La Disfàgia Orofaríngia (DO), alteració associada a la dificultat o molèstia per deglutir, es diagnostica només en el 35% dels casos en fase aguda de l´ictus. De fet, la DO és molt freqüent en persones que han patit aquest accident vascular i afecta més del 45% dels pacients durant el seu ingrés hospitalaris i determina les complicacions i mortalitat durant l´ingrés i el primer any de seguiment. El president de l´European Society for Swallowing Disorders i un dels principals especialistes europeus, Pere Clavé, creu que s´ha de treballar per donar a conèixer les característiques d´aquesta malaltia, reconeguda per l´IMS, i que els professionals de la salut, pacients, familiars i cuidadors en reconeguin els símptomes.

Per Clavé, el ´codi Ictus´ utilitzat a l´Estat és "pioner al mon amb el que es pot identificar ràpidament aquest episodi cerebral i evitar moltes morts en un primer moment". "En canvi, encara hi ha un gran marge de millora en el diagnòstic i tractament de la disfàgia", afegeix el president l´European Society for Swallowing Disorders.

Si no es tracta aquesta patologia, es poden produir greus complicacions nutricionals i respiratòries al pacient, allargant la seva hospitalització, empitjorant la seva quantitat de vida i augmentant la mortalitat a curt i llarg termini. De fet, la mortalitat dels pacients post-ictus que tenen disfàgia és de més del 30% (la dels que no en tenen és de menys del 5%).

Aquestes complicacions es poden evitar en primer lloc amb la detecció sistemàtica i precoç de la malaltia, com ja es fa actualment a l´Hospital de Mataró amb la col·laboració del Dr. Ernest Palomeras, responsable dels pacients amb ictus i com ja es fa en alguns països europeus. L´equip de recerca multidisciplinar que dirigeix el Dr. Clavé en aquest hospital està format per 17 persones de diferents àmbits com la neurologia, gastroentereologia, biologia, biotecnologia o dietètica, entre d´altres.