Blog 
Jo confesso
RSS - Blog de Daniel Ferrer Isern

L'autor

Blog Jo confesso - Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer Isern

Daniel Ferrer i Isern (Figueres, 1979) és escriptor i professor de comunicació per a adults. També ensenya Grec bíblic com a professor de la Universitat de Jerusalem.

Sobre aquest blog de Societat

En aquest blog, hi trobaràs articles sobre temes com la política, la literatura i les relacions humanes.


Arxiu

  • Una rosa per a la mare

    No dec ser l’única persona del món que té una mare perfecta. Les mares ens han dut dintre seu durant nou mesos i, potser per això, perquè ens han dut a les seves entranyes i ens han sentit bategar, són capaces de comprendre-ho tot, ja siguin simples criaturades o les infàmies més inexplicables que puguem cometre durant els dies de la nostra vida.

    Vet aquí el que em passava pel cap un d’aquests dijous de mercat. Resulta que, en una de les parades de la plaça del Gra, hi ha una parada de flors. Tenen plant...


  • Que no hi hagi animals

    Tots tenim diferents sensibilitats. Hi ha persones que tendeixen a protegir la naturalesa. D'altres, sobretot dones, clamen a favor del gènere femení. Uns altres defensen a capa i espasa els drets socials, especialment de gent desafavorida i marginada per l'economia. N'hi ha també que només miren el cel i busquen constel·lacions, com si els problemes generats per nosaltres mateixos tinguessin raó i causa més enllà de l'atmosfera. Qui té la raó? O, qui en té més, de raó, si és que hi ha una ra&o...


  • 29
    Diciembre
    2019
    Empordà Societat Figueres Educació

    A la cua del supermercat

    Alguns diumenges vaig a missa. A la Immaculada. Sentir mossèn Miquel Àngel m’agrada, em conforta, em fa agafar confiança i m’ajuda a creure en Déu. Tornant, sovint passo per un supermercat que queda a la vora de casa meva. Des de fa unes setmanes hi tinc unes converses ben agradables.

    Resulta que fa anys, a l’escola on vaig començar a treballar, hi havia un noi que era un trasto. Un gandul, un vailet que amb prou feines no agafava el llapis ni el bolígraf. Estudiar, llegir, fer deures, res d’això no li agrad...


  • Els meus exsogres opinen

    Els missatges de Whatsapp fan molt de favor. Permeten enviar idees ràpides, ajuden a organitzar-se, concerten cites més o menys urgents i convoquen grans quantitats de persones en un moment i un lloc determinats. La societat corre apressada, tot és a correcuita, com si el rostit es cremés als fogons.

    Notícies breus, intercanvis de paraules volant d’un mòbil cap a un altre, lletres i més lletres que es projecten a les pantalles entre abreviatures, signes de puntuació i emoticones. Això i res més que això...


  • Converses de luxe

    Alguns dissabtes baixo a Correus per afers personals. Normalment no trobo cap conegut pel carrer o, si es dona el cas, el saludo amb un adeu i amb un gest amb la mà. Tanmateix, un d’aquests dies vaig topar amb en Carles Ayats, que és un bon periodista i fa de director editorial ¾de gerent, vaja¾ d’aquest setmanari. Podia haver esquivat de saludar-lo, perquè ell, atabaladament enfeinat, tirava carrer amunt amb la mirada fixada al mòbil. Jo anava amb temps, perquè a Correus, els dissabtes, no obren fins a dos quarts de deu...


  • Expressió corporal

    Els éssers humans ens hem construït un sistema de vida que es basa en els costums i les regles. Ens comportem tal com estem acostumats a comportar-nos, sense preguntar-nos si ens aniria millor canviant una mica alguna de les rutines. També ens hem emmotllat a unes regles de comportament més o menys estrictes: això, ho fem així perquè als del nostre voltant els és més còmode que ho fem així; i fem això aixà perquè als veïns de la vora de casa els és molt pràctic que ho fem aix&a...


  • En Pinxo no vol punxar

    En Pinxo no vol punxar - Blog Jo confesso

    Hi ha llibres que sumen, llibres que resten i llibres que deixen indiferent. Els bons són els que sumen: passant pàgines i llegint-los s’aprèn. Passa igual com amb els me...


  • 22
    Setembre
    2019
    Empordà Societat Persones

    Fastigosament amics

    Hi ha molts tipus de persones, i per "molts tipus" vull dir "molts tipus": de caràcter oposat, de mida diferent, de pes exageradament alt i perillosament baix, de raça negra i de raça blanca, de costums educats i de costums indomables i d'ideologies extremes, ja sigui a fi de bé o amb l'únic objectiu de fer mal als veïns. De persones diferents de mi, en tinc de properes i de llunyanes: algunes d'elles s'acosten als valors de l'amistat i d'altres em són completament indiferents, com si no existissin. De persones iguals a mi, en conec tan sols un...


  • A primera línia

    A primera línia - Blog Jo confesso

    La música i l’ambient van fer vibrar els més joves i els no tan joves. També els petits van tenir l’oportunitat de prendre-hi part. El centre de la ciutat es va som...


  • Tuf de racistes!

    Visc en un barri residencial on, a més de cases adossades, hi ha també blocs de pisos modestos. Alguns no tenen ascensor. La façana, més aviat modesta i descuidada, ja dona a entendre que els diners no hi abunden. Als balcons, s'hi amunteguen alguns objectes en desús, d'aquells que les famílies adinerades han dut a la deixalleria o al costat dels contenidors. Un xic més enllà, també hi ha parcel·les amb cases amb jardí i piscina. Ja ho veieu: un xic de tot.

    Al meu barri, com a tants d'altres, hi viuen gitanos...