L'Audiència de Girona ha absolt un jove figuerenc acusat de violar una adolescent amb qui sortia. El noi s'enfrontava a una pena de 14 anys de presó i a passar-ne 10 més en llibertat vigilada. La sentència, però, entén que les relacions entre el noi i la menor van ser consentides, perquè eren parella, i que a més el sexe va arribar quan la menor ja havia complert els 13 anys. A diferència del què sostenien les acusacions, el tribunal entén que l'acusat mai va forçar la noia i que tampoc la va amenaçar ni coaccionar per obligar-la a jeure amb ell. De fet, la sentència recull que, tot i l'oposició per part dels pares d'ella, quan al cap d'un temps la menor va quedar-se embarassada, l'acusat estava disposat a tenir la criatura i donar-li el seu cognom.

D'un amor adolescent a enfrontar-se a una condemna de fins a 14 anys de presó. El cas que ara l'Audiència ha sentenciat es remunta a mitjans del 2012. Aleshores, l'acusat tenia 20 anys i va començar a sortir amb una noia de tan sols 12. La relació sentimental entre ells va durar ben bé tres anys, fins poc després que ella es quedés embarassada.

El fiscal i l'acusació particular sostenien que el jove havia mantingut relacions sexuals completes amb la seva xicota quan la menor tenia encara 12 anys. A més, subratllaven que el processat solia amenaçar i coaccionar la noia per aconseguir que se n'anés al llit amb ell.

Per això, demanaven que se'l condemnés per un delicte continuat d'agressió sexual amb penetració a menor de 13 anys. I que, un cop sortís de la presó, durant 5 anys no es pogués acostar a menys de 500 metres de la noia, i que en passés 10 en llibertat vigilada.

Durant el judici, la menor va sostenir que el processat la forçava, l'amenaçava i que havia tingut relacions sexuals amb ell pràcticament des del moment zero de la relació. L'acusat, per la seva banda, va negar categòricament totes les acusacions.

Ara, l'Audiència ha absolt l'acusat perquè entén que el sexe entre ells dos va ser consentit, i perquè va arribar quan la menor ja havia complert els 13 anys. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo Garcia Morales, conclou que no hi ha cap prova per concloure que els dos mantinguessin sexe abans de l'aniversari de la menor, ni tampoc cap evidència que "la relació sentimental fos indesitjada".

Facebook i Whatsapp

Entre d'altres, l'Audiència entén que la menor consentia la relació perquè mantenia converses pujades de to amb el seu xicot a través de les xarxes socials. A més, quan la mare d'ella els va descobrir i va anar als Mossos, la policia ni tan sols va engegar "un mínim atestat", cosa que fa entendre al tribunal que els agents, veient el contingut dels missatges, van entendre que no hi havia delicte enlloc.

"Entenem la sorpresa i l'esglai que deurien tenir els pares quan van veure que la seva nena de 13 anys s'intercanviava missatges amb un home de 21", indica la sentència. "I també comprenem la indignació que això provoca", diu, referint-se als pares. Ara bé, a continuació el tribunal ja deixa clar que, com que la menor ja havia complert els 13 anys, ella mateixa podia consentir a tenir relacions amb l'acusat.

D'altra banda, la Secció Quarta també subratlla que en cap moment hi ha constància d'amenaces. El tribunal no en troba ni en el contingut dels missatges de les xarxes socials ni a les cartes que, durant un any, la parella es va anar intercanviant com a única manera de mantenir el contacte amorós (perquè els pares d'ella s'oposaven a la relació).

Donar-li el cognom

Però a més d'això, l'Audiència també vol posar de relleu un altre episodi. I és el fet que, quan la menor va quedar-se embarassada als 15 anys, l'acusat estava disposat a tenir el nadó. De fet, dos dies abans que l'adolescent el denuncies, el jove li enviava missatges telefònics on insistia "en la felicitat que representava que tots dos tinguessin aquell nen i que volia donar-li el seu cognom".

Per tot plegat, la Secció Quarta de l'Audiència de Girona absol el jove del delicte de què l'acusaven fiscal i acusació particular. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.