El 75 per cent de les malalties infeccioses que afecten als éssers humans té un origen animal, per la qual cosa, en els equips d'investigació, col·laboren metges, biòlegs i farmacèutics per tenir una visió "més global" i enllaçar "baules perdudes".

Així ho ha explicatel director del Centre de Rickettsiosis i Malalties Transmeses per Artròpodes Vectors del Centre d'Investigació Biomèdica de La Rioja (CIBIR), José Antonio Atalaio, considerat un dels experts mundials en l'estudi de les paparres, que investiga des de fa gairebé trenta anys.

Ha recordat que l'any 1998 solament s'havien descrit a Espanya dues malalties transmeses per paparres i en l'actualitat n'hi ha 18, algunes d'elles descobertes en aquest laboratori del CIBIR, que és un centre de referència en les patologies causades per aquest àcar.

"Rar és l'any que no es descobreix un nou microorganisme transmès per paparres, segons Atalaio, per qui "els artròpodes vectors són organismes vius que, mitjançant una picada, poden transmetre malalties infeccioses entre persones o d'animals a persones".

Aquestes picades són "perilloses", ja que tots els anys mor algú a Espanya per aquesta causa, per la qual cosa ha recomanat acudir a un centre mèdic perquè retirin l'animal complet amb unes pinces especials.

La malaltia de Lyme, la febre botonosa i el DEBONEL són les patologies més freqüents transmeses per les papares, ha precisat. Ha explicat que el DEBONEL és més propi dels mesos freds; mentre que en el final de primavera i principi de tardor és més freqüent la malaltia de Lyme i la febre bonotosa se sol produir més en els mesos càlids.

Ha recordat que recentment va morir una persona a Espanya pel virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, qui va contagiar a una infermera i va caldre fer un seguiment a altres 270 persones.

Les malalties transmeses per paparres poden produir paràlisis neurotòxica, reaccions al·lèrgiques i moltes rickettsies (altres patologies causades per microorganismes que viuen en paràsits, paparres, puces i polls).

Ha explicat que l'Àrea de Malalties Infeccioses del CIBIR ultima una investigació per definir el microbioma de les paparres amb la finalitat de determinar tot el que porten en el seu organisme, gràcies una eina nova en microbiologia genètica que permet aplicar una tècnica d'ultrasecuenciació.

Atalaio ha assegurat que, gràcies a aquest projecte, es podran conèixer tots els bacteris i virus que porten les paparres a través de la seva seqüència genètica.

Aquesta eina permetrà, de manera més exacta, saber què microorganismes tenen dins les paparres i pot ser que es trobin nous bacteris i virus i saber si aquests poden relacionar-se amb malalties.

El projecte del microbioma de les paparres, que va començar el 2015 i té un termini d'execució de tres anys, està finançat per una beca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i està desenvolupat per un equip multidisciplinari.