Vuit submarinistes han mort a la Costa Brava aquest 2012

ACN Durant el 2012 ja han mort vuit persones a Catalunya fent submarinisme. Tots a la Costa Brava, la zona de la península més activa en aquesta pràctica subaquàtica. Quatre a Torrella de Montgrí -a l'Estartit-, dos a Port de la Selva i dos a Palamós, segons dades de Salvament Marítim i el Sistema d'Emergència Mèdiques (SEM). En total han estat dotze els serveis d'emergència activats per salvar submarinistes, però en quatre casos els desapareguts han acabat apareixent amb vida o sent traslladats en estat crític a l'hospital. El cap de Salvament Marítim a Catalunya, Jaume Zaragoza, ha subratllat a l'ACN que les víctimes tenien experiència i ha atribuït el sobtat repunt de les morts "a l'atzar".

El cas del submarinista que ha perdut la vida a les Illes Medes ha estat el vuitè submarinista mort aquest 2012 a Catalunya. Al registre de Salvament Marítim consten sis morts per aquesta pràctica subaquàtica. Al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) també en consten sis. Però només són relatives al mateix cas en quatre ocasions.

El ball de xifres es deu al fet que Salvament Marítim té les competències quan es produeix un accident a més de 200 metres de la platja o a més de 50 metres de la costa. El cos d'emergències que s'activa en els casos més propers a la terra ferma és el SEM. Sovint s'activen els dos, com ha passat en la mort de quatre submarinistes. Però, a vegades, la mort d'un submarinista no consta a les dades de l'altre cos.

Tres morts a l'abril

Durant el mes d'abril van produir-se tres morts. Un a Port de la Selva i dos Palamós. Un d'aquests dos darrers va produir-se al port del poble pesquer, concretament a l'espigó, i com en el cas més recent del biòleg de les Medes, estava fent una immersió a pulmó lliure.

Cinc durant els mesos d'estiu

La quarta mort va tenir lloc també al Port de la Selva i va ser un descens amb ampolles d'oxigen, l'1 de juny. La cinquena va ser cinc dies després, el 5 de juny, al port de l'Estartit (Torroella de Montgrí). Durant el juliol va produir-se un nou accident, el dia 12, també a l'Estartit.

Les dues darreres han estat el passat dimecres 1 d'agost, el submarinista que va desaparèixer en una cova fent espeleologia en companyia de tres amics, i el biòleg d'aquest dilluns a les Illes Medes que va perdre el coneixement i va ofegar-se després d'una immersió en apnea de vint metres.

Salvament Marítim també ha coordinat el rescat de dos submarinistes més desapareguts aquest any. A Sant Pere Pescador (Alt Empordà) i a Altafulla (Tarragonès). En aquests dos casos, però, els homes van aparèixer amb vida. Un d'ells va requerir d'un trasllat a un centre hospitalari per ser ingressat en una càmera de descompressió. Dos rescats als quals cal sumar dos trasllats en estat crític que ha dut a terme el SEM. Unes xifres que, en suma, deixen el tràgic balanç d'aquest 2012 en 8 morts, dos ferits que van ser traslladat en estat crític i dos desapareguts finalment localitzats amb vida.

L'atzar o l'estat físic

El cap de Salvament Marítim, Jaume Zaragoza, ha atribuït en declaracions a l'ACN aquests sobtat repunt de les morts relacionades amb aquesta pràctica a l'"atzar". "Fa pocs anys també van coincidir diversos casos de submarinistes morts en un mateix estiu", ha recordat.

Zaragoza subratlla que en tots els casos bussejadors tenien experiència en aquestes immersions. Un fet que, si s'han pres totes les precaucions necessàries, només permet pensar que la forma física dels accidentats potser no era la idònia. "És una pràctica que no té perquè ser de risc però requereix estar en bon estat físic, qualsevol problema de salut dins l'aigua pot ser fatal", raona.

L'espeleologia marina dispara el risc

Zaragoza sí veu una actitud que podria haver estat temerària en una de les morts. És la del submarinista que va desaparèixer a l'interior d'una cova prop de l'Estartit. Aquest tipus d'immersions és aconsellable fer-les a l'interior de les cavitats que estan identificades amb plaques que demostren que ja han estat explorades. Però en aquest cas es van endinsar dins una poc coneguda.

El material de les escletxes per on passen -extraordinàriament estretes- és argilós i el pas dels submarinistes enterboleix l'aigua i obstaculitzant seriosament la visibilitat. Per aquest motiu els bussejadors GEAS de la Guàrdia Civil no van poder recuperar el cos fins a 48 hores després. La maniobra de rescat del cos era molt complicada i les possibilitats de trobar-lo en vida eren nul·les.