Les restes de fàrmacs, com fungicides o antidepressius, que arriben als rius a través de les aigües residuals alteren la manera com neden i s'alimenten alguns organismes aquàtics, segons una investigació liderada per la Universitat de Barcelona.
El treball, en què ha col·laborat la Universitat de Portsmouth (Regne Unit) i que publica la revista 'Environmental Pollution', també destaca que els efectes poden ser inesperats segons el tipus de còctel de toxines.
La investigació l'han dut a terme els biòlegs Isabel Muñoz, Nuria de Castro Català i Juan Luis Riera, de la Facultat de Biologia de la UB, i Alex Ford, de l'Institut de Ciències Marines de la Universitat de Portsmouth, i subratlla la necessitat de considerar tant les dosis baixes com les proves de toxicitat combinada en l 'avaluació del risc químic dels productes que arriben als ecosistemes aquàtics.
Els biòlegs ja sabien que als rius hi ha nivells alts de fungicides filtrats dels cultius agraris, mentre que també hi ha restes d'antidepressius a rius urbans a tot el món.
Aquests productes químics arriben al medi aquàtic perquè no són depurats completament en els processos de tractament d'aigües residuals i es poden acumular en el cervell d'alguns peixos.
"La majoria de les vies fluvials urbanes del món reben un còctel de contaminants, des de l'escorrentia agrícola fins a les aigües residuals humanes amb concentracions de medicaments (com antidepressius) que poden ser elevades", ha dit Alex Ford.
"És possible que aquests còctels ja no matin, però hi ha productes químics que, encara que poden no ser letals, sí que poden danyar la salut dels ecosistemes aquàtics", ha advertit el biòleg.
Segons Ford, "per als toxicòlegs mediambientals, un dels grans enigmes és com es pot determinar o predir els efectes de cada combinació de productes químics quan s'alliberen milers al medi ambient, molts dels quals han tingut una avaluació molt limitada de toxicitat".
A l'estudi, els investigadors van analitzar en el laboratori l'efecte de dos contaminants -un antidepressiu i un fungicida- en els amfípodes, uns crustacis semblants a les gambes.
Segons la professora de la UB Isabel Muñoz, "aquest treball demostra els efectes de fungicides i antidepressius -que es troben en les aigües dels rius en petites concentracions i barrejats- en el comportament de la gambeta d'aigua dolça (Gammarus pulex)".
"Aquest crustaci de riu redueix el consum d'aliment (fullaraca) i neda més ràpid en presència dels tòxics, i encara que els efectes no són letals, poden ser rellevants per a la xarxa tròfica i el funcionament de l'ecosistema", segons Muñoz.
"Ens va sorprendre -ha puntualitzat Ford- constatar els canvis en la velocitat d'alimentació i de natació dels amfípodes, fins i tot en nivells molt baixos de contaminació".
En proves en laboratori, els investigadors van comprovar que les gambetes prefereixen menjar fullaraca del llit del riu una vegada colonitzada pels fongs però amb els fungicides a l'aigua les fulles són menys gustoses per als amfípodes i per això menjaven menys.
"Ara bé, els antidepressius també els feien menjar menys, un efecte que no havíem previst", ha reconegut Ford.
D'altra banda, l'estudi sobre la capacitat de natació va demostrar que els animals nedaven més de pressa després d'haver estat exposats al fungicida o a l'antidepressiu, però, quan van ser sotmesos als dos compostos, com passa sovint en el medi natural, el còctel els va fer nedar més lentament.
