Seguretat a la xarxa

Quant guanya un ciberdelinqüent?

Un 'hacker s'embutxaca 144 euros per cada dada d'accés a una xarxa social d'un usuari

13.11.2011 | 10:07
Quant guanya un ciberdelinqüent?
Quant guanya un ciberdelinqüent?

En els últims mesos els atacs d'aficionats a grans companyies, el robatori massiu de dades i la distribució de malware s'han convertit en una constant. Els experts de seguretat sempre han defensat que els 'hackers' tenen interessos econòmics amb aquest tipus d'accions, però quant poden ingresses amb els seus delictes?

En alguns casos en què els cossos de seguretat desarticulen grups d'aficionats es mostren algunes dades econòmiques que donen idea del com de lucratiu pot ser el negoci il·legal del robatori de dades. Un exemple recent s'ha viscut amb la detenció d'aficionats estonians per part de l'FBI, que ha estimat que des de 2007, els sis detinguts han recaptat més de 14 milions de dòlars (10,1 milions d'euros).

La companyia de seguretat Karpersky Lab ha analitzat les estadístiques d'infecció de malware derivades de les estafes online més esteses dels últims anys per calcular el cost de les activitats dels 'hackers' i els beneficis que n´aconsegueixen.

Per exemple, Kaspersky assegura que un 'hacker' s'embutxaca 144 euros per cada dada d'accés a una xarxa social d'un usuari que ven al mercat negre. Aquest tipus de dades estan molt cotitzades, en un moment en què aquest tipus de servei són un objectiu constant dels 'hackers'. El preu del mercat explica l'interès dels 'hackers' per aconseguir aquestes dades, i la possibilitat de distribuir malware entre amics i contactes, jugant amb la confiança, és el motiu que en el mercat negre es pagui tant per aquestes dades.

Les dades de targetes de crèdit també tenen un preu considerable. Kaspersky afirma que es paga una mitjana de 7 euros per cada número complet de targeta de crèdit. Encara que el seu dany pot semblar superior al de les dades d'una xarxa social, l'ús de la targeta de crèdit està més vigilat i els ciberdelictes són més difícils d'ocultar.

Relacionat amb les targetes de crèdit, Kaspersky estableix que la mitjana de sostracció de diners en els comptes els números de targeta han estat sostrets és del 7,2 per cent.

Una altra pràctica molt utilitzada en els últims mesos és la intervenció de telèfons mòbils per enviar missatges a pàgines de pagament. Els 'hackers' es basen en les vulnerabilitats dels dispositius d'última generació per prendre el control del telèfon i enviar missatges SMS a telèfons de tarifació especial. De mitjana, aquest tipus de pràctica pot costar 7 per telèfon, que van a parar al 'hacker'.

Tots aquests exemples quantifiquen bona part de les activitats dels 'hackers' i confirmen que el robatori de dades i la intervenció de dispositiu s'han convertit en un rendible negoci fraudulent.

Enllaços recomanats: Premis cinema