El Registre de Demències de Girona (ReDeGi) ha registrat un total de 7.357 diagnòstics en deu anys. Aquesta xifra equival a 6,8 diagnòstics per cada 1.000 persones/any de més de 64 anys. Els casos registrats representen el 75% dels nous casos de demència anuals estimats a les comarques gironines. Per això, els especialistes demanen estar atents als símptomes que puguin indicar l'aparició d'una demència. La malaltia d'Alzheimer és el subtipus de demència més freqüent (55,5%), seguit per la demència degenerativa amb component vascular (14,1%) i la demència vascular (6,4%). Entre els subtipus de demència amb una freqüència inferior al 5% destaca la demència per cossos de Lewy (4,5%), la demència associada a múltiples patologies (3,5%), la demència associada a la malaltia de Parkinson (3,0%), i la demència frontotemporal (2,3%).

L'activitat del ReDeGi des del 2007 ha permès estimar la incidència de les demències de baixa freqüència, aportant així informació de difícil obtenció mitjançant estudis epidemiològics tradicionals. Els resultats obtinguts indiquen que la incidència de la malaltia d'Alzheimer en majors de 64 anys és de 520 casos per 100.000 persones/any, la incidència de demències de baixa freqüència en menors de 65 anys és de 3,7 casos per 100.000 persones/any mentre que per als majors de 64 anys és de 111 casos per 100.000 persones/any.

Durant el període analitzat, el 80% dels casos han estat derivats pels dispositius de l'atenció primària i la gravetat en el moment del diagnòstic ha estat lleu en el 60%. La mitjana d'edat és de 80 anys i el 62% dels casos són dones. Només un 4% dels casos tenien menys de 65 anys en el moment del diagnòstic de demència. En el cas de malaltia d'Alzheimer, el 10% dels casos en el moment del diagnòstic presentaven una síndrome depressiva comòrbida. Més del 90% dels pacients consumeixen fàrmacs per al sistema nerviós central. El seu cost promig és de 436€ per pacient i any.

El temps promig entre l'inici dels símptomes i el diagnòstic clínic és de 2,6 anys, motiu pel qual els especialistes recomanen atenció als signes d'alerta que es presenten en les primeres etapes ja que és només en aquestes fases quan les medicacions que es disposen fins al moment són més efectives.

En la malaltia d'Alzheimer cal prestar especial atenció al deteriorament progressiu de la memòria, quan de forma reiterada les persones que pateixen aquesta malaltia s'obliden dels esdeveniments recents al cap d'uns minuts. També pot ser senyal d'alarma la disminució i pèrdua de la relació temps i espai, els errors d'orientació en espais coneguts, els oblits i les confusions en els àpats o a la nit així com els canvis de caràcter com l'apatia, la pèrdua d'iniciativa i la falta d'interès o una major irritabilitat.

A més, també es poden detectar alteracions mínimes, però progressives, en l'expressivitat, amb un llenguatge més pobre, mantenint la comprensió i els aspectes socials de la comunicació (gestos, entonació, expressió i actituds). A partir dels 30 anys el cervell comença a envellir, les neurones disminueixen la seva grandària però no desapareixen, el nombre de sinapsis disminueix, el metabolisme cerebral es redueix (consumeix menys oxigen) i es fabriquen menys proteïnes intracerebrals. En canvi, en la malaltia d'Alzheimer, les neurones s'atrofien i després es moren.

Els pacients amb Alzheimer són grans dependents i majoritàriament estan cuidats en i per l'entorn familiar. El rol de cuidador és bàsic en la seva cura. La qualitat de vida dels cuidadors pot variar sobretot amb relació als símptomes psicològics i conductuals associats a la demència, així com aspectes específics dels cuidadors com tenir altres responsabilitats familiars i laborals, conviure o no amb el pacient, etc. La càrrega del cuidador està composta en un 60% per la percepció subjectiva de la malaltia i en un 40% per l'esforç físic i l'aïllament social, per l'estrès i la pressió emocional i pels sentiments de culpa.

Segon revela el ReDeGi, en el 27,3% del total de casos de demència diagnosticats hi ha antecedents familiars de demència i el 21% antecedents personals de depressió. La presència de factors de risc cardiovasculars és elevada entre els pacients amb demència. Concretament, el 60% tenen hipertensió arterial, el 35% colesterol i el 22% diabetis.

Del total de casos, un 70% resideixen al seu domicili, el 22% en el domicili d'un familiar i el 8 % en un centre de llarga estada.

El Registre de Demències de Girona és un dispositiu de vigilància epidemiològica del Servei Català de la Salut, gestionat per l'IAS, que registra tots els casos de demència diagnosticats als centres d'atenció especialitzada de la Regió Sanitària de Girona (RSG). La vigilància epidemiològica és un procés continu i sistematitzat de recollida, anàlisi, interpretació i disseminació d'informació descriptiva d'utilitat per a la monitorització de problemes de salut pública.

La regió sanitària de Girona dóna cobertura al 97,9% dels habitats dels 221 municipis de la demarcació de Girona. L'any 2016, del conjunt de la població, un 17,3% dels habitants eren majors de 64 anys amb una distribució heterogènia entre les diferents comarques. Els municipis més envellits de la província (amb un % d'habitants majors de 65 més elevat) eren Portbou (33,3%), Fontanilles (32,9%), i Mollet de Peralada (32,2%), i fins a 33 municipis tenien més d'un 5% de persones majors de 85 anys.