Blog 
Jo confesso
RSS - Blog de Daniel Ferrer Isern

L'autor

Blog Jo confesso - Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) és escriptor i professor de comunicació per a adults. També ensenya Grec bíblic com a professor de la Universitat de Jerusalem.

Sobre aquest blog de Societat

En aquest blog, hi trobaràs articles sobre temes com la política, la literatura i les relacions humanes.


Arxiu

  • 12
    Maig
    2015
    Cultura Empordà Societat

    Els tuits de Ramon Muntaner

    A l’època de Ramon Muntaner, que va viure entre els segles XIII i XIV, no existien ni el Twitter ni internet. Les ments medievals no haguessin pogut arribar-se a imaginar un món com el tecnològic, tan complex, tan fugaç i tan immediat. Això no obstant, tot i els concilis papals, la narrativa de Chrétien de Troyes i les expedicions catalanes a Orient, sí que existien els tuits.

    Així ho assegurava, i amb molt d’encert, en Carles Ayats, gerent d’aquest setmanari de l’Alt EMPORDÀ, en un tuit publicat...


  • 29
    Abril
    2015
    Empordà Societat

    El fuster de Lladó (2)

    Fa gairebé un any, quan encara no havíem entrat en les vacances estivals, vaig encarregar al fuster de Lladó la gran obra de casa meva: l’estructura de fusta de la meva biblioteca, amb prestatgeries i armaris, lleixes de mides i gruixos distints i una taula massissa de dimensions considerables. Tot plegat, gens senzill de dur a terme, perquè el sota teulat de casa meva, que ve a ser unes golfes gegantines, és ple de pilars que sobresurten i d’angles complicats.

    A mi, francament, la pressa no em feia córrer gens ni mica. Ara, deu...


  • 14
    Abril
    2015
    Política Empordà Figueres

    Tenim ciutadana de Figueres

    Els llibres són reveladors, perquè en les seves pàgines, si estan ben escrites, s’hi reflecteixen els pensaments. Jo, ara mateix, entre mans, n’hi tinc un d’escrit en femení, Ciutadana de Figueres. L’autora, com és sabut per molts, n’és l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip.
    No m’imaginava, francament, que Marta Felip escrivís un llibre. Recordo, quan va començar en les seves funcions d’alcaldessa, que tenia dificultat en el discurs: parlar en públic l’incomodava —l...


  • Pitu, el pallasso amb cos de bicicleta

    En Pitu ja té vida pròpia, com en Pinotxo de Carlo Collodi quan en Gepeto, el pare pacient, li donà forma humana partint d’un tronc d’arbre i de les eines d’un fuster. En Pitu té els ulls oberts, el nas vermell com una patata rogenca i unes orelles de semicircumferència que li fan sentir uns elogis més que merescuts, perquè no és gens fàcil haver arribat, des de la mera austeritat, al miracle preciós de la vida.
    Jo estic segur que, si la boca d’en Pitu pogués parlar, donaria les gr&agrav...


  • 11
    Març
    2015
    Empordà Societat Figueres

    A Can Brugués, de petit

    De petit, anava a can Brugués agafat de la mà de la meva àvia. A vegades, també m’hi acompanyaven el meu avi o la meva mare, i hi compràvem la carn que ens era menester pel dinar del mateix dia o l’endemà. No calia travessar el carrer, perquè can Brugués estava a la mateixa vorera del carrer Vilabertran, ja entrat a la Placeta.

    Fent cua i assegut a les quatre o cinc cadires que hi havia al davant del mostrador, no m’estava de mirar les botifarres, els bistecs de vedella, els entrecots i les estibes d’ha...


  • 24
    Febrer
    2015
    Empordà Societat

    La carcassa del Circ

    La carcassa del circ s’estava muntant com les peces d’un esquelet de dinosaure. Me la mirava i, tot de sobte, vaig pensar que a Figueres hi ha molts projectes, moltes idees, que valen la pena i poden valdre-la durant encara molt de temps.
    Ara, des de la rutina diària i del feinejar constant de cada dia, ja hem començat a avesar-nos a què cada final de febrer, quan la fred de l’ambient perd força, tota la ciutat cedeix el protagonisme al Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres. L’espectacle Blau i l’espectacle Vermell o...


  • 12
    Juliol
    2014

    Ennio Morricone, un cant a la bellesa

    Els avantatges d’internet són espectaculars. Si se’n fa un bon ús, amb senderi, ofereix un món de possibilitats que passa per sobre de tota l’antigor. Si s’utilitza amb sentit comú, responsablement, evita moltes dificultats i mena a indrets remots i a llocs concrets on mai haguéssim pogut arribar. Gairebé per esperit de màgia.

    Avui, per exemple, en una de les pestanyetes que de tant en tant s’obren sortint del no-res, m’hi ha aparegut l’enllaç d’un vídeo del youtube. Hi havia el rostre d’un director d’orquestra emocionat i unes lletres que m’anunciaven...


  • 30
    Diciembre
    2013

    Un nou museu

    Tinc al meu davant una màquina d’escriure preciosa. Es tracta de la Barlock número 7, un exemplar fabricat l’any 1896 a la ciutat de Nova York gràcies a l’enginy del constructor Charles Spiro. És una autèntica bellesa, amb un frontal que tendeix al barroc i una decoració que evoca l’antigor. Té un teclat per a les lletres minúscules i un altre per a les majúscules, el carro fa una mida considerable i el seu escut és de coure. A la vora d’aquesta Barlock hi ha una Bambino vermella, una Burnett més discreta i una Blickensderfer de 1906.
    He visitat el Museu de la T...


  • 04
    Diciembre
    2013

    Torna-la a tocar, Isaac

    La mitologia grega va sentenciar que la música amanseix les feres. El geni musical d’Orfeu calmava les ànsies dels animals, feia que els peixos traguessin el cap per la superfície de les aigües i commovia els arbres amb la seva veu. L’art, les contalles i la cítara unien el seu poder per dir precisament això, que la música és poderosa.
    Més enllà dels mites d’Homer i d’Ovidi, és una certesa que les millors poesies de la història de la literatura s’han cantat a plena veu. Es tracta dels Salms de les Sagrades escriptures, que són una delícia! Barreges de pregàri...


  • 12
    Març
    2013

    Cercles opacs, capbussem-nos-hi

    Llegeixo amb alegria que una bona amiga meva publicarà per entregues una novel·la que ja té escrita. De seguida, potser perquè la conec personalment, potser perquè no he llegit mai d’aquesta manera, em decideixo a capbussar-m’hi sense reserves, amb els ulls oberts i amb la mateixa atenció que si tingués a les mans la narrativa de Josep Pla o els versets del profeta Isaïes.
    Carme Mínguez Fusté. Cercles opacs. Una novel·la per entregues. Un capítol cada setmana, a la web del setmanari EMPORDÀ. Dijous al matí, no dubto: teclejo les lletres www.emporda.info, cerco deler...