 |
|
|
ELECCIONS GENERALS
489.531 gironins estan cridats a votar el 9 de març a les 857 taules electorals de la demarcació
 |
 |
 |
A més, hi ha 4.277 nous electors, segons el cens de les darreres eleccions municipals del mes de maig. Si es comparen les dades amb el cens de les darreres generals, el nombre de persones que poden anar a votar s'ha incrementat en 22.008. Pel que fa al conjunt de Catalunya, respecte les municipals, el cens ha augmentat en 43.368 nous votants; i respecte les generals del 2004, en 230.393.
A la demarcació hi haurà 857 taules electorals distribuïdes en els 394 locals dels 221 municipis gironins. També en relació al nombre de taules i locals electorals, Girona se situa com la tercera circumscripció de les quatre catalanes. A tot el territori català hi ha previstes per aquestes eleccions unes 26.000 urnes i les persones implicades en l'organització i la celebració de les eleccions seran gairebé 86.000. El desplegament policial preveu 3.900 agents dels Mossos d'Esquadra, 8.000 policies locals, 3.100 guàrdies civils i 1.600 policies nacionals. Tot plegat, perquè els 5.324.578 catalans puguin acudir a votar el pròxim 9 de març
Pel que fa a la participació de les darreres eleccions al Congrés dels Diputats, Girona va tenir un índex d'abstenció més baix que la mitjana catalana. El març de 2004 a Girona van votar el 76,03% dels ciutadans que estaven citats a les urnes enfront el 75,96% del conjunt de Catalunya. Així, l'abstenció catalana es va situar en un 24,04% i la gironina en un 23,97%.
Aquesta és una tendència que s'ha anat mantenint al llarg dels darreres quatre eleccions generals que s'han celebrat. Els comicis al Congrés amb menys participació van ser els de l'any 2000 quan de mitjana només el 64,01% dels electors catalans van exercir el seu vot. Aquesta xifra, però, va ser lleugerament superior a Girona amb un 64,96% de participació.
En relació als partits polítics més votats, el 2004 els sis diputats gironins es van repartir a parts iguals entre el PSC-PSOE, CiU i ERC que en van obtenir dos cadascun. En nombre de votants, el PSC-PSOE va ser la primera força política amb 113.089 vots, CiU en va obtenir 96.928 i, finalment, ERC en va tenir 83.482. Els altres dos partits, el PP amb 40.959 vots i ICV-EUiA amb 15.070, no van rebre el suport suficient per aconseguir cap representant.
El rànquing de les tres candidatures més votades a Girona va en consonància al suport que van rebre les forces polítiques al conjunt de Catalunya, el PSC-PSOE també va ser la força més votada amb 1.586.748 vots, per la qual cosa va obtenir 21 diputats, CiU va ser la segona amb 835.471 i deu representants, ERC la tercera amb 638.902 vots i els 8 representants. El PP amb 626.107 vots va ser la quarta força i va obtenir sis diputats i, finalment, ICV-EUiA va comptar amb el suport de 234.790 votants i dos representants.
L'evolució des del 1993 al 2004 en nombre de vots obtinguts per candidatures a les comarques gironines ha representat un canvi amb un punt d'inflexió: les darreres eleccions del 2004. Va ser fa quatre anys quan CiU va passar de ser la primera força política a convertir-se en la segona veient-se superada pel PSC-PSOE. En el tercer i quart lloc també hi va haver un canvi i ERC va passar per davant del PP i va esdevenir el tercer partit polític amb més representació a la demarcació. Això també va provocar que els populars es quedessin sense representació a la demarcació i perdessin l'únic diputat. ICV-EUiA va ser l'única formació política que no va patir cap variació i ha continuat essent la cinquena força política, tot i que sí que va experimentar un augment notable de vots.
|
|
|
|
HEMEROTECA
| Conegui'ns: QUI SOM? | CONTACTI | ATENCIÓ AL LECTOR | LOCALITZACIÓ | PUBLICITAT: TARIFES |
|
Adaptat a la Llei de Protecció de Dades per 
|
|
||||||
|
||||||||
