El virus de la febre hemorràgica Crimea-Congo es transmet de paparres a humans però en la majoria de casos no causa cap simptomatologia o és similar al d'una grip, i només en els casos més greus és quan hi ha més risc de complicacions i contagi a altres persones que, tot i això, és inferior al d'altres virus causants d'aquestes febres com l'Ebola.

Aquest dijous la Comunitat de Madrid ha confirmat els dos primers casos d'aquesta malaltia registrats a Espanya amb caràcter autòcton, no importats d'un altre àmbit geogràfic, en un home que va morir la setmana passada després de la picada d'una paparra i una infermera que el va atendre en l'UCI de l'Hospital Infanta Leonor i actualment es troba ingressada a la Unitat de Aïllament d'Alt Nivell de l'Hospital la Paz-Carles III.

El virus (Nairovirus), de la família de Bunyavirus, però, està present a Espanya des de 2010, segons ha assegurat a Europa Press José Antonio Oteo, director del Centre de Rickettsiosis i Malalties Transmeses per Artròpodes Vectors del Centre d'Investigació Biomédica de la Rioja, quan es va detectar a la província de Càceres en paparres de l'espècie 'Hyalomma marginatum', que actua com a vector.

"El virus es va detectar en paparres recollides sobre cérvols", segons ha explicat aquest expert, que anys més tard va confirmar que tant el virus com les paparres van poder arribar a Espanya a través d'aus migratòries procedents del Marroc.

Malgrat això, el fet que fins ara no s'haguessin detectat casos en humans mostra que aquesta paparra --present per tot Espanya-- no sol provocar moltes picades, menys que altres com la marró present en els gossos. De fet, es van fer anàlisis de sang per veure si caçadors de la zones per veure si havien estat exposats al virus i no van detectar la presència d'anticossos.

A més, segons reconeix Oteo, també membre de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), estudis en altres països han demostrat que el virus no sempre provoca casos de febre hemorràgica.

"S'ha vist que el percentatge de població que ha desenvolupat anticossos després d'estar exposat al virus és superior al nombre de casos detectats", ha apuntat, de manera que "la majoria de persones no es posen malalts o presentaran símptomes similars als d'una grip ".

En aquells casos poc freqüents en què es desenvolupa febre hemorràgica, els símptomes més freqüents són febre, nàusees, diarrea i un descens dels nivells de plaquetes que afavoreixen els quadres hemorràgics i causar fallades en diferents òrgans.

En aquell moment, segons Oteo, "hi ha més quantitat de virus i està present en secrecions, sang, vòmits o femta, i és quan el risc de contagi és més gran", en referència al contagi de la infermera que va atendre el pacient ja mort.

No obstant això, l'experiència en altres països ha demostrat que "és menys contagiós" que altres virus causants d'aquestes patologies com l'Ebola mentre que la mortalitat en cas de quadre hemorràgic tampoc és gran, i oscil·la entre el 5 i 60 per cent segons les sèries analitzades.

"A més, en la majoria de casos quan es confirma la infecció les mesures de control adoptades permeten tallar la transmissió", ha explicat, per la qual cosa cal que els afectats romanguin en unitats d'aïllament.

Pel que fa al tractament, Oteo, membre de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), ha apuntat que és fonamental el suport vital i l'administració de ribavirina, un antiviral d'ampli espectre que ha demostrat una molt bona resposta davant d'aquests casos.