El mes de juny del 2016 s’ha de qualificar de lleugerament càlid a gran part de Catalunya, i càlid a zones de l’Empordà, serralades del Montseny i del Port, punts del Prepirineu, conurbació de Barcelona i a la Terra Alta

Ha estat sec a gran part del territori i molt sec al litoral i prelitoral Central i Sud, la part meridional de la Costa Brava i Plana de Lleida

La situació meteorològica ha estat caracteritzada, tal com s'ha produït en els darrers mesos, per un desplaçament cap al sud del corrent en jet -vent de l'oest en altura- que ha afavorit el pas de pertorbacions. Aquestes han afectat especialment la meitat nord del territori. La presència d'aire fred en altura ha afavorit d'una banda, que la temperatura es mantingués a ratlla al llarg del mes, i de l'altra, un caràcter tempestuós de la precipitació, donant una distribució molt irregular al territori.

Tempestes del dia 1 al 8 de juny

La circulació zonal en els nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 m) amb aire relativament fred en aquest nivell (aproximadament uns -18 ºC) va afavorir la formació de tempestes entre els dies 1 i 8 de juny.

Aquestes van ser més importants durant els dies 3 i 4. Al llarg d'aquests dos dies es va registrar una precipitació abundant (a partir de 20 mm en 24 hores) a punts de l'Alt Empordà, el Berguedà, la Garrotxa, el Segrià i el Ripollès. A les següents estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), va ser molt abundant (per sobre del 50 mm en 24 hores): 60,2 mm a Albanyà - Lliurona (Alt Empordà); 51,7 mm a Oix (Garrotxa); 51,5 mm a Beget (Ripollès).

Durant aquests dos dies es va superar el llindar de 20 mm en 30 minuts a Aitona (Segrià) amb 31,8 mm (dia 4); a Castellar de n'Hug (Berguedà) amb 22,8 mm el dia 3 i, a la Vall d'en Bas (Garrotxa), amb 21,7 mm el dia 3.

Cal remarcar la tempesta que va afectar la zona d'Aitona on es van acumular 4,4 mm en un minut.

Les quantitats més destacades registrades entre els dies 1 i 8 de juny a les estacions gestionades per l'SMC van ser: 114,1 mm a Molló - Fabert (Ripollès); 83,8 mm a Ulldeter (2.410 m) al Ripollès; i 80,1 mm a Sant Pau de Segúries (Ripollès).

Del 13 al 19 de juny

Un gran àrea depressionària que afectava gran part de la Europa occidental va provocar un episodi de tempestes que va afectar el quadrant nord-oriental de Catalunya.

Aquesta pertorbació va anar acompanyada en els nivells mitjos de la troposfera per una massa d'aire molt fred, uns -22 ºC, un valor que resulta atípic per l'època de l'any. Va provocar una davallada de la temperatura i neu a cotes altes del Pirineu.

Les quantitats més destacades al llarg del període registrades a les estacions gestionades per l'SMC van ser: 50,7 mm a Espolla (Alt Empordà); 49,4 mm a Muntanyola (Osona); i 40,0 mm a Sant Pau de Segúries (Ripollès).

Durant la tarda del dia 16 va nevar a molts sectors del Pirineu occidental per sobre d'uns 2.000-2.200 metres i, per exemple, la neu va agafar molt lleugerament al Port de la Bonaigua. Pel que fa a les estacions d'alta muntanya de la XEMA, aquests van ser els gruixos de neu apreciables: 9 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, 6 cm a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà, i 4 cm a Sasseuva (2.228 m) a la Val d'Aran.

Tempestes del 24 al 26 de juny

Entre els dies 24 i 26 de juny, un nou episodi de tempestes va afectar el territori, si bé no tan general com l'anterior, implicant al Pirineu. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l'SMC van ser: 29,3 mm a Puigcerdà (Cerdanya) i 19,6 mm a Malniu (2.230 m) a la Cerdanya.

Valors termomètrics normals per l'època de l'any

El juny ha estat lleugerament càlid a gran part de Catalunya i càlid a zones de l'Empordà, serralades del Montseny i del Port, punts del Prepirineu, conurbació de Barcelona i a la Terra Alta. En canvi ha estat lleugerament fred a les parts més elevades del Pirineu occidental.

Aquests valors d'anomalia tèrmica han estat conseqüència, probablement, de la circulació zonal que ha frenat l'entrada de masses tant càlides (provinents de baixes latituds) com fredes procedents nord.