La quantitat de runa que envolta la Terra no ha fet més que augmentar des que va començar la carrera espacial. Stuart Grey, professor del University College de Londres que forma part del Laboratori de Navegació i Geodèsia Espacial, el mostra en aquest vídeo en què es veu l'evolució de la quantitat de brossa espacial que hi ha al voltant de la terra des de 1957 fins ara.
Segons aquest professor, aproximadament un total de 20.000 peces orbiten al voltant de la Terra formant el que es coneix com 'brossa espacial'. Mitjançant l'animació és possible veure el considerable augment de restes presents a l'espai durant els últims 60 anys. Un increment que arriba fins al punt que és gairebé impossible veure la Terra.
Per a la realització del vídeo, el professor s'ha basat en dades precises d'on se situava cadascuna de les peces en cada moment amb la informació que ofereix Space-Track, web amb informació orbital. A continuació es mostra la impressionant evolució d'escombraries espacials al voltant del planeta Terra.
La carrera espacial va començar el 4 d'octubre de 1957 amb el llançament del satèl·lit Sputnik 1 per part de la Unió Soviètica. Va ser el primer satèl·lit artificial llançat a l'espai i la seva òrbita seguia un camí corbat al voltant de la terra. Tal i com explica l'animació, si els objectes són llançats a suficient altura sobre l'atmosfera, poden estar orbitant durant segles.
Sputnik 1 tenia 58.5 centímetres de diàmetre i el cos del coet des del qual es va llançar aquest satèl·lit estava cobert de reflectors que es podien veure des de la terra, mostrant així al món l'habilitat tècnica de la Unió Soviètica.
L'1 de febrer de 1958, Estats Units va respondre a l'URSS llançant l'Explorer 1 per a realitzar experiments científics. Recopilant el nombre de vegades que el satèl·lit xocava amb partícules carregades, es va descobrir l'existència de cinturons compostos per aquestes al voltant de la Terra. Se'ls coneix com els cinturons de Van Allen.
Yuri Gagarin va ser el primer astronauta en realitzar un viatge a l'espai exterior el 12 d'abril de 1961. En la mateixa dècada, algunes potències van llançar els seus satèl·lits a l'espai i aquest any es va assolir la xifra de 200 objectes orbitant al voltant de la Terra.
Les restes a l'espai podien anar des de coets com en el cas del Sputnik 1 (en vermell) a restes que es trencaven durant el llançament o les missions dels satèl·lits (en blau)
En els 70, quan l'home va arribar a la lluna, ja es podia apreciar la 'invasió' de restes provocades pel trencament de satèl·lits o la col·lisió entre aquests.
El 1980 eren uns 5.000 objectes els que orbitaven al voltant de la Terra. Es van començar a llançar satèl·lits encara més lluny de la superfície terrestre cap a llocs en què encara poguessin mantenir l'òrbita. Al seu torn es van començar a deixar els cossos dels coets en aquestes òrbites llunyanes.
A la dècada dels 90 la presència de satèl·lits era més gran que mai. Els astronautes es quedaven en òrbita durant llargs períodes de temps i van ser ells els que van poder visualitzar l'impacte ocasionat per aquests satèl·lits.
L'any 2000 hi havia centenars de missions a l'espai incloent les tripulades a una 'altura baixa', els satèl·lits de navegació en una òrbita mitjana i satèl·lits de comunicació i meteorològics en una òrbita geoestacionària. En total, uns 9.000 objectes.
El 2007, un míssil llançat des de la Xina va crear 2.000 noves restes de deixalles espacials.
Dos anys després, al 2009, els satèl·lits COSMOS 2251 i IRIDUIM 33 topar creant 2.000 peces més de restes.
Cada dia es crea més brossa espacial espacials deixant en l'actualitat uns 20.000 restes que van des de la mida d'una poma a la d'un autobús.
