«Portar vida al món». Així és com defineixen la seva professió els únics llevadors de l'hospital eivissenc de Can Misses, Óscar Villalba, Juan Antonio Rosa i Daniel Cabello. Tot i que els homes encara són minoria en aquest gremi, afirmen que mai han tingut problemes amb les seves pacients. «Més que veure a un home o una dona, a les parteres el que els importa és que les atenguin professionals», insisteixen.

Quan Óscar Villalba, Juan Antonio Rosa i Daniel Cabello van decidir especialitzar-se en Infermeria Obstètric-Ginecològica, és a dir, convertir-se en llevadores, eren conscients que trepitjaven un territori dominat per dones. Tot i que els tres són d'edats diferents i van néixer en ciutats diferents, expliquen que eren els únics homes de la seva promoció que volien dedicar-se a aquesta especialitat. A més, Cabello reconeix que als seus amics els va sorprendre la seva elecció laboral. «Em van dir que no em pegava», recorda aquest professional de 32 anys nascut a Baeza, Jaén.

A Can Misses, el servei de Ginecologia i Obstetrícia no va comptar amb cap llevador fins a l'arribada de Rafa Caballero el 2008. Fins a quatre anys més tard, al maig de 2012, no es va incorporar Villalba. Dels 26 professionals que en l'actualitat conformen l'equip de Can Misses, Óscar Villalba i Juan Antonio Rosa són els únics homes. A ells se suma Daniel Cabello, un llevador que fa substitucions.

No obstant això, tot i que aquesta professió encara s'associa a una dona, ells asseguren que desenvolupen el seu treball amb absoluta normalitat. «No hem patit cap tipus de discriminació per part de les nostres companyes de treball ni hem tingut problemes amb les pacients», sostenen els tres, reunits a la Sala de reunions de Ginecologia i Obstetrícia de l'hospital públic.

De Màlaga a Eivissa

Villalba va estudiar Infermeria a Màlaga i l'especialització a Granada. «M'atreia la idea d'acompanyar la dona en el part, em sembla un moment molt especial. Per a mi, és la professió més bonica del món », expressa aquest llevador de 38 anys.

Rosa, per la seva banda, va estudiar Infermeria a la seva ciutat natal, es va formar com llevador a l'hospital Son Espases, a Palma de Mallorca i es va incorporar a la plantilla de Can Misses el febrer de l'any passat. Ell es va interessar per aquesta especialització durant les seves pràctiques com a infermer, que també van coincidir amb els embarassos de les seves dues germanes, Matilde i Gemma.

«Quan em tocava estar a els sales de parts em va resultar fascinant el treball que exercien les llevadores. Em va semblar meravellós. És portar vida al món! És molt emocionant », destaca Rosa, que encara recorda com si fos ahir quan va assistir al part de la seva germana Gemma.

Cabello, per la seva banda, va estudiar Infermeria a Jaén i l'especialitat a Almeria. «Em vaig interessar per la professió per les sortides professionals i també perquè és una àrea més específica on no canvies tant de servei. A més, és molt gratificant treballar amb dones sanes i nadons», explica aquest professional, que fa substitucions a Can Misses des de juliol de 2016.

Els tres subratllen que per esdevenir llevador es requereixen moltes hores d'estudi i sacrifici. Per això, no és d'estranyar que encara recordin el primer part que van atendre. «Amb el difícil que va ser accedir a aquest lloc, el primer cop que exerceixes és molt satisfactori», assenyala Cabello. En la mateixa línia es manifesta Rosa. Tenir en els seus braços al primer nadó atès per ell va ser «una recompensa». Per a Villalba, el llevador més veterà de l'hospital eivissenc, va ser una situació que li va provocar molt «respecte».

En la seva trajectòria laboral, reconeixen que encara hi ha pacients que es sorprenen en descobrir que el seu llevador és un home, però aquesta situació no passa de ser una mera anècdota de la primera consulta. «Al final, el que importa és que la dona estigui còmoda i que confiï en tu. La nostra professió va més enllà del gènere », assegura Rosa, que treballa a Can Misses des de juliol de l'any passat. «Algunes dones àrabs sí que s'han mostrat més reticents, però això és més un tema cultural», matisen.