La flebologia i la limfologia són dues branques de la medicina que estan molt relacionades. La primera estudia les venes, i la segona, el sistema limfàtic. Encara que aquests dos sistemes interactuïn i es complementin, són totalment diferents.

Una vena és aquell vas que retorna la sang cap al cor, per començar un nou circuit d'oxigenació sanguínia corporal. Les malalties de les venes a les cames s'anomenen varius, i reben diferents noms segons la seva grandària i disposició pel que fa a la profunditat de les cames. Tenim venes que són competents i altres incompetents, en funció de si retornen satisfactòriament o no la sang cap al cor. La causa de la incompetència pot ser valvular -les vàlvules són com petites portes situades a l'interior de venes d'una grandària concreta, encarregades d'impel·lir la sang enlaire-, i llavors hi ha un mal retorn ascendent de la sang i també la deriven a un nivell superficial en lloc de profund. En aquest cas, es van fabricant venes anòmales cada cop més petites -venes varicoses, venes reticulars i aranyes vasculars-. Les venes que no funcionen bé poden provocar molèsties, o no. Aquesta és la síndrome varicosa i es manifesta en forma de dolor, inflor en forma d'edemes, rampes, pell seca o pruïja a les cames. A la llarga pot aparèixer l'úlcera o llaga venosa. Altres complicacions greus associades a l'evolució i gravetat de la malaltia són les flebitis, les trombosis venoses i hemorràgies varicoses o varicohemorràgies. La major part dels problemes venosos es poden preveure i evitar. És important evitar el sedentarisme i l'obesitat, no posar-se roba massa ajustada i seguir les prescripcions facultatives, com ara la presa de fàrmacs per a millorar la circulació, les mitges de compressió, l'esclerosi de les varius o les tècniques ablatives que estan indicades. Avui en dia, però, la tècnica estrella en el maneig del tractament de les varius és l'esclerosi amb escuma.El sistema limfàtic filtra la limfa

En el cos tenim un altre sistema de transport i de destrucció de productes amb una missió paral·lela al sistema venós, que és el sistema limfàtic. La limfa està formada per proteïnes, restes de substàncies que el cos ha anat degradant i que s'han d'eliminar, com també substàncies inflamatòries, greixos i aigua. El sistema limfàtic transporta cap a quatre litres de limfa. Està format per ganglis limfàtics on s'emmagatzema i filtra la limfa. Si s'inflama, assenyala que hi ha un problema de salut. Allà s'hi fabriquen els limfòcits, destinats a defensar el cos en cas d'infecció. En els capil·lars limfàtics es destrueixen els productes que s'han d'eliminar del cos. Són els transportadors de la limfa, des dels teixits fins a sota la pell. Els troncs limfàtics són grans vasos col·lectors encarregats del transport de la limfa a l'angle venós. L'angle és el lloc on la limfa entra dins la circulació sanguínia venosa. I d'aquí ve la relació entre els dos sistemes. Els precol·lectors segueixen el camí dels capil·lars limfàtics i porten la limfa als col·lectors, encarregats de transportar-la. Aquests elements disposen de parets musculades i vàlvules per dirigir-la cap a la direcció correcta, per fer-la arribar a la sang venosa i abocar-la-hi.Limfedema i lipedema

Relacionats amb el sistema limfàtic, existeixen dos problemes de salut molt importants. El limfedema és el primer. Es tracta d'una inflor en el cos que no desapareix. Es pot detectar perquè la pell pot ser més vistosa, i presentar una inflor anomenada edema, que és indolora. Pot ser de causa primària, congènita o secundària, provocada per una intervenció, per un tractament de radioteràpia o per infeccions o lesions en el lloc en què apareix. Sol afectar només a un lloc del cos, per exemple, un braç o una cama. D'altres vegades afecta diversos membres del cos com són la cara, el tors i òrgans interns. Les dones, com en el cas de les varius, en són més propenses que els homes. El diagnòstic l'ha de fer un metge, a qui li pot caldre fer exploracions complementàries, com ara ultrasons, tècniques de fluorescència, la limfografia indirecta, la limfoescintigrafia, la tomografia computada i la ressonància magnètica. La malaltia pot tenir diferents graus de gravetat, la pitjor de les quals és l'anomenada elefantiasi. Cal tenir en compte la importància d'anar al metge davant de qualsevol dubte. És important tenir cura de la pell amb una higiene i una hidratació adequades, valorar la pràctica de drenatge limfàtic manual, dels embenats de compressió i dels exercicis especials dissenyats per experts i adaptats a les necessitats individuals.

El lipedema és el segon problema de salut més important relacionat amb el sistema limfàtic. Es tracta d'una alteració de la distribució del greix corporal sobretot pel que fa a les cames i cuixes, i a vegades també pot afectar els braços. La inflor augmenta a mesura que passen les hores del dia, i és dolorós al tacte. És una malaltia crònica habitualment hereditària. La majoria de les afectades són dones al final de la pubertat o en un embaràs. Sol haver-hi antecedents familiars i se sospita d'una possible relació hormonal. Sol ser simètric, ocasionat per un dipòsit anormalment elevat de cèl·lules grasses. Com en el limfedema i en la malaltia venosa crònica, es classifica en estatges, segons la seva gravetat. La seva causa no és el greix acumulat per un excés de pes, per això els resultats de la dieta i la pèrdua de pes no són tan bons com seria d'esperar. En aquesta malaltia, calen altres mesures com ara mantenir un bon pes corporal i fer exercici físic amb una compressió adequada. De vegades, una liposucció pot millorar-lo.

Com s'ha vist en l'article, hi ha diverses entitats que estan relacionades entre elles i que provoquen una pèrdua de qualitat de vida en les persones que les pateixen. En tots aquests casos, els professionals recorden que en cas de dubte cal consultar un metge especialista.