Els metges han comprès durant molt temps que els antibiòtics que protegeixen als nadons de la infecció també poden interrompre el creixement normal dels seus bacteris intestinals, però un nou estudi revela que les conseqüències de l'ús rutinari d'antibiòtics poden ser més profundes i duradores de l'esperat.

El treball, publicat el 8 de febrer al 'Science Translational Medicine', mostra que la interrupció a curt termini dels bacteris intestinals fa que les cries de ratolí tinguin més probabilitats de desenvolupar pneumònia i les fa més propenses a morir per aquesta malaltia. A llarg termini, les interrupcions contínues dels bacteris intestinals semblen causar dany permanent al sistema immunològic.

Dirigit per investigadors del Centre Mèdic de l'Hospital Infantil de Cincinnati, a Estats Units, l'estudi podria generar un debat més ampli sobre l'ús d'antibiòtics, incloent la pràctica gairebé automàtica de prescriure'ls a les dones abans de les cesàries, segons els autors.

"És hora de començar a pressionar sobre les pràctiques que es van establir fa dècades, quan el nostre nivell de comprensió era diferent", apunta l'autor principal de la investigació, Hitesh Deshmukh, neonatòleg i biòleg pulmonar. "Per prevenir la infecció en un nadó, estem exposant a 200 nadons als efectes no desitjats dels antibiòtics, i és possible un enfocament més equilibrat i matisat", planteja. En gairebé totes les cesàries a Estats Units es prescriuen antibiòtics a les mares poc abans del part i fins al 30% dels nounats en unitats de vigilància intensiva neonatal també reben antibiòtics.

Els tractaments ajuden a prevenir les infeccions estreptocòciques del Grup B, la principal causa d'infeccions mortals en els nounats, però en la majoria dels casos s'administren com a precaució, no perquè s'han confirmat infeccions, lamenta Deshmukh. Una vegada presos, els antibiòtics actuen contra una àmplia gamma de bacteris, ja siguin bones o dolentes. Els bacteris comensals o "bones" exerceixen un paper vital en la construcció d'un sistema immunològic saludable.

Fins i tot després del naixement, els pulmons d'un bebè encara s'estan formant i les seves defenses immunitàries segueixen en construcció. Durant més de dos anys, Deshmukh i els seus col·legues van realitzar experiments en ratolins per definir com funciona aquest procés i van trobar que les defenses fortes depenen d'un flux de senyals moleculars que ocorren mentre que el cos reacciona a onades dels bacteris normals que colonitzen l'intestí. Aquests senyals indiquen als pulmons quan construir cèl·lules immunitàries, quantes i on han de desplegar-se.

Específicament, la presència de bacteris comensals desencadena la producció de cèl·lules limfoides innates del grup 3 (ILC3), unes cèl·lules sentinelles que migren als revestiments de la mucosa en els pulmons, on produeixen interleucina-22 (IL-22), una proteïna de senyalització vital ajuda a activar la resposta immune a la infecció. El problema és quan els antibiòtics eliminen els bacteris bons, tallant aquest flux important de senyals, de manera que els pulmons construeixen parets més febles amb menys defenses.

Si l'ús d'antibiòtics és limitat i d'hora, un bebè humà tindria algun temps per reposar els bacteris comensals, però el procés pot trigar mesos, segons Deshmukh, i el resultat pot ser una barreja anormal de bacteris. Després d'aproximadament un any, els bebès humans han completat la construcció del seu sistema immunològic, la qual cosa significa que qualsevol debilitat de la construcció és probable que sigui permanent.

Aquest resultat de l'ús excessiu d'antibiòtics pot ajudar a explicar per què algunes persones sense factors de risc genètics evidents desenvolupen asma o altres patologies pulmonars més endavant en la vida, subratlla Deshmukh. La necessitat d'usar antibiòtics per salvar vides quan es produeixen infeccions perilloses no ha canviat, però aquestes troballes suggereixen un nou ús preventiu rutinari en els nounats, diuen els investigadors.

Al seu judici, la bona notícia és que existeixen mètodes per restaurar els nivells normals de bacteris. De fet, quan els investigadors van usar aquests mètodes en ratolins, es va restaurar la seva resistència a la pneumònia. Ara, aquests científics estan realitzant un estudi clínic per avaluar la seguretat i els beneficis de limitar l'ús d'antibiòtics entre les dones embarassades i els nounats.