Blog 
Jo confesso
RSS - Blog de Daniel Ferrer Isern

L'autor

Blog Jo confesso - Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) és escriptor i professor de comunicació per a adults. També ensenya Grec bíblic com a professor de la Universitat de Jerusalem.

Sobre aquest blog de Societat

En aquest blog, hi trobaràs articles sobre temes com la política, la literatura i les relacions humanes.


Arxiu

  • El primer Rafel

    El primer Rafel - Blog Jo confesso

    Aquesta expressió normalment s’utilitza per fer referència a Rafael Sanzio, un dels pintors més cèlebres del Renaixement italià. Tot i que m’agrada prou, avui no escriuré sobre ell, sinó sobre un dels primers mestres que vaig tenir quan era petit. Es deia Rafel i em va fer de tutor a primer de primària.

    Jo era trenta-un anys més jove del que sóc ara, i ell també. Jo era un nen de mirada il·lusionada, i ell, sobre la barba que ja tenia, ens mirava també amb il·lusió. ...


  • 04
    Gener
    2017
    Cultura Empordà Art Artistes

    Cap a la Llum

    Cap a la Llum - Blog Jo confesso

    Els artistes cerquen la bellesa. Els pintors recullen amb la vista els seus paisatges preferits i els vessen sobre la tela. Els qui escriuen, en prosa o en vers, certifiquen missatges sobre el pap...


  • 20
    Novembre
    2016
    Cultura Societat Catalunya

    Fas 6 anys. Tria un llibre.

    A sis anys, els nens i les nenes ja no estan a parvulari. Han deixat enrere les bates puerils i s'han començat a oblidar dels mocs que els solien penjar insistentment sobre el llavi superior. Els pares i els avis ja els poden encarregar algunes responsabilitats que els facin sentir importants i, a l'escola, la lletra lligada ja se'ls imposa per sobre de la de pal. I això, què vol dir? Doncs que, lluny de tenir encara la difícil edat de l'adolescència, els nens i les nenes de sis anys ja s'han llançat a la piscina d'uns aprenentatges superiors que e...


  • 25
    Octubre
    2016
    Política Societat Catalunya

    Encarar la independència

    Sembla ser que les coses van bé. Ja era hora. Tenint en compte com està conformat el Parlament de Catalunya, per fi els polítics partidaris de la independència del nostre país s'han posat d'acord en alguns temes i mostren certa sintonia. Evidentment, entre uns i altres hi ha discrepàncies, i és així com ha de ser. Tanmateix, per damunt de tot ha d'haver-hi l'objectiu final, el de la independència del nostre país, que és Catalunya.

    La darrera Diada, d'aquest passat 11 de setembre, tornà a ser festiva...


  • Jordi Mascarella i Rovira

    En els arxius de la memòria, on es guarden els detalls millors i les anècdotes de més mal passar, hi tinc gravada la imatge d’un professor entrant a classe. Aleshores, l’institut Cendrassos no era ni una cinquena part del que és avui dia. A les parets, d’obra vista i amb poca decoració escolar, tan sols hi penjaven alguns llistats d’alumnes que començaven. I el professor, despreocupat i una mica melenut, inicià la primera classe de Català sense cap preàmbul ni cap presentació inicial.

    A la...


  • Desperta Kavafis

    Fixeu-vos bé que, quan escric “Desperta Kavafis”, no hi poso la coma. Si l’hi hagués posada, hagués volgut expressar la meva idea en imperatiu i mitjançant una oració exhortativa. I, tanmateix, no és així, atès que pel meu cap hi ballen la joia i un concepte enunciatiu, la noció general d’una informació que m’ha arribat a les orelles i que he vist transformada a la realitat.

    I és que Kavafis ha despertat. Konstandinos Kavafis, el poeta alexandrí. L’home culte, l&r...


  • Salvava els mots del nostre dialecte

    Amb el treball d’en Sergi a les mans, estupefacte per la maduresa amb què aquest vailet ha elaborat el seu treball de recerca de Batxillerat, pensava que la meva àvia deia un munt d’expressions que han romàs en l’oblit dels temps: ditxós qui en vol i no en pot haver!, exclamava sovint si rebutjàvem una mica més de dinar; o tafot!, protestava distreta quan havia perdut quelcom. Aquesta interjecció de protesta, a fe que no l’he sentida a ningú més.

    El meu avi i la meva àvia ara són to...


  • 22
    Juny
    2016
    Empordà Societat

    Voluntaris a la palestra

    Volia escriure un article lloant els voluntaris, però la deformació professional m’ha jugat una mala passada i hi he afegit “a la palestra”. És que sóc professor de Llatí i, tot i que no sé arts marcials, he vinculat l’esport i la competició de la cultura clàssica amb la feina dels voluntaris. En realitat, doncs, proposo un títol alternatiu: “Visca els voluntaris!”.

    Escric això en la setmana intermitja entre la cursa-marxa de Terrades i la que, una setmana després, obrir...


  • Que sigui l'última vegada!

    A davant, de cara a una pantalla un xic macarrònica, el meu gestor de confiança introduïa al seu ordinador les meves dades fiscals i una sèrie de xifres econòmiques que fan de mal calcular. Per encàrrec meu, preparava per a l’Agència Tributària espanyola la declaració de la renda de l’any 2015 per les feines que la meva dona i jo hem estat duent a terme de manera ininterrompuda. I vaig pensar que ja n’hi havia prou, que ja en tenia la pipa plena d’estar contribuint a la penosa mediocritat espanyola. S&ia...


  • Gossos a passeig

    Anar a mercat suposa despesa: que si una camisa per aquí, que si una brusa per allà, que si un mocador estampat perquè combina amb el conjunt de dues setmanes enrere. També, una bona caminada i una manera distreta de passar un matí de festa.

    Els qui ens dediquem al món de l’Ensenyament, per sort, disposem d’un ventall de vacances prou ampli i variat per contemplar tots els canvis estacionals haguts i per haver. No ens en queixem, ans al contrari: ens reconeixem privilegiats. I a mi, per desviació vocacional, durant les ho...