Nens i joves dels 90, ara ja més crescudets, recordem amb nostàlgia un programa que va marcar a tota una generació a força de picar a cops i sense contemplacions a uns pobres concursants japonesos, que sense cap explicació tornaven a posar la galta una vegada i un altre per seguir rebent mastegots. Però de què dimonis anava «Humor Amarillo»? Descobreix aquí la veritable història després aquells divertits comentaris de Juan Herrera i Miguel Ángel Coll.

El programa original conegut com Takeshi 's Castle, era un concurs que enfrontava als més de cent participants sota les ordres del general Tami contra els malvats esbirros del xa gun, interpretat pel mateix Takeshi Kitano, famós actor, cineasta, comediant, escriptor, poeta, pintor i dissenyador de videojocs japonès.

Els valents concursants havien d'arribar al castell de Takeshi, on els supervivents s'enfrontaven a les tropes del xagun, podent reclamar el premi d'un milió de iens, una mica més d'un milió de pessetes de llavors, si sortien vencedors. Però arribar al castell no era tasca fàcil, ja que abans havien de superar proves com Les zamburguesas, Els canons de Nakasone o El laberint del chinotauro, que es trobaven custodiades per personatges d'allò més variat: els temuts Pinky-Winky, Pepe Livingstone, Gasela Thomson, El duo pirata o Junior. Òbviament aquests noms responen a una traducció d'allò més lliure, i és que el programa emès aquí poc o gens tenia a veure amb l'original.

Una Telecinco en bolquers va comprar l'espai per quatre duros al canal nipó Tòquio Broadcasting System sense saber de què es tractava ni que en faria. Després de donar-li diverses voltes i sense entendre res del que es feia o deia en el programa, només van arribar a la conclusió de titular-lo «Humor Amarillo».

La cadena espanyola va buscar ajuda en els còmics Juan Herrera i Miguel Ángel Coll per trobar una forma de treure partit al munt de cintes VHS que tenien amuntegades en caixes. La parella d'humoristes van crear llavors la versió que tots coneixem amb les seves pròpies històries i alterant el muntatge segons els convenia, tallant sovint la batalla final i el lliurament del xec, i centrant-se en els mastegots continuats dels pobres participants.

Això ha de fer mal! Pensàvem molts al veure el mític programa. I sí, feia mal. 41 costelles trencades, 19 mandíbules trencades, més de 500 barbetes fissurades, 35 commocions, 276 bloquejos respiratoris, 2 cranis fracturats, 112 ulls morats i 62 esquinçaments musculars, va ser el balanç dels cent programes de Takeshi 's Castle.