Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han presentat aquest dilluns al congrés anual de l'American Society of Clinical Oncology (ASCO) de Chicago els resultats d'un estudi sobre un nou anticòs que permet tractar amb immunoteràpia tumors que fins ara no hi responien. El nou tractament consisteix en un anticòs biespecífic que s'uneix simultàniament a una proteïna del tumor i als limfòcits dels pacients malalts. Després d'assajar-lo en diverses institucions, el nou tractament ha demostrat ser beneficiós en tumors que fins ara no responien a aquests tractaments com és el cas del càncer colorectal, en què només un 5% dels pacients són sensibles a la immunoteràpia. L'ASCO és el congrés internacional de referència en oncologia clínica i reuneix del 2 al 6 de juny més de 30.000 oncòlegs.
El doctor Josep Tabernero, director del VHIO i cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron, ha presentat aquest dilluns a Chicago la comunicació sobre els resultats de l'estudi fet en l'anticòs anomenat RO6958688, que ha demostrat ser capaç de desencadenar respostes immunes en tumors que clàssicament són resistents a la immunoteràpia. Segons informa el VHIO a través d'un comunicat, aquest tractament és un nou anticòs biespecífic contra l'antigen carcinoembrionari (CEA) i el receptor de cèl·lula T, i que s'ha assajat com a agent terapèutic, únic o en combinació amb el fàrmac atezolizumab -un inhibidor de PDL1-.
Els autors del treball, entre els quals hi ha el doctor Tabernero i el doctor Guillem Argilés, han estudiat l'efectivitat i la seguretat d'aquest agent immunoterapèutic nou en pacients amb tumors que expressaven la proteïna CEA, administrat sol o en combinació amb atezolizumab. En tots dos treballs, que es presenten conjuntament, el tractament experimental ha demostrat comptar amb un perfil favorable d'efectes secundaris i amb una eficàcia prometedora fins i tot en aquells tumors que són clàssicament resistents a tractaments d'immunoteràpia.
Aquest anticòs, anomenat RO6958688, funciona com un node que facilita la interacció dels limfòcits T antitumorals amb les cèl·lules tumorals que expressen la proteïna CEA. Una regió de l'anticòs està dissenyada per unir-se a la proteïna CEA que hi ha present al tumor, mentre que una altra regió s'uneix al receptor dels limfòcits T, al mateix temps que manté totes dues cèl·lules en contacte íntim i afavoreix l'activació del limfòcit T, fet que possibilitarà la mort de la cèl·lula tumoral.
En condicions normals, els limfòcits T són responsables de detectar i destruir les cèl·lules neoplàsiques; tanmateix, en una situació de tumor avançat, aquesta capacitat es troba inhibida per una infinitat de mecanismes. L'anticòs RO6958688 és capaç de restituir aquesta capacitat perduda i rescatar la resposta immune antitumoral en alguns pacients amb tumors que expressen la proteïna CEA.
Nova esperança pel tractament del càncer colorectal
Els investigadors asseguren que aquest tractament resulta especialment prometedor en els tumors de còlon, ja que la proteïna CEA s'expressa en el 95% d'aquest tipus tumoral. El càncer colorectal és el segon tumor amb més incidència i ocupa també el segon lloc de totes les morts per càncer a l'estat espanyol. Tanmateix, només un 5% d'aquests tumors presenta benefici als agents d'immunoteràpia que es fan servir actualment en el tractament dels pacients amb càncer, fet pel qual hi ha una gran escassetat d'agents terapèutics per a aquests pacients un cop que han estat consumides les opcions de tractament convencionals.
El doctor Tabernero ha exposat que el tractament del càncer colorectal avançat "continua sent un repte per als oncòlegs, atès que l'aparició constant de resistències limita les opcions terapèutiques que podem oferir als nostres pacients". Segons l'autor de l'estudi, aportar agents terapèutics nous quan aquestes resistències apareixen "és un dels objectius majors que comparteixen investigadors i oncòlegs" i "la immunoteràpia ofereix armes noves per a l'arsenal que ja existeix".
Tant en models experimentals com en els estudis en fase Ia i fase Ib que s'han practicat amb pacients, el tractament experimental, administrat sol o en combinació amb atezolizumab, ha demostrat ser capaç de dirigir els limfòcits d'alguns dels pacients cap als tumors i desencadenar respostes fins i tot en aquells tumors que no presentaven signes de cap activitat immune prèvia a l'inici del tractament.
Els assajos van establir la dosi terapèutica i el perfil de seguretat del tractament administrat, tant sol com en combinació amb atezolizumab. Segons informen els investigadors de Vall d'Hebron, els diferents efectes col·laterals que van aparèixer durant els estudis s'ajustaven als efectes esperables i manejables per l'oncòleg en el context d'un tractament d'aquestes característiques, sense que aparegués cap efecte tòxic imprevist. Els efectes més característics són els derivats de la infiltració de limfòcits en el tumor, que inclouen dolor tumoral, febre, calfreds, cansament o diarrea.
Els estudis han servit per establir la dosi a la qual s'ha d'administrar aquest tractament immunoterapèutic nou i descriure'n preliminarment l'activitat antitumoral. Això no obstant, el VHIO destaca que es tracta de dades molt inicials procedents d'estudis clínics petits, encaminats més aviat al coneixement del perfil dels efectes secundaris del fàrmac, de manera que la informació no és prou madura com per a tenir-ne una imatge completa del perfil d'eficàcia. Per això, l'hospital informa que caldrà corroborar els resultats en estudis més extensos abans que no es pugui considerar una opció terapèutica realista per als pacients amb càncers amb expressió de CEA.
