La instal·lació de desfibril·ladors públics a les comarques gironines ha ajudat a recuperar 38 persones que havien patit una aturada cardíaca fora de l'hospital, segons un estudi presentat al congrés de la Societat Europea de Cardiologia (ESC), considerat el més important del món del seu àmbit i que se celebra aquests dies a Barcelona amb l'assistència de més de 31.000 professionals entre metges, infermers o enginyers, de 140 procedències diferents.
La recerca avalua l'experiència del programa de la Diputació de Girona, que des del 2011 ha instal·lat dispositius fixos i mòbils als 221 municipis de la demarcació, i posa l'accent en la importància d'haver-los distribuït també en poblacions petites i no només en zones urbanes i espais amb molt trànsit de gent, com estacions, centres comercials o hotels.
En aquest sentit, el cap de Cardiologia de l'hospital Josep Trueta de Girona i autor de l'estudi, el doctor Ramon Brugada, destaca que com més desfibril·ladors hi hagi millor, fins i tot en poblacions molt petites, i posa l'exemple de Sant Jaume de Frontanyà, el més petit de Catalunya, ubicat en una zona amb molta presència d'excursionistes. «L'alcalde va voler posar un desfibril·lador al poble i tres mesos després va salvar la vida d'un excursionista», explica el cardiòleg banyolí.
Per decidir la distribució dels aparells desfibril·ladors, Dipsalut i la Facultat de Medicina de Girona van fer una valoració que va estimar que feien falta uns 747 desfibril·ladors, dels quals 600 havien de ser dispositius fixos i la resta mòbils.
La xifra representa un aparell per cada 1.500 habitants i, segons les dades recollides en l'estudi, els dispositius mòbils són els que més vides van salvar, amb una taxa dotze vegades més salta.
Els desfibril·ladors estan connectats als serveis d'emergències mèdiques i recullen dades quan entren en funcionament. «Hem pogut comprovar que han salvat la vida de persones que havien patit arítmies i a qui la descàrrega elèctrica els va ajudar a recuperar el ritme normal, el pols i la respiració i van poder ser traslladats a l'hospital. Sense el desfibril·lador haurien mort», indica Brugada.
Fàcils de fer servir
Els especialistes també assenyalen que cal perdre-li la por a l'ús dels desfibril·ladors, perquè no és perillós i no poden matar ningú, al contrari, ja que són l'única possibilitat de salvar una persona que ha patit una mort sobtada o una aturada cardiorespiratòria.
«És una màquina molt intel·ligent i no s'equivoca mai. No salvarà tothom -per exemple, en cas que la víctima pateixi un ictus, una hemorràgia digestiva severa o un trencament de l'aorta-, però no la matarà. Només cal aixecar la camisa a la víctima i posar-li els pegats seguint el dibuix, perquè després l'aparell ho fa tot, ni tan sols cal prémer un botó, són automàtics», indica el cardiòleg de l'hospital Trueta.
