Lluís Lloret diu que és "pur teatre"

El denunciant de l'exalcalde de Bàscara diu que li ha extorquit un milió d'euros més

S'han de sumar als 7,2 milions que hauria pagat per evitar que l'exalcalde li declarés zona verda uns terrenys industrials

16.11.2015 | 07:21

L'empresari que el 2012 va denunciar una presumpta extorsió de l'exalcalde de Bàscara, Lluís Lloret (CDC), per valor de 7,2 milions d'euros -l'amenaçava amb declarar-li zona verda uns terrenys industrials d'Orriols de 400.000 metres quadrats on volia instal·lar la seva empresa-, va declarar al Jutjat d'Instrucció número 4 de Figueres el passat 27 d'octubre que el polític encara va tenir temps d'extorquir-li 1.050.000 euros més entregats en un sol pagament abans de perdre l'alcaldia el passat mes de maig, segons publica el Diari de Girona.

La presumpta extorsió s'hauria produït entre el 2004 -quan compra els terrenys- i el 2012. "Ell apareixia per sorpresa en el meu despatx i em deia que si no feia el que ell deia, m'ho declararia zona verda", va explicar davant del jutge acompanyat del seu advocat, Carles Monguilod. "Les amenaces s'han complert, la casa me la va treure i ara visc de lloguer, no conec la destinació dels talons, estic esperant l'informe dels Mossos d'Esquadra", va afegir.

Els talons als quals fa referència l'empresari començen amb un de 252.425 euros corresponent als IBI impagats pels anteriors propietaris entre 1991 i 2004; un segon de 468.027 que l'alcalde li hauria demanat per adquirir uns terrenys per al seu ús pivat; un tercer de 486.438 amb la mateixa finalitat però que, a més, anava aparellat de la signatura d'un conveni per rebaixar l'edificació dels terrenys a 150.000 metres quadrats dels quals un 20% s'havien de destinar a habitatge social i el pagament de 4.390.000 euros per a la construcció d'equipament públic; dos anys després Lloret li hauria tornat a demanar 206.352 euros i 730.863 euros per comprar uns terrenys.

El sistema va canviar a partir de 2008, quan a l'extorsió s'hi va sumar la figura de l'advocat de l'Ajuntament, Albert Valero. "Va ser el senyor Valero que va fer enviar una amiga seva al meu pis a Barcelona a portar-me un paper (140.000 euros per al senyor Valero). Era l'executor de les instruccions del senyor Lloret", relata.

Però tampoc oblida el propietari dels terrenys el paper de la secretària municipal, Neus Prats, perquè "era transcendental", per tal com "sabia on anaven els diners, la que sabia que no s'havien passat pel ple els convenis i qui li feia el joc a Lluís Lloret per fer constar que m'havia entregat coses que no m'havia entregat". Es refereix el denunciant a un presumpte certificat fals que canviava el projecte en els seus terrenys i que va ser aprovat pel ple.

L'empresari considera que l'Ajuntament el va enganyar quan va decidir comprar els terrenys perquè li va amagar que el pla parcial en aquella zona no es podia exe?cutar, ja que ja estava caducat i el municipi estava revisant el Pla General. L'home indica que va anar comprant finques perquè segons el certificat de qualificació urbanística que va reclamar el 18 de febrer de 2004 "tenia la seguretat jurídica" que el sòl es mantindria com a urbanitzable per a usos industrials i no tenia servituds.

L'empresari i l'Ajuntmanet van redactar dos convenis entre 2004 i 2008 per desenvolupar el pla parcial. De conformitat amb aquests convenis s'exigia que l'empresari pagués 6.210.000 euros a l'Ajuntament de Bàscara com a entrega a compte d'una càrrega urbanística derivada del pla parcial i que servia per substituir les cessions de terreny que havia de fer.

Però quan la Comissió Territorial d'Urbansime no va aprovar el projecte, l'empresari va reclamar rescindir el conveni i recuperar els diners entregats per entendre que l'Ajuntament no havia complert la seva part. "Faltava moltíssima documentació que havia de fer l'Ajuntament però l'Ajuntament va presentar el projecte igualment, i la comissió el va suspendre", remarca per després afegir que "mai se'ns va comunicar" l'informe elaborat pel tècnic municipal de Bàscara on consten els punts a corregir en el projecte. "No vam saber que existia fins que el contenciós-administratiu es va donar la raó", conclou.

Es refereix al recurs interposat al Jutjat Contenciós-Administratiu contra el procediment d'embargament iniciat per l'Ajuntament de Bàscara després que l'empresari instés a la rescissió del conveni.

Lluny d'això, l'Ajuntament va iniciar un procediment d'embargament que el denunciant va aconseguir aturar interposant un recurs al Jutjat Contenciós-Administratiu.

Per la seva banda, l'exalcalde sempre ha mantingut que aquest procediment és "pur teatre" perquè considera que és el propi empresari qui va forçar la Comissió d'Urbanisme a no aprovar-li el pla parcial per poder rescindir el conveni i recuperar els diners invertits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema