Blog 
Jo confesso
RSS - Blog de Daniel Ferrer Isern

L'autor

Blog Jo confesso - Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) és escriptor i professor de comunicació per a adults. També ensenya Grec bíblic com a professor de la Universitat de Jerusalem.

Sobre aquest blog de Societat

En aquest blog, hi trobaràs articles sobre temes com la política, la literatura i les relacions humanes.


Arxiu

  • 11
    Novembre
    2013

    Mar d'hivern

    El mar d’octubre és bell, calmat, filosòfic. Es fa estimar. Et crida de lluny, que t’hi acostis tu mateix, que t’hi atansis amb els sentits oberts, que no et trairà amb cap onada enverinada. Et demana que l’oloris i l’escoltis, que li parlis com si fossis foll, que t’hi asseguis al davant i te’n deixis enamorar. Res té sentit sense el mar.

    Un núvol travessa el cel i el parteix en dos. Un altre, més atrevit, tapa la lluna mig esllanguida. La brisa matinal envaeix el món com si fos seu. La terra i el mar, embadocats, apàtics com un badall de son, cedeixen a la se...


  • 28
    Març
    2014

    El fuster de Lladó

    Penso sovint en els oficis tradicionals. Els artesans d’abans, destres de mans i senzills de cor, amb els braços i la predisposició abocats a l’obra final que han tingut a la ment des d’un bon inici, mentre els altres xerràvem o estàvem distrets en les nostres cabòries. I a fe que n’hi ha: cistellers, vidriers, sastres i modistes, forjadors del ferro, sabaters que modelen sabates a mida partint només d’un tall de cuir informe. Arriba a casa a les vuit del vespre, una hora i mitja més tard del que havíem quedat. Es disculpa amablement, somriu, argumenta la seva tardança i, p...

  • 06
    Febrer
    2014

    A la benzinera

    Haver d’anar a la benzinera fa posar de mala lluna. El dipòsit del cotxe s’ha quedat gairebé a zero i ja va la tercera vegada que s’ha engegat el pilot taronja. El recordatori no perdona: et toca d’anar-hi i santes pasqües. Hi arribes. Mires el preu dels carburants. Més o menys com l’última vegada; o sigui que, de ben segur, la broma costarà una seixantena d’euros que aniran aigüera avall. O, més ben dit, dipòsit avall, com si fos una comuna de les d’abans. Deien, fa temps, que el dièsel era econòmic. I ara, quan tothom hi té el cotxe —els vehicles de benzina són ...

  • 29
    Març
    2013

    Google, el primer de felicitar-me

    Un dels primers dies de març, quan encara fa fred però ja apunta la primavera, compleixo anys. Enguany trenta-quatre, que no són ni pocs ni molts. L’article, però, no va de la vellesa, de les canes blanques ni de la incipient senectud. Avui toca l’eficàcia de Google, que no és tan dubtosa com l’honestedat dels polítics o la santedat dels eclesiàstics que arriben a les altes esferes sota el vel de la devoció. Deia, suara, que Google és eficient. Eficaç, implacable, no falla mai: em llevo d’hora, de matinada, quan el sol encara mandreja rere la força de la ...

  • 18
    Gener
    2014

    El gimnàs de casa

    Les mateixes escenes s’hi repeteixen amb poca variació durant cada tarda del curs escolar: a la recepció hi ha la Pili, que rep els clients amb un somriure amable i algun comentari de complicitat. Mentrestant, cerca informació per internet i actualitza arxius que té emmagatzemats a l’ordinador, rere els diaris i la premsa local. Un xic més enllà, una sala d’espera amb uns quants pares i avis que miren delerosos una pantalla emboirada on es projecta a temps real el que passa a la piscina. Els pares i avis, també, comenten la jugada, que si això, que si allò, que si el meu no e...


  • 15
    Abril
    2014

    Quan la música entra a l'escola

    La música és la cirereta de les arts, perquè, a més de ser universal, porta dins l’ànima la capacitat intrínseca d’alegrar els cors i aixecar els ànims. Tant és així que, en moments de tristesa, pot regalar-te alegria i, també, no s’està de dibuixar-te un somriure sobre els llavis tristos i tocats per l’ensopiment.

    Ser professor de música no deu ser fàcil: poques hores a la setmana, l’etiqueta d’assignatura poc important —sol estar considerada entre el grup de les maria— i el poc oïda o sensibilitat d’uns alumnes avesats tan sols a la deixadesa televi...


  • 11
    Novembre
    2014

    Visca Catalunya lliure, gora Euskal Herria Askatuta

    El 9 de Novembre ja ha passat. Evidentment, no cal fer esment de l’èxit de la jornada, que va acomplir les expectatives hagudes i per haver de tots aquells que havien somniat en una urna on poder dipositar el seu vot. És clar que sí-sí. Evidentment, com no podia ser d’altra manera. També hi va haver sí-no, i un cert percentatge de no, per por a la incertesa, per sentiment d’unionisme o per amor a la bandera española que tapa les vergonyes a la constitució. És clar que sí-sí. La societat ho va manifestar, amb un paper dins un sobre i un sobre dins una urna. Era un somni i s...

  • 30
    Abril
    2014

    Espanya és genial

    Espanya és genial. És una terra d’artistes, de gent il·lustre i de ments il·luminades. Sempre ho ha estat, d’ençà que el món és món i, sobretot, des que els ibers, els asturs i els càntabres es van fer amics els uns dels altres i s’uniren en una fonda unitat hispànica. Expliquen els historiadors antics que es trobaven, s’abraçaven efusivament i celebraven sopars pantagruèlics amb gaspatxo andalús i favada asturiana. Així mateix, també és ben conegut que aquesta consciència hispànica la tingueren també els germans Escipions, i Octavi August, en un viatge de plaer, qu...

  • 27
    Febrer
    2014

    Al perfil, l'estelada

    Hi ha estelades pertot arreu. No cal alçar gaire la vista per veure’n de penjades als balcons dels blocs de pisos o de clavades amb agulles d’estendre roba als terrats superiors dels edificis. El vermell i el groc de l’estel de la independència envaeix els carrers de les ciutats i els dóna més catalanitat que la simple senyera. La voluntat —l’anhel, la pruïja— dels ciutadans és més que evident.
    No és tan sols en els carrers, però, on el desig d’independència es fa notar en forma d’imatge. Cada vegada més, a mesura que avancen les setmanes i els dies, l’es...


  • 01
    Agost
    2013

    Quan acabi el Ramadà...

    Les brigades municipals de neteja no han passat encara per la llarga avinguda dels Països Catalans. Tampoc no s’han escarrassat a recollir tot el paperam i els trossos de plàstic amuntegats sobre la sorra de la plaça 8 de març. A la vora de l’escola del Cusí hi romanen, esparses, unes quantes sabates, una sandàlia i fins i tot un parell de calçotets no sé si nets o bruts. Arran de l’herba i dels tímids til·lers que es desensonyen, hi ha vestigis nocturns de mitja dotzena de gambes, tres o quatre escamarlans escapçats, un escampall de pèsols i pastanaga bullits i una vinten...