El desenvolupament de la interfície cervell / màquina pot obrir tot un ventall de possibilitats per al control d'aparells no tripulats. Als EUA ja s'han fet experiments amb èxit.

Un grup de la Universitat Estatal d'Arizona (EUA), liderat per Panagiotis Artemiadis (director del Laboratori de Control i Robòtica Orientada a l'Ésser Humà), ha creat una gorra que registra l'activitat cerebral mitjançant 128 elèctrodes connectats a un ordinador.

Quan el subjecte que porta la gorra empra una de les seves àrees cerebrals, aquesta s'il·lumina, el que permet als investigadors constatar quina part del cervell controla un pensament determinat. I, amb aquesta informació, pretenen descodificar les diferents variables per adaptar-les a les ordres dirigides a robots.

El sistema registra els estímuls cerebrals i se'ls transmet als aparells en forma d'ordres. Un dispositiu de captura del moviment permet a aquests drons saber on són i com s'han de desplaçar per complir l'ordre. Però la concentració juga un paper indispensable: "li diem al subjecte dues coses: concentra't en respirar, o bé imagina't que mous la mà esquerra fins a tancar el puny". I és que el sistema necessita ser calibrat per a cada individu.

Artemiadis ha treballat amb l'Agència de Projectes d'Investigació Avançada del Pentàgon (DARPA) la interfície cervell / màquina; en particular, amb pilots de combat. Gràcies a aquesta col·laboració, va descobrir que el cervell humà no només es preocupa pels moviments del cos que té al seu càrrec, sinó també pels moviments col·lectius.

Gràcies a aquesta interfície, una sola persona podria gestionar simultàniament quatre vehicles aeris no tripulats (UAV, per les sigles en anglès) sense necessitat de comandaments. Però per què serviria controlar tants drons alhora? Sense anar més lluny, aquest avanç faria possible que una sola persona s'encarregués de protegir diverses zones a la vegada en una missió de vigilància.

Recentment, la Universitat de Florida va celebrar la primera cursa de drons controlats per la ment. Equipats amb unes diademes electroencefalogràfiques (EEG), els 16 alumnes participants van haver de recórrer als seus estímuls cerebrals per conduir els UAVs al llarg d'una plataforma de gairebé deu metres de llarg. Alguns participants van trobar ràpidament la manera de fer-se amb el drone... mentre que altres amb prou feines van aconseguir avançar.