En conseqüència, plataformes com 'Con mi salud no se juega' o 'NoGracias' alerten d'aquest problema i demanen transparència a la indústria farmacèutica.

El president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Joan Duran explica que, efectivament, hi ha medicaments que no es troben. 'Hi ha clients que marxen de la teva farmàcia i, al final, ho poden trobar en una altra', és a dir que el medicament s'acaba trobant però segons quins farmacèutics no poden 'atendre el seu client, el seu pacient'. Per Duran, el pitjor de tot plegat és que per solucionar aquestes mancances, la indústria decideixi subministrar directament i selecciona unes farmàcies sí i les altres no. 'De manera que es generen farmàcies de primera i de segona' i 'es trenca qualsevol model establert d'ordenació farmacèutica'.

Duran explica que hi ha problemes amb inhaladors antiasmàtics, i també amb certs antihipertensius, entre d'altres. 'No és que se centri en un grup terapèutic determinat, tot i que potser els que més dominen són aquests dos', adverteix Duran.

Segons el director gerent de la distribuïdora madrilenya Cofamasa, Pedro Pablo Sánchez, els laboratoris Janssen, Sanofi-Aventis i Novartis han tallat el subministrament de medicaments en algunes distribuïdores de caràcter privat. Els laboratoris argumenten el fet que algunes d'aquestes empreses exporten a altres països europeus perquè el preu espanyol resulta més barat. Pablo Sánchez, no obstant, explica que aquesta no és la veritable raó ja que les distribuïdores han acceptat 'incondicionalment' les condicions i altres requeriments d'informació del destí final dels medicaments.

Per Pablo Sánchez, aquest fet correspon al fet que les distribuïdores a les que se'ls restringeix l'arribada dels medicaments, es troben enmig del 'nou objectiu estratègic' en la política de subministrament per part de certs laboratoris. Aquestes empreses només subministren a empreses de capital farmacèutic del tipus cooperatives o centres farmacèutics, i no a empreses de capital privat, ja que, segons el director de Cofamasa, a priori, són el tipus d'institució que 'dins la idiosincràsia de la distribució, comptaria amb menys suport polític', de manera que aquest fet els 'obre l'oportunitat d'anar reordenant la distribució farmacèutica a interessos propis'.

En relació amb les polítiques de l'administració per evitar aquesta situació, el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Joan Duran explica que el que fa la Llei d'Abusos i Garanties del Medicament, és fixar el preu per la dispensació a Espanya. Passa, però, que un cop es posa qualsevol producte al mercat, 'és molt difícil saber on acabarà' de manera que s'està intentant tirar endavant un sistema de 'traçabilitat' del medicament, que permeti dilucidar quin medicament es queda aquí i quin medicament se'n va fora.

Duran ha explicat també que, 'amb vista de les dificultats' que té el sector farmacèutic de forma continuada, des de fa anys, per aconseguir els medicaments que necessiten per servir els ciutadans, 'davant aquesta actitud per part de certa indústria de seleccionar farmàcies on es distribueix o no', i la lentitud d'aquest sistema de 'traçabilitat'; no només s'està explorant la via de les administracions sanitàries, sinó que també s'està estudiant 'si en l'àmbit de la competència aquestes conductes són permeses'.

Distribuïdors i farmàcies afectades

El model de farmàcia al que serveixen les distribuïdores afectades per aquesta política, es basa en un tipus de farmàcia petita, d'uns 75 m², amb existències que poden estar entre el 10 i el 15% de les referències del mercat, i situada a prop del pacient, a una mitjana d'uns 250 metres. La clau comercial d'aquesta farmàcia, el fet que disposi d'un òptim servei de dispensació de medicaments, es troba en el fet que disposa d'uns majoristes farmacèutics, que segons zones i rutes i des de magatzems propers, li poden subministrar en un temps màxim de 2 o 3 hores, la reposició o lliurament del medicament que requereix el pacient.

Davant la impossibilitat del majorista de donar el servei, per no tenir el medicament, la farmàcia compra de manera directa al laboratori, un servei que se li presta entre dos i quatre dies, i que fa que hi hagi llistes d'espera en farmàcies de pacients amb recepta pendents d'obtenir la seva medicació, segons adverteix Cofamasa. Plataformes per una indústria farmacèutica transparent

La plataforma 'Con mi salud no se juega' ha sorgit davant els problemes en el subministrament de medicaments. Aquesta organització la formen ciutadans de tot l'estat espanyol afectats per aquesta problemàtica, ja sigui directa o indirectament, i que 'fins i tot es veuen obligats a traslladar-se a quilòmetres de distància dels seus llocs de residència per a adquirir aquests fàrmacs', segons explica el manifest d'aquesta plataforma. Hi col·laboren des de farmacèutics propietaris a treballadors del sector, i també distribuïdores, que 's'arrisquen a la possibilitat de tancar els seus establiments per pèrdua de beneficis i clients'.

Davant aquests fets, 'Con mi salud no se juega' vol sensibilitzar la societat sobre el 'greu problema' que suposa la falta de cada vegada més medicaments en les farmàcies a causa de les estratègies empresarials 'poc ètiques' dels grans laboratoris, que qualifiquen d''oligarquia', i 'l'únic propòsit dels quals és omplir-se encara més les butxaques'. També, aconseguir que el govern 'prengui cartes en l'assumpte' i revisi l'actual legislació vigent en matèria de distribució i subministrament de medicaments, tenint en compte les necessitats de les distribuïdores, les farmàcies 'i sobretot', les dels ciutadans.

Per altra banda, la Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) va presentar oficialment a finals del mes de març passat la plataforma 'Nogracias', amb l'objectiu de 'netejar la sanitat dels interessos de la indústria farmacèutica'. Es tracta d'una organització sorgida en l'àmbit de la sanitat pública amb la intenció d'aconseguir un 'nou marc ètic' que permeti canviar les actuals relacions entre la indústria farmacèutica, les institucions públiques i els professionals sanitaris, sobretot 'per a evitar que els interessos dels laboratoris condicionin l'actuació professional dels metges'.

La Plataforma és fruit d'un grup de metges del sistema sanitari per conscienciar als professionals de la salut, a les administracions públiques i a la societat sobre la influència que, en les dues ultimes dècades, la indústria farmacèutica ha creat 'a través d'un complex entramat d'interessos i una cultura de patrocini en tot el sector de la salut'.

En l'acte de presentació d'aquesta plataforma va intervenir, entre altres, el catedràtic de Farmacologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'Institut Català de Farmacologia, Joan Ramón Laporte.