AGÈNCIES
Guillamet ha explicat que el llibre "va sorgir de la idea de treure les fotografies de context i donar-los una visió diferent, relacionant-les amb el món de l'art, de la pintura i l'escultura".
"Comer Arte" (Editorial Somoslibros) mostra en primícia de la mà de Guillamet, estret col·laborador de Ferran Adrià, a través de més de 100.000 trets, uns 1.500 plats de la cuina del Bulli.
Són, afegeix el fotògraf, sorpreses visuals, amb formes, textures, composicions i colors, de significats abstractes i surreals, que alteren els sentits de forma similar a la que Adrià utilitza per a l'olfacte i el gust.
Adverteix que "al final el que queda del plat és la fotografia i la recepta, que seria com la partitura", encara que Guillamet és conscient que "mentre amb un plat entren en funcionament els cinc sentits, amb la foto només n'actua un".
La comparació amb el pintor de bodegons és inevitable, si bé Guillamet té la seva pròpia versió: "Normalment, el pintor és molt lliure amb el bodegó, mentre que el fotògraf es troba amb les limitacions d'un plat pensat per ser menjat".
"Té menys llibertat", afegeix l'artista, que se sent "en l'estela d'aquesta tradició que arrenca amb el Renaixement i el Barroc".
Algues, un mosaic de crocant de pipes de carbassa i xocolata, un disc de mango i oliva verge, llardons de pell d'espardenya, una pastilla gelada de sagnia, una piruleta gelada d'espàrrecs i trufa negra i una altra de bleda, rave i iogurt són algunes de les "obres d'art" que Guillamet situa en el seu llenç fotogràfic.
Preguntat per les dificultats de la fotografia gastronòmica, l'autor comenta que en el seu cas personal "perquè una fotografia sigui correcta, hi ha d'haver complicitat amb el cuiner; necessites un cuiner que faci alguna cosa fora del normal".
"Has de conèixer a més el que retrataràs per preparar molt bé la il·luminació i estar ben complementat amb els cuiners, perquè aquests bodegons són efímers, en cinc minuts ja no serveixen", indica el fotògraf.
Si a més d'haver vist diverses vegades l'elaboració del plat per saber com evoluciona, a sobre el proves, llavors és "fantàstic, perquè segurament es desperten altres sentits en el fotògraf", fa broma Guillamet.
Segons l'autor, "els plats més fàcils de fotografiar solen ser els 'petit fours' o els 'snacks', que et remeten a formes escultòriques, però quan en un plat intervenen tres o quatre ingredients, estàs més limitat i costa més".
En els 17 anys d'experiència amb El Bulli, Guillamet ha vist com evolucionava la cuina espanyola: "han canviat els restaurants, però l'espai segueix sent el mateix, i per aquesta raó al Bulli cada dia muntem i desmuntem 'l'estudi fotogràfic'"
El propi Ferran Adrià va quedar sorprès pel resultat plàstic, assegura Guillamet, quan va veure a la barcelonina Galeria Senda les mateixes fotografies, però ampliades.
Després de la publicació de "Comida arte", Guillamet prepara un nou projecte completament diferent: "un llibre en blanc i negre de paisatges sobre el territori de l'escultor francès Arístides Mallol".
