600.000 persones a Catalunya pateixen diabetis, és a dir el 8,4% de la població de més de 15 anys, una proporció que s'ha duplicat des del 1994, quan només era el 4,5%. A banda de l'augment de l'esperança de vida, el sedentarisme i l'obesitat són dos dels factors més lligats a la patologia, que a més, pot portar associats problemes de visió com ara la retinopatia diabètica afectant un 9% dels pacients de tipus 2. En el dia Mundial de la malaltia, l'Associació de Diabètics de Catalunya reivindica que el sistema públic de salut incorpori el sensor continu de glucosa per substituir, sempre que sigui necessari, les tires reactives i estalviar, així, les punxades al dit per comprovar el nivell de sucre.

La diabetis afecta a 600.000 persones a Catalunya, cosa que suposa, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya del 2015, el 8,4% de la població major de 15 anys, un 8.8% d'homes i un 8% de dones. El 1994 però, només afectava el 4,7% dels ciutadans, i per tant, la prevalença de la malaltia és cada vegada més gran. De fet, aquestes xifres, en els països desenvolupats, són motiu pel qual l'Organització Mundial de la salut consideri que la diabetis serà una de les epidèmies més grans del S.XXI.

Aquest dilluns se celebra el Dia Mundial de la Diabetis i enguany, la Federació Internacional de Diabetis ha situat els problemes de visió en el centre de la commemoració. 'Ull amb la diabetis' és el lema que s'ha difós per conscienciar sobre la prevalença creixent de la patologia, sobretot de tipus 2, i sobre la impotència de mantenir estils de vida saludables, a més de fer controls rutinaris per comprovar que la malaltia no genera retinopatia diabètica, l'afectació més habitual, un 9% dels pacients de diabetis 2 la pateixen, i que, segons dades de l'Institut de Microcirurgia Ocular (IMO), pot arribar al 95% dels diabètics de tipus 1. Aquesta patologia pot conduir a la pèrdua de visió i a la ceguesa, ja que danya progressivament les cèl·lules i els vasos sanguinis de la retina.

A més, la retinopatia diabètica, situada com a primera causa de ceguesa irreversible en edat laboral de la societat industrialitzada, no dóna senyals als pacients fins que es troba en un estat molt avançat i en ocasions irreparable. Per aquest motiu, els experts recomanen fer-se revisions oftalmològiques regulars i comprovar a través dels retinògrafs, càmeres que fan fotografies del fons de l'ull, l'estat de la retina. L'IMO considera que amb el diagnòstic precoç, es pot evitar la ceguesa en més del 90% dels casos.

El sensor continu de glucosa, la principal reivindicació dels pacients

Des de l'Associació de Diabètics de Catalunya (ADC), fa temps que reclamen que el sistema públic de salut incorpori els sensors continus de glucosa entre les opcions de tractament i control dels pacients. L'ADC, present dins el Consell Assessor de la Diabetis, demana al Departament de Salut que inverteixi en aquest dispositiu, que facilita el control de la malaltia i estalvia al pacient, un nombre important de punxades al dia. Així ho ha explicat el president de l'ADC, Xavier Bosch, que ha detallat que s'està treballant amb Salut per impulsar un pla pilot que avaluï els efectes en els infants diabètics.

Bosch considera que el sensor és una ''eina terapèutica molt bona'' i assegura que Salut destinaria aproximadament el mateix pressupost que ara gasta amb tires reactives, ja que, tot i que l'aparell és més car, suposaria 120 euros al mes per pacient, acaba sent la mateixa despesa que cada pacient que s'ha de punxar diverses vegades al dia. Bosch ha demanat doncs, aquesta incorporació fent més àmplies les opcions de tractament de cada persona, de la mateixa manera que aposten perquè s'obri el ventall de tires que pot adquirir un malalt. En aquest sentit, fa temps que l'ACD demana que siguin les farmàcies, i no els CAPs, qui distribueixin aquestes eines, tant les tires actuals, com en un futur, els sensors. D'aquesta manera, segons Bosch, es podrien repartir i controlar molt més bé els dispositius.

El president de l'ADC també valora positivament iniciatives com l'impost a les begudes ensucrades que es vol incorporar per minimitzar el seu consum, però defensa que cal que els ciutadans tinguin una ''bona cultura dietètica'' perquè sàpiguen quins productes es poden consumir per seguir una dieta mediterrània equilibrada.