Un estudi revela que compartir a internet afirmacions profundes, pseudo-profundes o filosòfiques podria ser un símptoma de carències relacionades amb el nivell intel·lectual o de fluïdesa verbal.

Tumblr, Twitter, Facebook ... les xarxes socials estan plenes de textos que, a primera vista, poden semblar més o menys profunds o plens de sentiments. Aquesta tendència va cridar l'atenció d'uns investigadors de la Universitat de Waterloo, al Canadà, que va iniciar un estudi per buscar-ne els motius.

L'estudi, denominat "Sobre la recepció i detecció de tonteries pseudo-profundes", parla de'"aquelles afirmacions aparentment impressionants que es presenten com a veritables i plenes de significat, però que en realitat estan buides de contingut". L'article ha estat publicat a la revista psicològica Judgment and Decision Making.

Bàsicament, el que estableix l'equip és que aquelles persones que creuen en els discursos d'aquest tipus tenen alguns problemes d'intel·ligència i fluïdesa verbal. I no només això, sinó que també tenen una clara tendència a la ideació conspirativa i a la utilització de medicines alternatives, com poden ser l'homeopatia o el reiki.

Per arribar a aquestes conclusions, s'han utilitzat com a objecte d'estudi un compte de Twitter, concretament la d'un famós comunicador indi defensor de la ment i l'espiritualitat, Deepak Chopra.

A un grup de 280 voluntaris els van mostrar frases aparentment profundes, entre elles les de l'esmentat predicador. El fet que aquestes frases portin implícites paraules amb significats que, en teoria, van més enllà de la simple objecció, provoca que els qui les llegeixen, independentment de l'ordre de la sintaxi, entenguin les oracions com quelcom significatiu sense parar-se a pensar en què volen dir realment.

"Cal destacar la diferència entre una ment oberta irreflexiva i una ment també oberta, però reflexiva. La primera tendeix més a acceptar la informació sense processar massa, la segona, acaba sent una mentalitat que busca informació com un mitjà per facilitar l'anàlisi crítica i la reflexió ", expliquen en l'anàlisi de la seva teoria.