Els Mossos d'Esquadra han detingut 134 lladres de coure i ferralla a les comarques gironines en el que portem d'any. La crisi i l'increment del preu del metall van fer que, a partir de l'estiu del 2010, aquests robatoris es convertissin en un autèntic maldecap per a la policia. Sobretot, perquè els delinqüents arriben a deixar pobles sencers sense telèfon durant dies.

Només aquest 2011, els agents han fet més de 4.100 controls i inspeccions a deixalleries, i han escorcollat 2.800 vehicles sospitosos de portar metall robat a la càrrega. El comissari dels mossos a Girona, Joaquim Belenguer, assegura que s'ha aconseguit acabar amb els grups organitzats i que, ara, els lladres són molt més barroers.

L'estiu de l'any passat, les comarques gironines van començar a viure una veritable allau de robatoris de coure i ferralla. Aquest moment de "crisi important", com el defineix el mateix comissari, va venir determinat per l'entrada de grups organitzats a la demarcació, procedents de l'àrea de Barcelona.

Els lladres solien endur-se quilòmetres i quilòmetres de cable de telèfon, i deixaven poblacions senceres sense el servei durant dies. Entre els municipis que es van veure afectats per robatoris hi havia els de la vall del Llémena, Cistella (que va patir set robatoris continuats), Maçanet de la Selva o Santa Coloma de Farners.

Però la problemàtica no es quedava aquí. I és que els delinqüents arreplegaven tota mena de ferralla -que després revenien a deixalleries o al mercat negre- i, fins i tot, a les comarques gironines, es van arribar a atrevir a endur-se un quilòmetre de catenària del tram internacional del TAV a l'Alt Empordà.

Arran d'això, els Mossos d'Esquadra van muntar un dispositiu específic per lluitar contra aquesta problemàtica, que s'ha mantingut al llarg d'aquest 2011. Només aquest any, a les comarques gironines, els mossos han detingut 134 persones per robatoris de coure i ferralla, han fet 4.164 controls a peu de carretera i a deixalleries, han identificat 5.170 sospitosos i han escorcollat 2.866 vehicles que podien portar metall robat entre la càrrega.

Lladres més barroers

Segons assegura el comissari, ja s'ha aconseguit acabar amb la presència de grups organitzats a la demarcació i els lladres que ara hi actuen són molt més barroers. "Normalment solen ser delinqüents que actuen en parella, que es dediquen a recórrer les zones industrials amb una furgoneta i que arrepleguen la ferralla que troben en descampats o bé als patis de les empreses", concreta Joaquim Belenguer.

El comissari admet que acabar amb la problemàtica de soca-rel serà difícil, perquè "aquests tipus de robatoris sempre han existit", tot i que ara calia actuar perquè s'havien disparat. "És cert que continuem tenint robatoris de cable telefònic, però ara són molt menys i els lladres ja no s'emporten centenars de metres d'una tacada", explica Joaquim Belenguer.

De fet, les dades parlen per elles mateixes. Entre agost i octubre del 2010, es van registrar 26 robatoris de cable telefònic a la demarcació; aquest any, en el mateix període, n'hi ha hagut catorze, cosa que suposa un descens del 46%.

"L'any passat, el que teníem eren grups organitzats que actuaven amb un cert grau d'especialització", indica Belenguer. I hi afegeix: "Ara, tot i que els robatoris de ferralla continuïn, i que fins i tot hi pugui haver més lladres, no estan organitzats, els fets delictius són de poca intensitat i en general se sostreuen coses de poc valor".

Control a deixalleries

El comissari i cap de la Regió Policial de Girona també assegura que, al costat del dispositiu policial, una altra eina amb què es compta a l'hora de lluitar contra aquests robatoris és l'obligació que tenen les deixalleries de registrar les diferents partides de metall i coure que hi entren. "El control exhaustiu als establiments que compren ferralla ens serveix per controlar el fenomen", indica Joaquim Belenguer.

El comissari admet que, per als propietaris de les ferrovelleries, portar un registre de totes les partides que entren els pot suposar una "feina feixuga". Belenguer, però, indica que és "necessària" i demana paciència als propietaris, perquè "mica en mica la tramesa de dades s'anirà automatitzant".