Miquel Esteba Caireta va morir la matinada de dijous a Terrassa a l'edat de 79 anys. Esteba era economista, empresari i havia estat, durant un breu període, alcalde de Figueres en el primer Ajuntament democràtic del 1979. Nascut a Anglès, a la comarca de la Selva, el 14 d'abril de 1931, va arribar a Figueres ?l'any 1955, on va fundar Fustes Esteba i les dues cadenes de bricolatge Bricoesteba i Fes més. Els qui el coneixien asseguren que "era un figuerenc nascut a Anglès". De fet, era coopropietari del castell de Requesens i estava molt vinculat a la comarca de l'Alt Empordà.

Va ser alcalde sota la sigles de CiU, però va abandonar-les poc després per desavinences amb Jordi Pujol. L'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU) el defineix com un "liberal, patriota i catalanista" que, en els darrers anys, va advocar per l'independentisme i el va defensar fermament. Esteba va assumir l'alcaldia en un context "difícil". Així ho explica Eduard Puig Vayreda, alcalde de la ciutat de 1981 a 1983. "Em va tocar col·laborar amb ell en el primer Ajuntament democràtic i en uns moments especialment difícils", recorda. Tot i que el seu pas va ser breu, cal reconèixer que era un moment en què l'aprenentage democràtic encara no estava afiançat", afegeix. I és que l'any 1979 el PSC va guanyar les primeres eleccions democràtiques a Figueres i es va proclamar alcalde Josep Ametlla. Només va durar 87 dies en el càrrec, després que els seus pròpis companys s'hi enfrontessin i, el juliol del mateix any, va dimitir del càrrec. Aquestes picabaralles entre els socialistes van permetre que Esteba assumís l'alcaldia, amb un pacte entre CiU i UCD. Així ho recorda el també exalcalde, Marià Lorca. Ell, que en aquells moments era regidor per Centristes de Catalunya-UCD, assegura sentir-se orgullós d'haver "ajudat" a fer-lo alcalde. "M'havien operat, però vaig fer molts quilòmetres per donar-li el meu vot", recorda. Després, diu, "ell va prendre la decisió de plegar". Ho va fer un any i pocs mesos després per, segons sembla, desavinences amb el president Pujol.

Va ser Puig Vayreda qui el va substituir en el càrrec. "Ell va fer una evolució política i, en els darrers anys, va adoptar una actitud més radical a favor de la independència del país i va treballar en aquest sentit amb tots els mitjans que tenia al seu abast", assegura. De fet, el mateix Esteba explicava en una entrevista recent que "era catalanista, després em vaig fer nacionalista i avui sóc un independentista total, irremissible".

Un independentista confés

Aquesta aferrissada lluita la va compartir, en els darrers anys, amb l'exsenador i exconseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat del 1986 al 1986, Narcís Oliveras. "Quan tots dos vam deixar les nostres responsabilitats -jo més tard que ell- vam continuar la nostra amistat i, quan hi va haver el referèndum per la Constitució Europea, nosaltres vam participar en la campanya pel no, perquè consideràvem que discriminava Catalunya", explica Oliveras. Després, diu, "ens vam convertir en uns activistes de l'independentisme". De fet, Esteba va ser un dels impulsors de la plataforma Figueres Decideix. "Ell va néixer el mateix dia de la proclamació de la República i sempre parlàvem de si es compliria el vaticini d'Alexandre Deulofeu, que deia que l'any 2029 hi hauria la independència de Catalunya", afegeix.

Esteba estava llicenciat en Econòmiques per la Complutense de Madrid i era fill d'una família vinculada a l'explotació forestal. Amb el seu germà va impulsar el negoci de la fusta. Actualment, el seu grup té presència a tot Catalunya, amb empreses a Girona (Fustes Esteba SA), Figueres (Fustes Empordà SA), Vic (Fustes Centrals SA), Palafolls (Fustes Est SA), Vilafranca del Penedès (Fustes Comarcals SA), Reus (Fustes Olesti SL) i Lleida (Fustes Lleida SL). A banda dels magatzems majoristes de fusta, també va impulsar les cadenes de bricolatge "Bricoesteba" i "Fer més". Com a empresari, també va ser membre de la Cambra de Comerç de Girona durant dos mandats durant la dècada dels 80.

Tots els qui el van conèixer asseguren que es tracta d'una important pèrdua per a la cultura del país i, especialment, per l'Empordà, que "estimava profundament". "Ha mort un figuerenc que havia nascut a Anglès i desapareix un convençut patriota de Catalunya", sentenciava ahir Vayreda. Esteba serà enterrat avui a les cinc de la tarda a l'església de Sant Pere de Figueres. col·laboració al costat de la plataforma Figueres Decideix

La missa en sufragi per la seva ànima se celebra aquest dissabte, dia 9 d'abril, a les 17.00 hores, a l'església de Sant Pere de Figueres.