La medicina avança a passes agegantades, sobretot en l’aplicació de les darreres tecnologies a la millora dels tractaments i de les proves diagnòstiques. L’Hospital de Figueres no es queda enrere i ara ha començat a portar a terme l’ecocistografia en l’àmbit de la pediatria, que és una tècnica radiològica que permet explorar l’anatomia del sistema urinari inferior sense aplicar radiacions.

Segons explica el doctor Daniel Costa, metge adjunt del Servei de Pediatria de la Fundació Salut Empordà, “gràcies a la introducció d’un contrast a la bufeta, a través d’una sonda urinària, podem obtenir per ecografia imatges diagnòstiques de l’anatomia de la bufeta urinària i la uretra”. Abans de l’entrada en servei de l’ecocistografia, s’utilitzava la cistoureterografia miccional seriada, que és una prova que utilitza raigs X i un con­trast radiològic. Un dels seus grans inconvenients és l’elevada irradiació que comporta, tenint en compte que equival a la realització mínima d’unes 25 radiografies de tòrax.

Afegeix el doctor que “l’ecocistografia és una tècnica molt útil per a pediatria, ja que ens permet explorar l’anatomia de la bufeta i la uretra dels infants d’una forma dinàmica i sense utilitzar radiacions ionitzants. Les malalties de la infància on l’ecocistografia té un paper més rellevant són la infecció d’orina i la hidronefrosi prenatal. Aquestes malalties són freqüents en infants i nounats i requereixen una bona avaluació i tractament”.

Les dues malalties més habituals

El doctor Costa assenyala que “es calcula que 1 de cada 14 infants menors de dos anys amb febre -més de 38 graus- sense motiu aparent té una infecció del sistema urinari. Malauradament, en el transcurs d’una infecció d’orina amb febre, sovint s’inflamen els ronyons (aproximadament en el 50% dels casos), cosa que pot causar la formació de cicatrius renals en 1 de cada 6 infants. Aquest dany als ronyons durant la infància pot ser causa de problemes de salut en la vida adulta, com la hipertensió arterial i la insuficiència renal crònica”. Afegeix que, “des d’ara, l’ús de l’ecocistografia en l’estudi de les infeccions d’orina ens permet detectar anomalies urinàries i, en concret, la presència de reflux vesicoureteral, que és el pas indegut d’orina de la bufeta urinària als ronyons. Aquest reflux incrementa el risc de patir una infecció i de desenvolupar cicatrius renals, i pot ser un indicador de malformació dels ­ro­nyons”.

Pel que fa a la hidronefrosi prenatal, la dilatació del sistema renal abans del naixement, afecta 1 de cada 50 embarassos. Aquest especialista explica que, “després del part, els nounats amb aquest problema requereixen una avaluació ecogràfica dels ronyons per tal de confirmar la presència d’hidronefrosi. En la gran majoria dels casos es tracta d’una situació lleu que se sol resoldre espontàniament durant els primers anys de vida. Davant d’una hidronefrosi moderada o greu en néixer, caldrà realitzar un estudi més exhaustiu dels ronyons, la bufeta urinària i la uretra, ja que en aquests casos sovint ens trobem davant d’un reflux vesicouretreral important” i malalties obstructives del sistema urinari, que podrien necessitar cirurgia”.

La prova pràcticament no provoca cap molèstia

Si hi ha un pacient que pot ser víctima de tot tipus de malalties i, per tant, receptor de moltes proves mèdiques, que exterioritza el dolor però que no pot explicar-lo, aquest és l’infant. En el cas de l’ecocistografia, el doctor Jorge Guibernau, metge adjunt del Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital, assegura que “aquest procediment és, des de la nostra experiència, molt segur. Només existeix una petita molèstia puntual durant la introducció de la sonda a la uretra i la bufeta urinària, i un petit risc d’infecció d’orina, per la qual cosa s’administra antibiòtic profilàctic”. Afegeix que “en algunes ocasions, i poc després de la prova, és possible que el nadó o el nen, en orinar, tingui alguna molèstia o dificultat de micció. En el cas dels nadons, és molt possible observar algunes gotes de sang barrejades amb l’orina en els primers canvis de bolquers. Habitualment desapareix en molt poc temps”.

Pel que fa al procés de preparació del malalt a l’hora de fer-li l’exploració, es recomana que no hagi ingerit cap tipus d’alimentació en les dues hores prèvies a la prova ­diag­nòstica. Tampoc cal fer cap tipus de sedació i, segons el doctor Guibernau, “el medicament que se li subministra, que és un contrast ecogràfic, no consta que provoqui cap tipus de reacció adversa. Ja fa anys, més de 5.000 aplicacions realitzades, que s’utilitza en grans hospitals pediàtrics i s’ha demostrat la seva completa seguretat”. Tot plegat contrasta amb els riscos que sempre representa la radiació i més, en aquest cas, en malalts de curta edat que poden haver de repetir les mateixes proves durant diversos anys seguits.

Un mètode poc habitual als hospitals comarcals

El mes de març passat van començar a l’Hospital de Figueres les primeres ecocistografies. Es tracta d’una prova pediàtrica molt més segura i sense conseqüències en relació amb el mètode radiològic, que era l’utilitzat fins ara, i que és poc habitual als hospitals comarcals de Catalunya. Aquesta prova, que es practica a nadons, nens i adolescents, és molt possible que es vagi expandint a pacients adults en el futur, a mesura que creixi l’aprenentatge de l’aplicatiu.

Per poder dur a terme les ecocistografies, ha estat clau la formació que ha realitzat el doctor Jorge Guibernau, metge adjunt del Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital de Figueres, al Parc Taulí de Barcelona. Allà hi va fer un aprenentatge intens al costat de la doctora Carme Duran, tot un referent en aquest àmbit tant a Catalunya com a l’Estat espanyol.

El Servei de Radiodiagnòstic, encapçalat pel doctor Enric Delgado, lidera la posada en marxa d’aquesta tècnica a la Fundació Salut Empordà (FSE), que també ha comptat amb la implicació i el suport del Servei de Pediatria, encapçalat per la doctora Pilar Villalobos.

L’aplicació d’aquest nou mètode forma part d’un pla continuat de millores tant en les infraestructures de l’Hospital com en el vessant tecnològic i en la incorporació de nous professionals que incrementin i millorin l’atenció mèdica i assistencial a tots els malalts. Un conjunt d’actuacions que es troben plenament referendades per la Junta del Patronat que és el màxim òrgan de govern de tota la FSE.