Blog 
Trinco-trinco
RSS - Blog de Albert Soler

L'autor

Blog Trinco-trinco - Albert Soler

Albert Soler

Albert Soler, periodista. Redactor i opinador de Diari de Girona

Sobre aquest blog de Empordà

Recull d'articles d'opinió publicats a Diari de Girona


Arxiu

  • 17
    Maig
    2011

    Strauss-Kahn i la inflació

    El Fons Monetari Internacional són uns senyors que diuen al món com gestionar els diners mentre ells els guanyen en quantitats tan obscenes que el problema és com gastar-los. Viuen tan fora de la realitat -com pot arreglar l'economia qui no ha tingut mai problemes econòmics?- que estan convençuts que els llits es fan sols i les habitacions s'autonetegen, ja que a casa ho han trobat tot sempre perfecte i impol·lut sense que se n'hagin hagut d'ocupar. O sigui que si una senyoreta es presenta a l'habitació del poderós Dominique Strauss-Kahn només pot s...


  • 10
    Maig
    2011

    Mourinho no és home

    Quan els meus fills van a jugar a futbol o bàsquet, els repeteixo sempre, fins al punt que s'ha convertit en una broma entre nosaltres: "Recordeu: elegància en la victòria i dignitat en la derrota". Malgrat saber que el cervell adolescent és impermeable a tot consell patern, un no perd l'esperança que, a força de repetir-la, la frase arreli. Amb el temps, la vida els donarà oportunitats de mostrar-se dignes o elegants també en àmbits allunyats de l'esport.

    Mourinho no devia tenir, en la seva adolescència, un pare tan pesat. És superb en la vic...


  • 03
    Maig
    2011

    No és fàcil ser sant

    Quan un té una malaltia greu ha de ser curós amb allò que escriu, ja que hi ha la possibilitat que es curi i munti un embolic en la diplomàcia vaticana. La monja francesa que patia Parkinson va obrar santament en escriure en un paperet "Joan Pau II", ja que això ha servit per atorgar-li a aquest el mèrit de la curació i elevar-lo als altars, que és el mínim que es mereix un polonès que arriba a Papa. Però si en lloc d'escriure sobre temes de la seva professió ho hagués fet, per exemple, sobre els seus gustos televisius, potser haurien trobat un paper que digués "B...


  • 26
    Abril
    2011

    Una mica fart de Pla

    Josep Pla va ser un home de boina i cigarreta que deixava anar bajanades que serien celebrades per les generacions posteriors com si haguessin sigut pronunciades per l'oracle de Delfos. I ja està. A partir d'aquí s'ha dut a terme una promoció chauvinista de la seva imatge per fer-nos creure que va ser també un gran escriptor, de talla internacional, quan només va ser el borni en un temps i un país (Catalunya o Espanya, perquè aquest sí és un seu mèrit: la seva ambivalència el fa ser reivindicat per uns i altres) de cecs. Comparar-lo amb les plomes que ales...


  • 25
    Abril
    2011

    Un Sant Jordi entre Maria Magdalena i Valerie Tasso

    Amb aquestes coincidències de calendari porto un embolic. No sé si Jesús arrossegava una rosa cap al Calvari, si avui haig de regalar una corona d'espines, ni si Maria Magdalena està signant a la Rambla exemplars de Diario de una mujer pública. Al poti-poti Sant Jordi-Setmana Santa s'hi suma encara la precampanya electoral -a tocar del riu, qui sap si perquè sigui més fàcil que hi arribi la sang, coincideixen en pocs metres les parades del PSC, de CiU, d'ERC, el PP i d'ICV amb els seus respectius candidats a l'alcaldia de Girona-, i el resultat nomé...


  • 19
    Abril
    2011

    Queden pocs autòctons

    A les nostres ciutats i pobles cada cop queden menys autòctons. No per l'augment de la immigració, sinó perquè són substituïts per autontos. Autòctons són els originaris del lloc on habiten, mentre autontos són els que pensen que per haver nascut en un lloc són millors que els altres o han de tenir més drets. Autontos n'hi ha hagut sempre, però ara mostren públicament i sense pudor les seves limitacions intel·lectuals en llistes electotals, en manifestacions, en cartes als diaris o en converses de barra de bar. La diferència és mínima, ja que un autonto...


  • 12
    Abril
    2011

    Bussiness is bussiness

    L' etimologia no enganya. Se sabia fa temps que els eurodiputats no s'anomenen així perquè els interessi Europa, sinó perquè tenen interès en l'euro. La seva unànime negativa a viatjar en classe turista ens descobreix, a més, que se'ls qualifica d'alts càrrecs no perquè desenvolupin cap tasca important, sinó perquè són un càrrec onerós per als contribuents. No són càrrecs en el sentit professional, sinó en el comptable.

    És normal que un càrrec que està content d'usar el prefix "euro" en la seva feina i que el destaca fi...


  • 05
    Abril
    2011

    O uniformats o despullats

    Està vist que els que tenen pocs cabells són uns viciosos. Duran Lleida està a favor dels uniformes a l'escola perquè així els estudiants no ensenyaran la roba interior -entengui's estudiants femenines i entengui's tanga-, moda que el deu pertorbar fins a extrems malaltissos: és al Consell de Govern i té el tanga al cap, va a missa i li repica a la consciència el tanga que ha vist al carrer, arriba a casa i on hi ha la senyora hi veu un tanga que parla, i quan dorm somia que Zapatero li ofereix el ministeri dels tangues. Un no viure.

    Jo pensava ...


  • 31
    Març
    2011

    El que mostra Ermessenda

    Per una vegada que TV3 realitza una sèrie còmica de debò, per un cop que aconsegueix que tota la família comparteixi riallades fins a les llàgrimes, resulta que pretenia fer una aproximació seriosa a una figura històrica: la comtessa Ermessenda. Ja té mèrit que Rowan Atkinson o els Monty Python dediquessin hores a idear gags, i els guionistes catalans siguin tan bons que facin riure sense proposar-s'ho.

    Si d'història es tracta, dues coses hem après amb Ermessenda. La primera, que les comtesses de l'edat mitjana es gastaven els tributs que rec...


  • 22
    Març
    2011

    Joana no és Joana

    Qui és completament sincer, o és un mal educat o és un il·lús, depenent de si diu la veritat respecte els altres o respecte a si mateix. Quan algú ens demana que siguem sincers, el que procedeix és començar a mentir ja d'entrada, assegurant que ho serem. Ho vaig descobrir fa anys: en una entrevista de treball, després d'encarir-me reiteradament a la tan preuada sinceritat, em van preguntar si en la hipòtesi de tenir la «seguretat absoluta» que mai ningú ho sabria, robaria una saca de diners. Vaig respondre afirmativament, és clar. L'empresa que m'entrevista...