Espanya és un país solidari tal com demostra la taxa de donació, la més alta de tot el món, des de fa 24 anys. El 2016 es van realitzar 4.818 operacions de 2.018 donants, el que suposa una taxa de 43,3 per cada milió de persones, segons el Registre Mundial de Trasplantaments. Unes dades que superen els 2015 a la Unió Europea (20,8) i els de Estats Units (28,2).

Però tot i que els registres indiquen que el nombre de donants va augmentar un 3,5% respecte a 2015, cada dia hi ha més persones que necessiten ser trasplantades per continuar vivint. Es calcula que un 10% dels receptors moren abans de rebre un òrgan, tal com informa l'Organització Nacional de Trasplantaments.

El model espanyol de funcionament dels trasplantaments és considerat mundialment un exemple a imitar, que de fet s'està implantant a gran part del món. Però, com convertir-se en donant d'òrgans?

Es tracta d'un procés tan fàcil com prendre la decisió i comunicar-la a la família i als amics més íntims. Seran ells els primers consultats davant la possibilitat de donar els òrgans i teixits després de la mort, per tal de respectar la voluntat del donant.

L'altra manera que existeix és omplint el carnet de donant i portar-lo sempre a sobre, de la mateixa manera que es fa amb el DNI o la llicència de conduir. Hi ha diversos models de targetes de donants emeses per diferents organismes o associacions de malalts. De totes maneres, aquesta targeta no té valor legal si la família no és coneixedora de la decisió. Hi ha dues maneres de sol·licitar-la:

-Targeta Donant Digital: mitjançant la descàrrega de la mateixa en format PDF o mitjançant l'instal·lació d'una App per a dispositius mòbils. Aquesta opció es pot fer efectiva a través del web Ets Perfecte Per Altres.

-Targeta Donant Física o Convencional: mitjançant la coordinació autonòmica de trasplantaments de la seva comunitat autònoma.

Si, finalment, decidim no ser donants l'únic que hem de fer és trencar la targeta i comunicar-ho a la nostra família. Com que no hi ha cap registre oficial, no haurem de donar-nos de baixa de cap lloc.

Sobre els donants

Malgrat la nostra voluntat de ser donants, no tots podrem ser-ho. Perquè es produeixi la donació, la mort ha d'esdevenir en una Unitat de Cures Intensives d'un hospital perquè allà sigui possible preservar els òrgans i avaluar-los.

Trucs i recomanacions

Medul·la òssia: Consisteix en la infusió per via intravenosa de moll d'os obtinguda del donant per substituir les cèl·lules malaltes del pacient.

Cordó umbilical: Infusió per via intravenosa de la sang de cordó umbilical i substituir així les cèl·lules malaltes del pacient. No es tracta de cap intervenció quirúrgica.

Altres òrgans que es poden donar: Fetge, pàncrees, ronyó, cor i pulmons.

Els teixits que es poden trasplantar són:

Teixit osteotendinós (os, tendó, i altres estructures osteotendinoses)

Còrnies

Pell

Vàlvules cardíaques

Segments vasculars (artèries i venes)

Cultius cel·lulars, de condròcits, queratinòcits o mioblasts

Qui són els receptors?

Els òrgans donats són trasplantats a persones malaltes amb un dany irreversible en algun dels seus membres vitals amb l'objectiu d'evitar la seva mort o ajudar-los a portar una millor qualitat de vida. Els pacients que estan en llista d'espera són sotmesos a un estudi personalitzat per l'equip natural.

Les donacions es realitzen sempre de manera altruista i estan cobertes econòmicament pel Sistema Nacional de Salut. Aquest model s'ha convertit en un exemple a imitar i s'està implantant a gran part del món.