El consum d'alcohol, fins i tot en nivells moderats, s'associa amb un major risc de resultats cerebrals adversos i un major declivi en les habilitats cognitives (mentals), segons conclou un estudi publicat per 'The BMJ'. Se sap que el consum excessiu d'alcohol està associat amb una mala salut del cervell, però poques anàlisis han examinat els efectes del consum moderat d'alcohol en el cervell i els resultats són inconsistents.

Per això, un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford i la University College de Londres, tots dos al Regne Unit, es van proposar investigar si el consum moderat d'alcohol té una associació benèfica o nociva --o cap relació-- amb l'estructura i la funció del cervell. Van utilitzar dades sobre la ingesta setmanal d'alcohol i el rendiment cognitiu mesurat repetidament durant 30 anys (1985-2015) per 550 homes i dones sans que participaven en l'estudi Whitehall II, que està avaluant l'impacte de factors socials i econòmics sobre la salut a llarg termini del voltant de 10.000 adults britànics.

Els participants tenien una edat mitjana de 43 anys a l'inici de l'estudi i cap era depenent de l'alcohol. Es van realitzar proves de funció cerebral a intervals regulars i al final de l'estudi (2012-15), els participants es van sotmetre a un escàner cerebral de ressonància magnètica. Es van tenir en compte diversos factors que podrien haver influït en els resultats (coneguts com a factors de confusió), com edat, sexe, educació, classe social, activitat física i social, tabaquisme, risc d'accident cerebrovascular i antecedents mèdics.

¿El consum moderat d'alcohol danya el nostre cervell?

Després d'ajustar aquests factors de confusió, els investigadors van descobrir que un major consum d'alcohol durant el període d'estudi de 30 anys es va relacionar amb un major risc d'atròfia de l'hipocamp, una forma de dany cerebral que afecta la memòria i la navegació espacial.

Mentre que aquells que consumien més de 30 unitats a la setmana es trobaven en el risc més alt en comparació amb els no consumidors, fins i tot aquells que bevien moderadament (14-21 unitats per setmana) presentaven tres vegades més probabilitats de presentar atròfia de l'hipocamp en comparació amb els abstemis. No hi va haver efecte protector de la beguda moderada (fins a set unitats per setmana) sobre l'abstinència.

El major consum també es va vincular amb una menor integritat de la substància blanca (crítica per al funcionament cognitiu eficient) i un descens més ràpid de la fluïdesa del llenguatge (quantes paraules que comencen amb una lletra específica es poden generar en un minut); però no es va trobar cap associació amb la fluïdesa semàntica (quantes paraules en una categoria específica es poden nomenar en un minut) o recordar paraules.

Els autors assenyalen que es tracta d'un estudi observacional, de manera que no es poden treure conclusions fermes sobre la causa i l'efecte, i diuen que algunes limitacions podrien haver introduït biaixos. No obstant això, les fortaleses clau de la seva recerca inclouen la informació sobre el consum d'alcohol a llarg termini i els detallats dades disponibles sobre els factors de confusió.

Segons la seva opinió, les seves conclusions tenen importants implicacions potencials de salut pública per a un gran sector de la població. "Les nostres troballes recolzen la recent reducció dels límits de seguretat al Regne Unit i posen en dubte les directrius actuals dels Estats Units, que suggereixen que fins a 24,5 unitats per setmana són segures per als homes, ja que trobem més probabilitats d'atròfia de l'hipocamp amb només 14-21 unitats per setmana, i no vam detectar cap suport a un efecte protector del consum moderat en l'estructura cerebral", escriuen.

"L'alcohol podria representar un factor de risc modificable per al deteriorament cognitiu i les intervencions de prevenció primària dirigides a l'edat avançada podrien ser massa tard", conclouen.