Barcelona

Absolts els dos mossos antiavalots jutjats per la pèrdua d'ull d'Ester Quintana

La fiscalia demanava dos anys de presó i quatre d'inhabilitació i l'acusació particular reclamava una condemna de nou anys

27.05.2016 | 13:27

L'Audiència de Barcelona ha absolt els dos mossos d'esquadra antiavalots que van ser jutjats per la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana durant la vaga general del novembre del 2012.

El judici es va celebrar durant el mes d'abril i aquest divendres s'ha lliurat la sentència a les parts. La fiscalia demanava dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per lesions imprudents mentre que l'acusació particular reclamava nou anys de presó i d'inhabilitació per lesions amb pèrdua d'òrgan principal. Quintana ja va arribar a un acord econòmic amb la Generalitat fa uns mesos per ser indemnitzada amb 261.000 euros, però l'acord deixava oberta la via penal.

Així, la sentència considera demostrat que la situació a la zona del Passeig de Gràcia amb Gran Via era de "tranquil·litat" i que quedaven "escassos manifestants", sense que portessin armes o altres objectes o instruments perillosos per a la integritat física dels policies, altres manifestants, vianants o béns materials. "Tot i així, un mosso que no ha pogut ser identificat, incomplint els protocols de la Brigada Mòbil, va disparar probablement una pilota de goma, tot i que no pot descartar-se totalment que fos un projectil de foam, en direcció a un grup de persones que fugien del lloc", assegura la sentència. Aquest projectil, de goma o foam, va ser el que va impactar a l'ull esquerre d'Ester Quintana.

Els magistrats donen més credibilitat a la versió de Quintana i asseguren que la posició de les tres furgonetes de la Brimo implicades no pot ser la que van declarar els mossos, acusats i testimonis. A més, veuen "incomprensible" que els GPS instal·lats als vehicles no donin un recorregut i posició exactes de les furgonetes, i recrimina a Interior que adquirís uns aparells no aptes per la seva funció, mentre que la Guàrdia Urbana sí que en tenia uns de precisos.

La sentència també conclou que les dues detonacions que molts testimonis asseguren que van sentir just abans de l'impacte a Quintana, i que també se senten en una gravació de Gràciamon.cat, no poden ser de l'arma de l'escopeter jutjat, perquè tenen intensitat i so diferent, i perquè van ser amb una diferència màxima de dos segons, cosa que era impossible fer per l'escopeta de l'antiavalot acusat.

Però el que acaba de fer decidir els jutges és que els informes mèdics pericials no acaben de descartar al 100% que la lesió de Quintana pogués ser per un projectil de foam, malgrat que la causa més probable fos una pilota de goma.

Els magistrats creuen que els fets provats constitueixen un delicte dolós de lesions, com creu l'acusació particular, i no pas de lesions imprudents com deia la fiscalia, ja que la situació a la zona era tranquil·la i no estava "justificat el tret de cap projectil de foam o pilota de goma", com va reconèixer el subinspector acusat. A més, consideren que l'agent que va efectuar el tret havia de pensar que la seva acció podia causar lesions greus.

Igualment, asseguren que si l'impacte a Quintana va ser per un projectil de foam, aquest va ser dirigit i apuntat directament a la cara de la víctima, cosa prohibida pels protocols policials. Si l'impacte fos per pilota de goma, tampoc s'haurien complert els protocols, perquè la distància mínima ha de ser de 50 metres, mentre que Quintana era a 20 o 30 metres de distància. "Els mossos que portaven en el moment dels fets escopetes o llançadores sabien que estaven incomplint els protocols establerts", assegura la sentència.

En general, la sentència recrimina als Mossos i a Interior que no fessin una bona investigació inicial, i que no tinguessin en compte la versió de la víctima, cosa que hauria perjudicat també els dos acusats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema