El grup criminal desarticulat a l'Empordà, capitanejat pel clan familiar dels 'Capirote', estava preparat per ser una multinacional de la marihuana i distribuir droga escala internacional. El clan controlava gran part del negoci a la comarca de l'Alt Empordà, contractava gent que cultivava les plantacions o les vigilava -a qui fins i tot regalaven lots de Nadal- i venia droga a grans traficants d'arreu de l'Estat i de França. Els integrants del clan familiar, tot i que aparentment deien que es dedicaven a fer mercats, no se n'estaven d'exhibir que tenien un poder adquisitiu alt. Circulaven amb cotxes d'alta gamma (tots, a nom de testaferros) i per blanquejar diners arribaven a servir-se de menors, posant comptes bancaris i propietats al seu nom. Amagaven les plantacions de marihuana sota terra o bé en cambres situades darrere les rajoles de la cuina o els banys.

{C}

El clan de l'Empordà estava preparat per ser "una multinacional" de la marihuana i blanquejava diners a través de menors

El clan de l'Empordà estava preparat per ser "una multinacional" de la marihuana i blanquejava diners a través de menors

{C}

Els Mossos entren a les instal·lacions del clan on cultivaven les plantes de marihuana

Els Mossos entren a les instal·lacions del clan on cultivaven les plantes de marihuana

{C}

Part del material comissat a la macroredada de l'Empordà

Part del material comissat a la macroredada de l'Empordà

32 detinguts, 4.622 plantes de marihuana, 3.473 esqueixos, 26.572 grams de cabdells, vuit armes de foc (entre les quals, tres escopetes), cotxes, motos, finques rústiques i 425.025 euros en efectiu. Són les grans xifres amb què s'ha saldat la macrooperació que ha permès als Mossos d'Esquadra i a l'Agència Tributària desmantellar i donar el cop de gràcia a un grup criminal que controlava gran part del negoci a l'Alt Empordà.

El nucli dur de l'organització el formaven setze membres d'una mateixa família, els Cortés, coneguts amb el sobrenom dels 'Capirote'. S'havien especialitzat en el cultiu de marihuana, la seva distribució a gran escala i, fins i tot, l'exportació de la droga. "Apart de la venda al detall des dels seus habitatges, en distribuïen a traficants d'arreu de l'estat espanyol i de França; i estaven preparats per arribar a ser una multinacional de la marihuana", ha concretat el cap de l'Àrea d'Investigació Criminal (AIC) de Girona, l'inspector Josep de Monteys.

La investigació que va culminar amb el macrooperatiu del dimarts va començar aproximadament fa mig any. De fet, sobtava que els membres d'una família que aparentment es dedicava a fer mercats portessin un nivell de vida tan elevat. Conduïen cotxes de luxe (tots, a nom de testaferros) i no els feia res que els multessin. "Ho pagaven al comptat", ha precisat De Monteys.

L'organització operava des del barri de Sant Joan de Figueres (allà, el clan hi tenia tres cases adossades on la vigilància era contínua) però també des del Culubret i altres municipis de la comarca. Aquí, a llocs com Llers, Avinyonet de Puigventós, Sant Miquel de Fluvià i Cabanes hi tenien finques on cultivaven les plantacions més grans. A més, també operaven des d'un establiment de Platja d'Aro (Baix Empordà).

Darrere la nevera o dins d'un pou

El cap de l'AIC ha donat avui més detalls sobre els amagatalls on el grup cultivava la droga. Alguns eren a cases del mateix barri, però la majoria a les finques rústiques. A la casa d'Avinyonet de Puigventós, dissimulat sota una porteta en uns mals endreços, hi havia un autèntic búnquer. Cap a 100 metres quadrats de plantació de marihuana.

A Llers, l'organització havia arribat a situar el cultiu a sota d'un pou. Quan es baixava fins al fons, a través d'una altra porteta, s'accedia a una sala subterrània on hi havia la plantació de droga. Però aquests no eren els únics amagatalls.

