Blog 
Jo confesso
RSS - Blog de Daniel Ferrer Isern

L'autor

Blog Jo confesso - Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) és escriptor i professor de comunicació per a adults. També ensenya Grec bíblic com a professor de la Universitat de Jerusalem.

Sobre aquest blog de Societat

En aquest blog, hi trobaràs articles sobre temes com la política, la literatura i les relacions humanes.


Arxiu

  • 02
    Juliol
    2013

    A les penes punyalades i als turistes garrotades

    És ben trist haver de recórrer a la fraseologia popular i a la saviesa del refranyer per projectar un raig de llum sobre una de les insensateses més grans que s’han comès últimament contra el turisme a casa nostra: a Empuriabrava, tot arran de platja i a segona línia de mar, tots els aparcaments gratuïts han estat substituïts per una implacable zona blava. Empuriabrava, el nucli agregat a Castelló d’Empúries amb l’única finalitat d’enriquir el barri antic a costa de la butxaca dels turistes. Empuriabrava, una míriada de xalets i cases d’estiueig pensades per a la rec...

  • 30
    Diciembre
    2014

    Benet, Andorra, La Funcional

    Que jo sàpiga, no té diners a cap compte bancari andorrà. És professor de secundària, ensenya tecnologia i és, per sobre de tot, una bona persona que fa de mal classificar. És en Benet. En realitat, es diu Josep Maria, però no el cridéssiu pas per aquest nom, perquè dubto que es donés per al·ludit. És alt com un sant Pau, corpulent, de soca gruixuda, arrelat a la terra catalana i proper a tot allò que fa olor d’excursió a la muntanya. Té una veu tonant, profunda, contundent, com d’un Júpiter transposat a l’actualitat, i ioditza en algunes posicions de la ll. Deia que n...

  • 17
    Diciembre
    2014

    Nadalí és la Figueres de Dalí

    És els caps de setmana a la tarda, fins al dia 4 de gener. Parteix del museu del Joguet, a tres quarts de sis de la tarda, després que la Bel i l’Anna hagin introduït la visita guiada. L’activitat està pensada per als més petits però és recomanable també per a pares i mares i per a gent més adulta que tingui curiositat pel pensament genial de Salvador Dalí.

    A Figueres, des de fa uns anys, els llums de Nadal tenen petja daliniana. No és que algú, amb més o menys perícia, s’hagi tret del barret les imatges fent ús dels llocs comuns del pintor, sinó que cadascuna ...


  • 19
    Setembre
    2014

    L'endemà (de la independència)

    Durant el cap de setmana d’abans de la Diada Nacional de Catalunya, tan esperada per l’espectacular V humana de Barcelona, s’ha estrenat a molts cinemes catalans L’endemà, una pel·lícula documental catalana dirigida per Isona Passola que pretén donar arguments clars, fiables i difícils de refutar en favor de la independència de Catalunya. Per fer arribar aquesta pel·lícula a bon port, Isona Passola ha comptat amb l’acompliment d’una ambiciosa campanya de micromecenatge que va superar d’antuvi totes les expectatives hagudes i per haver. I a fe que el resultat plàstic...


  • 13
    Agost
    2014

    En mans de l'Arnau

    Va ser fa pocs diumenges, al coll de Panissars. L’Arnau i el seu oncle, l’Àlex, feien una ruta amb mountain bike per terres empordaneses i, precisament en aquest punt, en un dels descensos del coll de Panissars, l’Àlex va perdre el control de la bicicleta i es va estimbar amb unes conseqüències ben paoroses: un fort trau al cap, pèrdua de coneixement i un desvaniment que, sense ser fatalistes, hagués pogut portar-lo a la mort.

    L’Arnau, tanmateix, era allà. En adonar-se de l’absència del seu oncle, va refer el camí enrere per cercar-lo, fins que el trobà estimba...


  • 23
    Juliol
    2014

    Al Teatre Jardí: Independència!

    El Teatre Jardí estava espectacularment esplèndid, perquè, per sobre de tot, hi predominaven la festa, l’entusiasme i l’esperança. Déu n’hi do, amb el vespre del divendres 11 de juliol: banderes catalanes aquí, estelades de totes mides més enllà i samarretes que són un clam a una reivindicació més que justa, la de la independència de Catalunya.

    Ja fa temps que la voluntat dels catalans i catalanes caldeja pertot arreu. Només cal mirar al carrer: qui aixeca els ulls veu, pel cap baix, tres o quatre estelades penjades als balcons o en l’asta d’una bandera. A l...


  • 29
    Maig
    2013

    Punts de llibre, aptituds

    Per Sant Jordi, no vaig comprar-me cap llibre, perquè no me n’interessava cap dels que hi havia a les parades. Sí, però, que vaig comprar algunes roses —una per a la meva dona, una altra per a la meva mare i encara una tercera per a la meva germana— i vaig deixar-me captivar per un detall d’entre tots els que es venien a la parada de l’escola on treballo: els punts de llibre.

    En col•lecciono. I agraeixo, és clar, que me’n regalin. M’encanten, de totes mides, de totes menes. Com a regal, els prefereixo als llibres, que m’estimo més de triar jo mateix i amb ca...


  • 01
    Maig
    2013

    L'Emma es deixa anar

    No puja el teló, perquè ja és a dalt des de fa estona: a La Cate, per a aquest espectacle, han preferit que els espectadors, abans de començar l’obra, vegin ja l’escenari en tota la seva perspectiva. Una aula desmanegada, amb sis pupitres dispersos d’ací d’allà i mitja dotzena de cadires, una pissarra colossal de color verd fosc i uns quants missatges ofensius contra el professorat d’un grup d’alumnes, el de 4t C, que ha acabat amb la paciència i la salut de tots els professors que han intentat fer-los aprendre quelcom de profit. No puja, doncs, el teló, però l’obra c...

  • 10
    Abril
    2013

    De sabates i sabaters

    De vegades no sé per què la gent es posa a fer un ofici o una feina qualsevol, del tipus que sigui. “Jo què vull ser?”, tothom es demana algun dia, després que t’ho hagin preguntat un munt de vegades i que pares i professors t’hagin respost amb una negativa de cap desaprovadora. “Això no porta enlloc; que no ho veus que, si vas per aquí, no seràs res més que un esquitx d’home? No tindràs ofici ni benefici...”.
    Com hi ha món que, a l’hora de triar, hi ha gent que no l’encerta. No fa gaire vaig confiar unes meves vambes a un arreglador de calçat que no m’...


  • 07
    Octubre
    2014

    El TC o els Titelles Centenaris

    Fa temps, uns segles enrere, hi havia a Espanya una companyia teatral anomenada Tribunal Constitucional. I ara, en ple segle XXI, hi ha una entitat jurídica amb les mateixes sigles però amb un significat divertit i estrafolari, Titelles Centenaris.

    La companyia teatral de segles enrere no sé com funcionava. Devia ser com una inquisició —el tribunal eclesiàstic medieval que interpretava allò que la Bíblia no deia enlloc— que dramatitzava obres de teatre de contingut jurídic per a un públic més aviat selecte i minoritari. Amb el temps, però, hom va adonar-se que, en el ...