Blog 
Això ho sap tothom - Raül Garrido
RSS - Blog de Raul Garrido Camps

L'autor

Blog Això ho sap tothom - Raül Garrido - Raul Garrido Camps

Raul Garrido Camps

Articles quinzenals publicats al setmanari "L'Empordà"

Sobre aquest blog de Societat

Raül Garrido


Arxiu

  • 30
    Diciembre
    2019

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     
    Empordà Societat

    Postals de Nadal

    Es veu que, fa molts anys, en arribar aquestes dates, la gent que oferia un servei al barri o al poble, com el carter, el sereno, l’escombriaire o el repartidor, deixava una targeta a la bústia o sota la porta, on es veia algun motiu nadalenc i una frase o poesia que expressava el seu desig de que passéssim bon Nadal.

    Aquesta felicitació disfressava la intenció, de tots sabuda, de rebre una propina que ajudés a passar millors festes a uns empleats als que el sou no els permetia excessos.

    Però, la centralització ha dut la despersonalització, fent desaparèixer el tracte de proximitat i també l’ “aguinaldo” (en català normatiu: “estrenes”).

    Tal com ha passat amb aquella llei no escrita i que obligava moralment a les empreses a obsequiar als seus empleats amb un lot de productes que els ajudessin a guarnir les taules, en els àpats festius, amb productes que no es podien permetre.

    Avui dia tot ha canviat i moltes empreses han substituït les paneres per regals o sopars, que també son exercicis de convivència i, a voltes, de desinhibició.

    El pas del temps també ha modificat el format de les felicitacions nadalenques, convertides avui en correus electrònics impersonals enviats en massa o en missatges de WhatsApp, creats per altres persones i rebotats, sovint a tota la agenda de contactes, sense destriar les veritables afinitats.

    Així les coses, no és d’estranyar que també els ignorem massivament, omplint la paperera virtual de bons desitjos enllaunats, sense ni posar atenció a la identitat del remitent.

    Una nova moda que ha contribuït a que el carter ja no vingui a demanar la propina nadalenca que dèiem al inici, perquè potser ja no té la feina.

    Recordo, no fa tant, que rebre un “christmas” o postal de felicitació nadalenca escrita era motiu d’alegria, ja que quedava palès que algú havia fet l’esforç de comprar-la, omplir-la a mà, segellar-la i enviar-la de manera gairebé exclusiva per a nosaltres, cosa ens feia sentir importants.

    De totes maneres, sempre m’ha semblat que uns bons desitjos que duren només 14 dies no serveixen per a gaire res.

    Així que m’ho estalviaré i, aprofitant la data, desitjaré a tothom que l’any, o més ben dit, la dècada que estrenarem demà, vingui plena de dues coses que son imprescindibles per intentar ser feliços i viure en pau: la salut i el sentit comú.

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook