Blog 
Jo confesso
RSS - Blog de Daniel Ferrer Isern

L'autor

Blog Jo confesso - Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) és escriptor i professor de comunicació per a adults. També ensenya Grec bíblic com a professor de la Universitat de Jerusalem.

Sobre aquest blog de Societat

En aquest blog, hi trobaràs articles sobre temes com la política, la literatura i les relacions humanes.


Arxiu

  • La "simpatia" de l'Hotel Travé

    L'hotel Travé cada vegada cau més simpàtic a la gent. He sentit molta gent de Figueres que en parla bé. És un establiment digne, ben acondicionat, que col·labora amb les polítiques socials i que està plenament integrat en el teixit ciutadà.

    Primerament, és un establiment digne i net, sobretot de cares a l'exterior. Ho dic perquè els contenidors del carrer, els que estan a peu de la carretera de Vilafant, generalment fan bona olor, un tuf discret, com de roses adormides. Per tot això, el Travé ja es pot considerar un establiment digne.

    L'hotel, també, és un establiment ben acondicionat. Els empleats de la Policia Nacional i els verds de la Guàrdia Civil s'hi han allotjat llargament i ho poden corroborar. Fins i tot els excedents agregats de Policia Nacional que varen venir a fer vigilància de socors ciutadà durant les proximitats del perillós 1 d'octubre passat, aquests mateixos, haurien de donar-ne fe i deixar-los propines meritòries.

    No es tracta només d'això: a aquesta preocupació per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que durant el matí de l'1 d'octubre varen fer pedagogia sobre la bona praxis i la conducta ètica, hi ha també una preocupació ciutadana: si algun agent de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, el dia funest de l'1 d'octubre, va carregar contra ancians i mainada, va trencar el braç d'algun adult i va acariciar rostres amb la part més tova d'alguna porra, va ser mercès a la bona alimentació que aquests agents havien rebut a les instal·lacions de l'hotel. El menjar era bo; la Policia va agafar-hi forces i energia; i així les manyagues als rostres de la gent varen prendre un to més amable, més paternal, de bons amics. Vet ací, doncs, quina bona contribució, tan positiva, que l'hotel Travé va fer a les polítiques socials i ciutadanes.

    Per tot això, sembla una mica injust que des de l'hotel Travé s'optés per demanar a aquests agents que s'allunyessin de l'establiment. I més tenint en compte que tota la ciutadania era partidària de mantenir-hi aquests angelets de l'ordre. Potser el Facebook, o les manifestacions davant de les portes, o les trucades telefòniques que varen rebre, els van emocionar, i van creure que era injust no compartir aquesta presència agradable amb els alts comandaments de les instal·lacions militars de Sant Climent. Els de l'exèrcit, certament, devien agrair aquesta amabilitat de part de l'hotel. Això sí que és deferència!

    Finalment, la Fiscalia ha demanat --o exigit, que la Fiscalia no s'està d'orgues!-- a l'hotel Travé que els passi tota una sèrie de dades. La intenció, que quedin identificades totes les persones que els havien felicitat a través de les xarxes socials; totes les persones que, al davant de la porta, els havien corejat en agraïment amb crits de suport; tots els ciutadans i ciutadanes que els telefonaren per agrair-los el bon servei que estaven dispensant a la Policia Nacional.

    Molts d'aquests ciutadans i ciutadanes, ho confesso, van haver d'anar a declarar, fa dues setmanes, a les dependències de la Guàrdia Civil. I ho van fer a gust, contents amb la gent de l'hotel Travé i amb els bons juristes de la Fiscalia. Que la Fiscalia hi hagi posat el nas no els va molestar en absolut, ni tampoc el paper que hi ha jugat l'hotel Travé, perquè anar a declarar a la Guàrdia Civil també és gratificant, més i tot que rebre manyagues amb la part més tova d'una porra.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook