L'egipci Seif Eldin Mustafa va mantenir ahir en suspens el món sencer durant unes hores al segrestar un avió de EgyptAir i desviar-lo a Xipre. Encara que al principi es va témer que fos un atemptat terrorista, tot va resultar ser una història d'amor. I tot i que el segrestador va amenaçar amb detonar un cinturó d'explosius, va acceptar a fer-se un selfie amb un dels passatgers.

El passatger, Ben Innes, és un jove de Leeds de 26 anys que no va dubtar a acostar-se al segrestador de l'avió d'EgyptAir i fer-se una foto amb ell per, segons el propi Ben, "fer una ullada de prop al cinturó d'explosius" i descobrir si era cert o fals. "Vaig pensar que si la bomba era real, en qualsevol cas no tindria res a perdre".

En declaracions publicades avui pel diari 'The Sun', Ben Innes, va explicar que l'treure la foto amb el segrestador simplement tractava de "mantenir l'ànim davant l'adversitat".

La imatge ja ha donat la volta al món. En ella apareix Seif Edin Mustafa al costat d'un somrient Ben Innes. "Li vaig preguntar si podia fer-me una foto amb ell, aquest simplement va arronsar i va acceptar. Així que vaig somriure perquè una de les hostesses ens fes una foto", relata Innes.

Benn Innes també ha confessat que va enviar un missatge de text a la seva mare per advertir-lo del segrest, i aquesta li va recomanar que no fes res que desviés l'atenció cap a ell.

El segrest a Xipre d'un avió de EgyptAir va fer aquest dimarts reviure l'angoixa viscuda la setmana passada a l'aeroport belga de Zaventem, encara que afortunadament en aquesta ocasió tot es va resoldre sense vessament de sang i sense indicis que fos un acte terrorista sinó l'obra d'un pertorbat.

Tan sols vint minuts després d'enlairar-d'Alexandria rumb al Caire, Seif Eldin Mustafa, un egipci separat d'una xipriota, va obligar al comandant, Omar Yamal, a desviar l'Airbus A320 amb 55 passatgers a bord i 7 tripulants, cap a l'aeroport de Làrnaca a Xipre.

Dues hores després d'aterrar en una pista aïllada de l'aeroport, el segrestador va deixar sortir a tots els passatgers, fet que va despertar les primeres esperances que podia tractar-se d'un acte amb un rerefons personal i no polític.