seva màxima activitat aquesta nit del 3 al 4 de gener i, segons les previsions de l'Observatori Astronòmic de les Gavarres (OBAG), «el fet que la lluna estigui en fase gairebé nova facilitarà l'observació d'aquest fenomen».

Es tracta de la primera pluja de meteorits de l'any a l'hemisferi nord i, tot i que ja és visible des de la nit del divendres 28 de desembre i fins al 12 de gener, aquesta pluja d'estrelles, com la resta, tenen un pic, és a dir, un moment de màxima activitat, que en aquest cas tindrà lloc cap a les tres de la matinada, hora peninsular, de la nit del 3 al 4 de gener. Segons càlculs de l'Organització Internacional de Meteors (IMO), aquest punt màxim durarà només unes hores. Astrònoms de l'OBAG expliquen que es podran arribar a veure fins a 100-120 meteors per hora.

Per poder apreciar bé aquest fenomen, és necessari allunyar-se dels nuclis urbans i recomanable arribar-se fins a punts elevats. La pluja d'estels es podrà veure molt millor a ull nu, i no serà necessari utilitzar prismàtics o telescopi, que, més que ajudar, entorpiran l'observació. Aquests estris limiten el camp de visió, i per poder apreciar bé la pluja de meteors és necessari un camp de visió ampli, ja que aquests creuaran el cel a una velocitat de 41 quilòmetres per segon.

Les pluges d'estrelles es produeixen quan les restes o fragments de partícules de pols i roques que deixen els cometes en la seva òrbita entren a l'atmosfera de la Terra i es volatilitzen, produint un efecte lluminós: els meteors. Encara que la major part de les pluges d'estrelles tenen el seu origen en un cometa, algunes procedeixen d'asteroides -cometes «exhaustos» que han perdut tots els seus elements volàtils-.

Precisament, aquesta pluja d'estrelles, que porta el nom d'una antiga constel·lació, la «Quadrans Muralis», sembla tenir el seu origen en l'asteroide 2003 EH1, un cos menor del sistema solar que va ser descobert el 2003 per Peter Jenniskens. El motiu pel qual en aquestes dates s'observen els Quadràntids és perquè la Terra està travessant un anell poblat amb els fragments despresos, suposadament, d'aquest asteroide. Quan un d'aquests fragments entra en contacte amb l'atmosfera terrestre, es calcina per la fricció amb l'aire, creant així la resplendor lluminosa que coneixem com a meteor o estrella fugaç.

Els Quadràntids, que només seran visibles des de l'hemisferi nord, són els primers de l'any, però hi haurà moltes més pluges de meteorits durant laquest 2019: els Lírids (que arribaran al seu punt màxim el 22 d'abril), els Eta-Aquàrids (6 de maig), els Delta Aquàrids (30 de juliol); els Perseids o Llàgrimes de Sant Llorenç (les més populars, 12 d'agost), els Dracònids (8 d'octubre) i els Leònids (17 de novembre).