Missió 'Mars Science Laboratory'

La NASA llança un robot en busca de vida a Mart

'Curiosity', que compta amb tecnologia espanyola, rastrejarà el planeta vermell durant gairebé dos anys

27.11.2011 | 14:29
El robot ´Curiosity´ que explorarà Mart en busca de vida.
El robot ´Curiosity´ que explorarà Mart en busca de vida.

La NASA llança aquest dissabte el robot 'Curiosity' que explorarà Mart buscant indicis de vida. Aquest enginy compta amb tecnologia espanyola. Concretament, porta l'instrument Rover Enviromental Monitoring Station (REMS) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que prendrà dades meteorològiques de la superfície de Mart, i una antena capaç de concentrar l'energia en una sola direcció i que ha estat construïda al centre Astrium de Barajas (Madrid).

La missió, batejada com 'Mars Science Laboratory', comença amb el llançament el 26 de novembre des del Kennedy Space Center ubicat a Cap Canaveral (Florida), entre les 16/02 i les 17.45 hores (hora catalana). 'Curiosity' viatjarà a bord d'un coet Atles V amb l'objectiu que es posi sobre la superfície del planeta vermell.

Aquest rover és la tercera generació de vehicles tot terreny que la NASA envia a Mart i està dissenyat per a explorar la superfície del planeta durant, almenys, un any marcià, que suposa 686 dies terrestres. La intenció de la missió és realitzar sobre el terreny anàlisi de tipus físic, químic i meteorològic. Segons ha explicat l'agència nord-americana, amb això es pretén identificar traces biològiques i interpretar processos geològics i climàtics.

L'integrant de l'equip espanyol del projecte, l'investigador del CSIC Felipe Gómez, ha destacat la importància d'aquesta missió ja que té "l'última tecnologia disponible per conèixer en profunditat el planeta vermell".

Per això compten amb l'estació meteorològica que, segons ha assegurat, "podrà aportar moltes dades importants per poder determinar la possible existència d'aigua líquida a Mart i el potencial biològic de la zona".

Així, ha apuntat que les mesures que es recullin del REMS estan estretament relacionades amb tres de les metes de la missió 'Mars Science Laboratory': verificar el potencial biològic de la zona explorada, investigar els processos planetaris que ocorren en la seva superfície i que influeixen en la seva habitabilitat, i caracteritzar els nivells de radiació que arriben a la superfície de Mart.

"REMS, juntament amb els altres instruments de 'Curiosity', ajudarà a conèixer les condicions que es donen a la superfície i en els primers centímetres del subsòl", ha apuntat.

De la mateixa manera, ha explicat que analitzant la temperatura, la possibilitat d'existència d'aigua líquida i el nivell de radiació ultraviolada, hi haurà dades per avaluar si pot desenvolupar-se algun tipus de microorganisme en aquest ambient.

Per la seva banda, l´antena serà l'encarregada de fer arribar les comunicacions del rover quan aquest es comuniqui amb la Terra des de la superfície de Mart. Segons ha apuntat Astrium, en ser una antena orientable es pot moure per apuntar directament a la Terra, evitant que sigui 'Curiosity' qui hagi de canviar la seva orientació i així estalviarà energia.

La missió

La NASA ha assenyalat que el rover es posarà en el cràter Gale, d'uns 150 quilòmetres de diàmetre, amb un monticle central de cinc quilòmetres d'altura. S'ha seleccionat aquesta situació perquè es creu que hi pot descobrir gran part de la història geològica de Mart, a més que, segons els investigadors, presenta petjades que semblen indicar que podria haver estat un llac.

'Curiosity', al contrari que els seus antecessors, no arribarà a terra de Mart protegit per coixins de seguretat, sinó que es despenjarà des del vehicle que el transportarà des de la Terra. El robot pesa prop de 1.000 quilograms (té una grandària similar al d'un cotxe petit), i està equipat amb sis rodes. La seva velocitat màxima serà de 90 metres per hora.

En referència a la seva activitat, el vehicle haurà d'enviar diàriament les dades que reculli els satèl•lits que orbiten Mart, que els reenviaran a la Terra. Les antenes de la Xarxa d'Espai Profund de la NASA, entre les quals es troben les situades a l'estació de Robledo de Chavela (Madrid), recolliran els senyals i les trametran a Pasadena (Califòrnia) des d'on es distribuiran als diferents equips a Espanya, Estats Units, Rússia, Canadà, França i Alemanya.

"Després de rebre la informació, s'analitzaran les dades i es decidirà en conjunt què farà 'Curiosity' al dia següent, de manera que les imatges, les anàlisis de les mostres, les dades meteorològiques i els de radiació, s'han d'estudiar cada dia per treure el màxim rendiment a tota aquesta informació i poder planificar de la millor manera possible el treball del robot ", ha conclòs l'investigador del CSIC.

Enllaços recomanats: Premis cinema