Blog 
Trinco-trinco
RSS - Blog de Albert Soler

L'autor

Blog Trinco-trinco - Albert Soler

Albert Soler

Albert Soler, periodista. Redactor i opinador de Diari de Girona

Sobre aquest blog de Empordà

Recull d'articles d'opinió publicats a Diari de Girona


Arxiu

  • 09
    Diciembre
    2011

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    La fina línia de la ràbia

    En el final de novel·la més impactant que mai he llegit, els Joad, després de creuar en va tot els Estats Units per trobar feina, de passar gana i de ser humilats una i altra vegada, són víctimes d'una riuada que s'endú les seves escasses pertinences just després que -als pobres sempre els plou sobre mullat- a la filla, Rose, li neixés mort el fill que esperava. Famèlics i mig morts de fred es refugien en un graner. A dins hi descobreixen un nen i un pare, aquest darrer morint-se literalment de gana, ja que fa sis dies que no menja res perquè pugui fer-ho el fill. Els Joad res no tenen per oferir-li. És un desconegut, brut, desdentat, pudent, malalt i agonitzant. Rose i la seva mare intercanvien una mirada i la noia diu només: "Sí". I s'ajup al costat del moribund, li agafa el cap per darrere i tot amanyagant-lo es treu un pit i li ofereix: "Té". I Rose somriu. I s'acaba el llibre.

    John Steinbeck va escriure El raïm de la ira l'any 1939, però aquella crònica novel·lada de la Depressió sembla escrita ahir: treballadors que han d'abandonar les seves cases embargats pels bancs, policia que utilitza la violència contra els que ho han perdut tot i reclamen només una feina per viure, empresaris que s'aprofiten de la situació per contractar treballadors temporals en règim de semiesclavatge, persones de bé que menyspreen els que arriben d'altres llocs a la recerca d'una oportunitat... Per no faltar, no falta ni el robatori de fil de coure del telègraf, per aconseguir algun dòlar i no morir de gana.

    Posa la pell de gallina la vigència d'aquesta monumental obra. En recomano la lectura a banquers i governants, abans de continuar ofegant els de sempre i retallant-los el més bàsic. Com avisa Steinbeck, "la línia que separa la fam de la ràbia és molt fina, i en les ànimes de la gent s'infla i madura el raïm de la ira, preparant-se per a la collita".

    De moment, si m'enxampen mirant fixament o inclús palpant els pits d'una senyora, sàpiguen que és per pur instint de supervivència.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook