Blog 
Jo confesso
RSS - Blog de Daniel Ferrer Isern

L'autor

Blog Jo confesso - Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) és escriptor i professor de comunicació per a adults. També ensenya Grec bíblic com a professor de la Universitat de Jerusalem.

Sobre aquest blog de Societat

En aquest blog, hi trobaràs articles sobre temes com la política, la literatura i les relacions humanes.


Arxiu

  • 21
    Gener
    2020

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Empordà Societat Figueres Festes Tradicions

    Que no hi hagi animals

    Tots tenim diferents sensibilitats. Hi ha persones que tendeixen a protegir la naturalesa. D'altres, sobretot dones, clamen a favor del gènere femení. Uns altres defensen a capa i espasa els drets socials, especialment de gent desafavorida i marginada per l'economia. N'hi ha també que només miren el cel i busquen constel·lacions, com si els problemes generats per nosaltres mateixos tinguessin raó i causa més enllà de l'atmosfera. Qui té la raó? O, qui en té més, de raó, si és que hi ha una raó absoluta?

    Durant les dates de Reis d'aquest 2020, algunes cavalcades han patit el resultat de la sensibilitat dels qui es diuen defensors dels animals. Això, traduït a la realitat, ha suposat que les desfilades, plenes de llum, patges, música i ornamentacions, han estat privades d'animals ni cap tipus de bèstia que no fos estrictament humana. Ni camells geperuts, ni cavalls reials, ni micos ensinistrats que seguissin el rastre de l'estel de Betlem. D'estel de Betlem, tampoc ni un: els primers tractors van haver de guiar-se pel camí traçat per la gent de les voreres i els fanalets dels nens, alguns encesos i d'altres dreçats amunt només per l'impuls de l'heli.

    Figueres. La capital. Vet aquí la desfilada gran de la comarca. Molta llum, molt de soroll, música amb molts decibels i caramels a gabadals. Això sí: sense cap animal, cap ni un, no fos cas que fossin maltractats o poguessin relliscar amb els adoquins irregulars de la Rambla.

    A què treu cap, fer servir la sensibilitat animalística per a una rua de Reis? Són tan profunds, els sentiments pro animals? Hagués fet mal, que n'hi hagués hagut algun d'emblemàtic? Un elefant, un cavall ben guarnit, un poni que encengués el cor dels nens amb fanalets, no hi haguessin fet cap mal, segur que no! Sense ells, i a causa de molts altres detalls, la cavalcada d'enguany es va convertir en una barreja més que pintoresca entre desfilada de Reis Mags i rua de carnaval —o rua de Santa Creu—. Calia que fos així?

    Tot plegat, ho confesso, se'm va fer estrany. De la cavalcada, sí que va agradar-me'n que hi hagués alguns elements de tradició figuerenca, com les càmeres del cinema i certa imatgeria daliniana. Tanmateix, calia apartar-la de la manera de fer nadalenca, formada amb els segles i els anys? No ho sé... Sense animals, sense música tradicional, al Nadal li falta alguna cosa.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook