El Pla de Martís del Pla de l´Estany ha estat l´escenari escollit aquest divendres pel llançament de dues sondes que viatjaran fins a l´estratosfera. No és la primera vegada que es llancen aquest tipus d´artefactes però la novetat d´avui és que se n´han enlairat dos en un mateix matí. Els impulsors són dos universitaris banyolins que l´any 2013 ja van enlairar una sonda i que ara han ajudat a dues estudiants de batxillerat de l´Escola Pia Santa Anna de Mataró a fer una cosa similar basant-se en els coneixements que ja tenien arran de l´enlairament del Satestrat I. Els banyolins han incorporat dues càmeres d´alta definició a la sonda per poder gravar la imatge fins a 35.000 metres d´altura que és on es preveu que arribi abans que el globus d´eli que l´impulsa exploti. L´altre equip s´ha marcat com a objectiu detectar radiació còsmica. La previsió és que el Satestrat II caigui a prop de Pontòs (Alt Empordà) després de prop de dues hores de viatge. L'altre no està tan clar perquè hi ha hagut problemes amb el GPS.
A primera hora del matí hi havia molts nervis. Els dos equips preparaven les coses en paral·lel des del Pla de Martís, el mateix indret on el 2013 es va llançar el Satestrat I. El primer llançament ha estat el de la sonda de les estudiants de Mataró, batejada amb el nom de ´Cosmosafi´, pels volts de dos quarts d´onze del matí. Mitja hora més tard, l´ha seguit el Satestrat II, que s´ha enlairat també sense problemes.
Automàticament la sonda ha començat a enviar imatge des de les dues càmeres d´alta definició que duia. El Cosmosafi, en canvi, no ha donat senyal per problemes amb la part elèctrica i no s´ha pogut fer el seguiment de la seva localització.
Aquests dos enginys tenen dues missions diferents. El Cosmosafi ha de detectar radiació còsmica, bàsicament rajos gamma, a través d´un comptador que mesura la radioactivitat. Anava acompanyat també d´un GPS i una antena de ràdio entre d´altres aspectes tècnics per aconseguir saber el punt d´aterratge després d´haver arribat a uns 35.000 metres d´altura. Els resultats obtinguts seran la base del treball de recerca de la Carlota Keimer i la Laura Fibà, que van contactar amb els estudiants banyolins el mes de març iniciant així el seu projecte.
El Satestrat II, per la seva banda, s´ha fet amb l´objectiu de gravar la imatge fins als 35.000 metres d´altura. Incorpora censors de temperatura, que permetran saber en quin moment s´arriba a la capa d´Ozó, situada a uns 20 quilòmetres des del terra, perquè la temperatura pujarà per la concentració de rajos ultraviolats, un GPS per saber la localització i també es podrà mesurar la velocitat a la que viatja. Els seus creadors -Aleix Coma i Lluís Portella, estudiants de la UPC- l´han programat de manera que enviÏ aquesta informació cada trenta segons. Una altra dada que volen conèixer és si l´aïllant que han posat aquest cop, d´1,5 centímetres més prim, va millor que l´anterior. A nivell d´imatge, en Lluís Portella destacava algunes de les dades interessants que podran obtenir amb la càmera: "Veurem que el cel en realitat és negra i no pas blau, la curvatura de la Terra i el paisatge".
Aprenent dels errors per poder trobar la sonda
El 2013 van tardar tres mesos a localitzar la primera sonda que van enlairar, el Satestrat I. Un caçador els va avisar després de trobar-la a Canet d´Adri i havent llegit l´avís on deia que no es podia obrir i que formava part d´un experiment juntament amb un telèfon. Aquest cop han perfeccionat aquesta part incorporant a la sonda una targeta SIM de mòbil. "Quan estigui a prop de terra el trucarem i ell ens contestarà amb un SMS amb les coordenades d´on es troba i la velocitat que porta".
La previsió era que el vol durés unes dues hores i que aterrés pels volts de Pontós. A les dues del migdia, els seus creadors han informat que l´última senyal marcava que es trobava a uns 1.000 metres d´altura a la zona de Viladamat (Alt Empordà). A aquella hora s´han desplaçat fins al lloc per intentar recuperar la sonda.
Una sonda "low cost"
La falta de recursos els ha obligat a dissenyar un model "low cost". En el cas del Satestrat II, la caixa que conté la part electrònica és una capsa de metall de galetes de mantega; la caixa exterior que la protegeix és una de porexpan d´una farmàcia per portar medicaments i el paracaigudes està fet amb la tela d´un paraigües. "Hem intentat millorar els aspectes que no van funcionar amb el Satestrat I amb els materials més assequibles i barats possible", ha detallat Portella.
Durant el disseny de la sonda han hagut de superar obstacles importants. Després d´un any de feina treballant amb un avió d´aeromodelisme que havia de retornar la sonda de forma teledirigida van haver de cancel·lar aquesta part perquè la normativa no permet enlairar aparells de modelisme a més de 500 metres d´altura. Finalment, però, van decidir posar dos sistemes de geolocalització.
