Blog 
La mirada del balcó
RSS - Blog de Loreto76

L'autor

Blog La mirada del balcó - Loreto76

Loreto76

Llicenciada en psicologia, educadora infantil i administrativa. Treballo a l'Administració de la Generalitat i estudio Filologia catalana.

Sobre aquest blog de Empordà

Pensaments, idees i sentiments passats pel sedàs del balcó.


Arxiu

  • 17
    Agost
    2012

    Rebaixes d'estiu

    Tal com va explicar fa dies Eugeni Sallent, el director de TV3, la programació prevista per aquest estiu es basa en reposicions de series pròpies que en el seu moment van tenir índexs d’audiència elevats, com “El Convidat”, “No me les puc treure del cap”, “Plats Bruts” i “Majoria absoluta”.
     

    Puc comprendre els motius que han portat als responsables de la cadena a repetir i repetir els mateixos formats i confio en el seu saber fer ja que entenc que els diners que s’estalviïn a l’estiu, quan l’audiència cau, s’invertiran en oferir una pr...


  • 11
    Febrer
    2013

    Les necessitats dels meus veïns

    Dijous passat el veïns i veïnes vam reunir-nos per decidir si continuàvem pagant una dona per que ens netegi l'escala o si llogàvem una empresa de serveis.

    D’entrada els arguments per decantar-nos cap a una banda o altra eren ben diversos i tots tenien la seva mica de raó. Però el motiu més important era l'econòmic ja que, al cap de l’any, escollir l’empresa de serveis representava estalviar-nos força diners.

    Quan ja m’havien mig convençut de la necessitat de canviar vaig tenir l’ensurt: -I si ho faig jo mateixa per la meitat del què cobra la...


  • 11
    Febrer
    2013

    Les necessitats dels meus veïns

    Dijous passat els veïns i veïnes vam reunir-nos per decidir si continuàvem pagant una dona per que ens netegi l’escala o si llogàvem una empresa de serveis.

    D’entrada els arguments per decantar-nos cap a una banda o altra eren ben diversos i tots tenien la seva mica de raó. Però el motiu més important era l'econòmic ja que, al cap de l’any, escollir l’empresa de serveis representava estalviar-nos força diners.

    Quan ja m’havien mig convençut de la necessitat de canviar vaig tenir l’ensurt: -I si ho faig jo mateixa per la meitat del què cobra la D...


  • 24
    Abril
    2013

    Quedar retratada

    Aquesta quinzena el professor d’escriptura ens ha encarregat un exercici que consisteix a mostrar com és un personatge a través de la descripció del lloc on viu.

    Ha resultat ser una feina complexa i reconec que no me n’he sortit massa bé perquè, malgrat he començat complint de manera estricte l’anunciat, he acabat explicant allò que m'ha vingut de gust, sense tenir en compte el que em demanava l’exercici.

    Finalment, doncs, no he narrat la personalitat d’un personatge sinó les aficions de l’autor de “Lolita”. I és que un passat d’es...


  • 14
    Abril
    2013

    Ressentiment

    Tot i que el carrer era ample i ella caminava per la vorera oposada, no li va costar reconèixer-la . Just veure-la, la Marina va desviar la mirada i va accelerar el pas.


    - Marina, Marina!- va cridar l’Eva mentre creuava temeràriament el carrer
     

     -Guaita-la! Com estàs?

    - Vaig fent, com sempre. I tu com estàs?

    - He sortit un moment de la feina per fer uns encàrrecs

    - Encara treballes allà?

    Feia més de deu anys que la Marina havia entrat a treballar a la fàbrica del senyor Gordoa. Va començar a la cadena de mu...


  • 15
    Març
    2013

    No podem evitar entrebancar-nos però...

    En una entrevista l’actor Enric Majó explicava que només va durar vint minuts a l’Institut del Teatre perquè de seguida va pujar als escenaris i va abandonar els estudis. No sé si mai els va reprendre però l’home ha demostrat amb escreix que domina l’ofici.

    Recordo que, a l’oposicions que vaig haver de superar per treballar a l’Administració catalana, hi havia un qüestionari de personalitat que, malgrat no ser eliminatori, comptava per la qualificació final. Si no recordo malament valia cinc punts i jo en vaig obtenir amb prou feines dos. És pot considerar, doncs, qu...


  • 11
    Març
    2013

    Jo confesso

    No és pas que cregui que és la millor afició del món però m’agrada saber que som molts els qui llegim. I no només per instruir-nos sinó també per divertir-nos. Per això quan, a còpia de traginar amunt i avall el “Jo confesso” de Jaume Cabré, vaig comprovar que molts coneguts i conegudes l’havien llegit i que, a més a més, volien parlar-me’n vaig estar molt contenta.   I quan, la setmana passada, vaig entrar al centre cívic de Sant Narcís, on l’autor presentava el llibre, i vaig veure que el teatre estava ple de gom a gom encara vaig alegrar-me més. ...

  • 04
    Març
    2013

    Històries al·lucinadores de la Ego

    La Ego i el casament A la Ego l’han convidada a un casament i en comptes de suposar-li un trasbals econòmic, li ha permès de posar a prova el vincle afectiu amb l’amfitriona. “Les amigues de debò no em conviden pels diners sinó per la companyonia" – diu, convençuda-.

    Amb els diners que s’estalviarà amb el no-regal podrà comprar-se el vestit, les sabates, la bossa i encara n’hi sobraran per anar a la perruqueria.

    La Ego i la dieta

    La metgessa m’ha recomanat d’engreixar-me i no ho aconsegueixo – diu la Ego tot jugant amb la canyeta del batut de xoc...


  • 02
    Març
    2013

    Lectures recomanades

    De petita vaig tenir la fortuna de comptar amb un professor excel·lent –un dia li dedicaré un post- que, alhora que va aconsellar-me de llegir “El Petit Príncep”, mai no va recriminar-me que m’entusiasmés amb “Los Cinco”, “Los Hollister”, la “Puck o “Zipi i Zape”. La veritat és que no vaig entendre’l mai, El Petit Príncep. En canvi, amb “Los Cinco” vaig perfeccionar l’hàbit de llegir i, sobretot, vaig aficionar-me a la lectura.  
    Ara, quan Saint-Exúpery ja ocupa el lloc d’honor que es mereix, no em fan cap nosa les meves lectures infantil...

  • 13
    Febrer
    2013

    La pruna de Proust

    Les dones i els homes, igual que els infants, maldem per reafirmar-nos com a persones demostrant al món la nostra singularitat. Per aquest motiu hi ha qui es compra roba estrafolària, es pinta els cabells de colors que no tenen res a veure amb la naturalesa humana o viatja a llocs que ni tan sols apareixen en els mapes.

    De vegades, però, ens entossudim a creure que tots hem de pensar igual sobre alguns assumptes i fins ens enfadem quan ens porten la contraria, prenent-nos els arguments de l’altre com si fossin atacs personals. Per tant, en comptes de valorar la diversitat d’opinion...