Amb l'arribada del fred són més freqüents els mals de cap, de coll i també la incòmoda congestió nasal, de la qual moltes vegades no podem lliurar-nos tan fàcilment.

Un nas congestionat o tapat es produeix quan els teixits que s'inflen. La inflor es deu a la inflamació dels vasos sanguinis. El problema també pot incloure "rinorrea" o secreció nasal. Si hi ha excés de moc que baixa per la part posterior de la gola (degoteig posnasal), pot causar tos o mal de coll.

Segons la Biblioteca de Medicina dels Estats Units, la congestió nasal o rinorrea pot ser causada pel refredat comú, per una grip, per una infecció sinusal, generalment, i sol desaparèixer al cap d'una setmana.

Trobar maneres de mantenir el moc diluït ajudarà a drenar del nas i a alleujar els seus símptomes. Beure molts líquids és una manera de fer-ho. Així, el doctor Manuel Linares, explica a Infosalus que "el remei principal" per alleujar la congestió nasal és la hidratació.

"Permetrà que la mucositat vagi desapareixent i ajudarà a prevenir bloquejos i l'augment de la irritació. Actualment, amb les calefaccions centrals, els ambients es tornen molt secs, el que provoca que s'irritin encara més els conductes nasals" , adverteix l'especialista, sobretot en els dies de més fred.

Per això, veu important incrementar la presa de líquids diaris, especialment la d'aigua, sucs naturals, cremes i sopes. També creu que poden servir les dutxes calentes, ja que l'aigua calenta crea aire càlid i humit, útil per aclarir els conductes nasals bloquejats, i alleujar la pressió en els pits nasals. Una altra alternativa, segons precisa, són els humificadors ja que, en produir vapor, ajuden a aclarir els conductes nasals.

"Hi ha la creença popular que el contacte del suc de la ceba amb les vies respiratòries redueix els símptomes catarrals, de fet, encara és freqüent la col·locació d'una ceba en la proximitat de persones amb refredat com a remei casolà per al tractament de la tos nocturna. Aquesta pràctica tan estesa no ha demostrat cap eficàcia, encara que tampoc es coneixen els seus riscos. Així mateix succeeix amb l'all, suposadament amb efectes antimicrobians i antivirals, però amb el que no s'ha demostrat l'eficàcia en els processos catarrals ", adverteix l'expert de SEMERGEN.

Un altre producte, segons indica Linares, seria la mel, dels més usats per al tractament de la tos. "Se sap que els productes dolços disminueixen la sensació de molèstia de la tos i contribueixen a l'efecte placebo. A més, se li atribueix efectes antioxidants i una possible acció antimicrobiana, mitjançant alliberament de 'citocines'", assenyala.

"L'eficàcia de la mel en nens ha estat avalada davant del no tractament, o al placebo", afegeix l'expert, alhora que insisteix que els banys de baf "són molt bons" perquè "la hidratació és el millor remei per a la congestió nasal ".

Per la seva banda, el doctor José María Cots, coordinador del Grup de Malalties Infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC), lamenta que els mucolítics "poc poden fer a l'hora d'alleujar la congestió nasal". No obstant això, destaca el paper del sèrum fisiològic, sobretot per als nens, a l'hora d'alleujar l'obstrucció nasal. També apunta a l'humidificador.

Des de la Biblioteca de Medicina dels Estats Units aconsellen igualment aplicar un drap calent i humit a la cara diverses vegades al dia; inhalar vapor de 2 a 4 vegades al dia, i diu que una forma de fer-ho és seure al bany amb la dutxa oberta, però no inhalar el vapor calent; a més d'utilitzar aerosols nasals amb solució salina suau 3 a 4 vegades al dia.

"La congestió sovint és pitjor al anar a dormir. Algunes botigues venen tires adhesives que es poden posar al nas. Aquestes ajuden a dilatar les fosses nasals, facilitant la respiració", adverteix.

D'altra banda, s'aconsella visitar al metge quan es presenti un nas congestionada amb inflor del front, els ulls, una banda del nas o les galtes o que passa amb visió borrosa; quan a part de la congestió nasal es presenti mal de coll, o taques blanques o grogues a les amígdales o altres parts de la gola; quan la secreció del nas fa pudor, prové d'un sol costat o és d'un color diferent al blanc o groc; quan es presenta una tos que dura més de 10 dies, o que produeix moc groc verdós o gris; quan apareix secreció nasal després d'una lesió al cap; si els símptomes duren més de 3 setmanes; o es presenta secreció nasal amb febre.