De Monteys ha precisat que el clan era molt "enginyós" a l'hora de dissimular els habitacles amb els cultius. La policia, per exemple, n'ha trobat també darrere les rajoles d'un lavabo (que dissimulaven la porta de l'estança) o en una cuina, darrere una nevera (i novament, amb l'entrada falsejada amb rajoles). "A catorze dels vint habitatges on hi hem fet entrades i escorcolls hem trobat plantacions de marihuana", ha concretat l'inspector.

Amb sou i lots de Nadal

El grup criminal estava perfectament organitzat, tant a l'hora de cultivar com de distribuir la marihuana. De fet, tenia treballadors a sou. Els uns s'encarregaven de plantar les llavors i fer créixer els cabdells; els altres, de vigilar les finques i els habitatges. "Eren gent que cobrava salari i a qui fins i tot se'ls feien lots de Nadal; i si no en rebien, els reclamaven", ha precisat l'inspector i cap de l'AIC.

De Monteys ha precisat que cadascun dels treballadors era especialista en el seu àmbit. "Els qui havien de conrear la droga, perquè totes les plantacions eren indoor, sabien com fer-ho per obtenir quatre o cinc collites l'any", ha dit l'inspector. Per posar un exemple, tot i que el clan els obtenia a més baix preu, ha explicat que s'han arribat a comissar fins a 25.000 llavors de plantes (cadascuna de les quals es venia per uns 8 euros).

"Els vigilants, per la seva banda, eren els qui tenien les armes", ha afegit el cap de l'AIC. I ha precisat: "I quan era època de collita, tots s'ajuntaven a la finca per agafar els cabdells de marihuana".

Transportistes cap a França

El clan cultivava marihuana i, si calia, també en comprava a altres traficants de l'Alt Empordà per poder cobrir la demanda. A l'hora de vendre-la, o bé ho feien a domicili, o bé la distribuïen a grans traficants d'arreu de l'estat espanyol i de França.

Creuaven la frontera amb camions, cosa que encaria el preu de la marihuana. Precisament, els Mossos d'Esquadra van aconseguir interceptar-ne un el 31 de desembre a la Jonquera (Alt Empordà). Aquell dia, el transportista portava uns 5.000 grams de cabdells de marihuana cap a França.

Menors per blanquejar diners

A més dels 32 detinguts, al cas també hi ha un investigat. Pel què fa als arrestats, 25 són espanyols, quatre dominicans i els tres restants són un cubà, un marroquí i un equatorià. Se'ls relaciona amb delictes contra la salut pública (tràfic de drogues), pertinença a organització criminal, defraudació de fluid elèctric, estafa i danys.

A tretze d'ells, a més, se'ls imputa un delicte de blanqueig de capitals. Segons ha explicat el cap de l'Agència Tributària a Girona, Antonio Lajusticia, a l'hora de legalitzar el diner negre procedent de la droga, el grup comprava finques rústiques i propietats al comptat (on hi posava les plantacions).

"En el moment de tancar l'acord, podia pagar-ne el 40 ó 50% del valor en efectiu", ha precisat Lajusticia. "Comprava patrimoni per ampliar presència i fer-se més forta internacionalment", hi ha afegit.

A més, també tenien oberts diferents comptes bancaris, que no anaven mai a nom dels principals integrants del clan sinó a membres de "segon nivell". També se servien de menors per blanquejar diners, posant propietats o comptes a nom seu (precisament, aquells on hi havia més quantitat d'euros).

El cap de l'Agència Tributària ha precisat que, en total, s'han comissats i bloquejat dinou comptes bancaris, disset propietats immobiliàries i 28 vehicles. Aquí hi ha els sis cotxes i dues motos intervinguts, i vint vehicles més dels quals se n'ha prohibit la venda .

A disposició judicial

El macrooperatiu amb epicentre al barri de Sant Joan i el Culubret de Figueres va mobilitzar gairebé 400 agents (321 dels mossos i 55 de Vigilància Duanera). Dels 32 detinguts, ja n'hi ha disset que han passat davant del jutge aquest dimecres a la tarda i han quedat en llibertat provisional. Al llarg d'avui es preveu que hi acabin de passar la resta, entre els quals hi ha els caps i veritables cervells de l'organització criminal.