Prop de la meitat dels codis que el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va activar l'any passat a Girona van ser per atendre pacients que havien patit un politraumatisme. En total, dels 1.600 codis activats pel SEM a Girona, 734 van ser Codis PPT, 518 Codis Ictus i 358, Codis Infart, segons les dades recollides a la memòria anual de la regió sanitària.

Els codis són els protocols preestablerts per atendre problemes de salut temps-dependents, és a dir, aquells en què el temps que passi fins a donar-li resposta afectarà el resultat final del malalt. Actualment a Girona hi ha en ple funcionament el Codi Ictus, el Codi Infart, el Codi PPT i des de finals de juny, també el Codi Risc Suïcidi.

"El fet d'haver protocol·litzat les actuacions ens permet evitar perdre el temps decidint", explica la doctora Anna Fontquerni, la responsable del SEM a Girona. "Hem preestablert tots els circuits basant-nos en l'evidència científica, perquè ja sabem que, en uns problemes de salut concrets, unes accions concretes ens aporten més supervivència en aquell malalt o com a mínim, menys seqüeles", continua.

"En alguns casos, com el Codi Infart, el que s'ha de fer és molt evident, però en altres no tant", diu Fontquerni, i posa com a exemple el doble vessant dels politraumatismes.

I és que amb el Codi PPT atenen dos tipus de pacient. Per una banda, hi ha el malalt que ha patit un traumatisme greu, "un malalt crític, i el que volem és el màxim d'eficiència perquè sabem que si resolem les lesions en el mínim temps, les seqüeles es redueixen".

"L'evidència científica, però, ens demostra que hi ha situacions en què la manera com s'ha produït el traumatisme o les característiques de la persona fan que hi pugui haver una lesió que en l'atenció inicial nosaltres no veiem", explica la doctora. "És un pacient que, per les seves característiques sabem que, encara que no hi veiem res no el podem descartar, sabem que l'hem de traslladar a l'hospital per tenir-lo en observació i fer-li proves complementàries", declara.

Escurçar els temps

Els codis del SEM, però, sempre estan en revisió per millorar el temps de resposta. "Un cop preestablert el circuit a seguir, cal buscar l'eficiència en cada tall de temps, veure on podem millorar és un repte important", diu Fontquerni.

En el cas del Codi Ictus, afirma la directora del SEM a la Regió Sanitària de Girona, "continuem tenint el repte que les persones demanin ajuda en un temps curt, perquè la part d'eficiència del sistema sanitari està molt ajustada". Per això, assegura que cal fer èmfasi en què els afectats i el seu entorn puguin detectar ràpid els símptomes de l'infart cerebral, "perquè encara veiem clar que és el punt més ampli de millora".

Des del 22 de juny, a Girona també funciona el Codi Risc Suïcidi, que pretén disminuir les temptatives de suïcidi fent un seguiment de les persones de risc identificades per la xarxa pública de salut. En aquest sentit, explica la doctora Fontquerni, "Girona és una regió totalment avantatjada", ja que la salut mental sigui gestionada per una única entitat, l'Institut d'Assistència Sanitària, fa que ja hi hagi un seguiment d'aquests pacients. "Aquí és més ajustar bé la xarxa i que el SEM s'hi incorpori perquè no hi hagi cap fuga de malalt".

Pel que encara no hi ha una data concreta és pel desplegament del Codi Sèpsia, que es posarà en marxa abans que acabi el 2015 i que vol controlar les infeccions greus. "Ara estem en la fase prèvia; la revisió de l'evidència científica ja està feta i cal veure l'aplicació pràctica segons els recursos i tipus de territori", detalla la responsable del SEM.

"A principis de segle les infeccions eren la primera causa de mort i tothom els tenia por; amb l'aparició dels antibiòtics això ha canviat i a nivell de carrer estan infravalorades", continua.

"Simplement, hem de tenir en compte que les infeccions greus tenen també una sèrie de conseqüències i que hem de preestablir el circuit per ser el màxim d'àgils i reduir el temps per atendre-les", diu Fontquerni.

Matisa, però, que quan parlem de sèpsies és un tipus d'infecció molt concreta amb un nivell de gravetat important. "Serà difícil d'explicar-ho en el seu moment, perquè és una qüestió tècnica. Així com en un ictus és molt fàcil d'explicar-ho, en la sèpsies serà més complicat. En aquest cas, no es tractarà tant de demanar al pacient que sàpiga identificar la gravetat del que li passa, que es el que li demanem amb l'ictus, sinó que els professionals ho detectem i engeguem la cadena", conclou la metgessa.