A dia d'avui, qui més qui menys, tots coneixem algun celíac. I els que som celíacs hem escoltat moltes vegades coses tan dispars i falses com les que aquí us expliquem. Acabar amb aquests mites sobre la celiaquia és important, per als celíacs diagnosticats, per als que estaran diagnosticats algun dia i perquè la societat comprengui què suposa la malaltia celíaca.
La celiaquia NO és una intolerància
La malaltia celíaca és una malaltia de caràcter autoimmune, sistèmica i crònica provocada per una intolerància permanent al gluten i que afecta persones amb predisposició genètica. El gluten danya les vellositats intestinals de les persones amb celiaquia causant un munt de símptomes tant digestius com extradigestius. Per tant, els celíacs sí tenim una intolerància, però aquesta causa unes reaccions en el nostre organisme que fan que es defineixi com a malaltia autoimmune. L'organisme del celíac actua danyant-se a si mateix per defensar-se contra un element que considera nociu, el gluten. També hi ha la intolerància al gluten, però la celiaquia va més enllà (per desgràcia). Tampoc és una al·lèrgia, res a veure.
La celiaquia NO es cura
Quan dius que ets celíac és molt habitual trobar-se amb un veí el cosí segon del qual per part de mare era celíac però "es va curar i menja de tot". La malaltia celíaca és crònica i l'únic tractament eficaç és la dieta sense gluten estricta i de per vida. Si algú s'ha curat de celiaquia és perquè en el seu moment va poder rebre un diagnòstic erroni i en realitat mai ha estat celíac, perquè la celiaquia a dia d'avui NO es cura.
No puc ser celíac perquè no tinc problemes digestius
Tòpic dels bons. La celiaquia amb símptomes digestius és la celiaquia clàssica, que es dóna més freqüentment en nens. Aquests manifesten problemes de creixement, distensió abdominal, anèmies, diarrees, vòmits, baix pes... En adults el quadre de símptomes és enorme i la celiaquia afecta, com diu la coneguda Dra. Polanco, experta en Malaltia Celíaca, des del cap fins als peus. I és que els símptomes extradigestius de la celiaquia són més freqüents que els digestius, des de cansament, a cefalees, dolors articulars a altres malalties associades com diabetis, hipotiroïdisme, problemes ginecològics, etc.
La dieta sense gluten NO aprima
Moltes celebrities es passen a la dieta sense gluten assegurant que és clau per mantenir la línia. Completament fals. Quin disbarat. Només cal veure la composició d'alguns productes sense gluten per veure la quantitat de sucres i greixos que contenen amb l'objectiu d'emmascarar la falta del famós aglutinant. La dieta sense gluten NO aprima, el que aprima és una dieta basada en productes naturals, una dieta sana, equilibrada i variada que cal combinar amb exercici regular. Els experts no recomanen eliminar el gluten de la dieta a menys que sigui necessari per problemes de salut, bé sigui per una intolerància al gluten o un celiaquia. A més, qui vol gastar-se 4 euros en mig quilo de pasta? Per descomptat als celíacs no ens fa cap gràcia que a final de l'any la nostra cistella de la compra superi en mil euros a la cistella de la compra d'una persona no celíaca.
En celiaquia no hi ha graus
És molt i molt habitual que ens preguntin, "Ets molt celíac o només una miqueta?". Perquè ens entenguem, preguntar això és tan absurd i incorrecte com preguntar-li a una dona embarassada, "Estàs molt embarassada o només una miqueta?". La resposta és la mateixa o sóc celíac o no ho sóc; o estic embarassada o no ho estic. En celiaquia no hi ha graus, i quan parlem de graus ens referim als de lesió de l'intestí, que vénen establerts per la classificació Marsh (d'això en parlem un altre dia), però mai a graus de la malaltia.
Per una mica de gluten SÍ que passa
Precisament perquè no parlem d'una simple intolerància, quan l'organisme d'un celíac ingereix la més mínima quantitat de gluten, el nostre sistema immunològic es posa en marxa per defensar-se del que considera un element nociu. Aquesta reacció de l'organisme pot donar lloc a símptomes, com ja hem dit, digestius o extradigestius. Fins i tot pot ser que no provoqui cap símptoma extern, però el nostre intestí sí es lesiona i a la llarga les conseqüències poden ser greus. Per això no podem saltar-nos la dieta i hem d'evitar la contaminació creuada, a casa i fora d'ella.
